dimecres, 21 de desembre del 2016

Temps d’escarsí

Més a prop de Nadal que no pas de Santa Llúcia -dia en què tradicionalment s’acostumava a fer el pessebre i guarnir la casa amb ornaments nadalencs-, carrers i cases llueixen una decoració nadalenca que, en alguns casos, deixa molt que desitjar. Llums, garlandes, arbres i personatges diversos, entre els quals hi ha uns parenoels espantosos, s’allunyen de la senzillesa i l’elegància que poden tenir un ramet de boix marí, una branca de grèvol o un pom d’escarsí.
L’escarsí (Viscum album) creix en forma de mata damunt els arbres que parassita, té els fruits en forma de boletes blanques, de la mida d’un pèsol, que contenen el vesc, substància viscosa responsable del creixement de noves plantes. Se li han atribuït diferents propietats al llarg de la història: els druides la consideraven una planta màgica, s’havia utilitzat per allunyar bruixes i tempestes, les trementinaires en feien ungüents, i s’ha utilitzat per atrapar ocells cantaires, envescant les creueres, branquillons que se situaven entre arbres i on quedaven atrapats els ocells que s’hi acostaven en sentir un reclam. 


Actualment a Catalunya –i a altres indrets també- tenim per costum posar un ramet d’escarsí com a ornament nadalenc, per això, és fàcil trobar-ne als mercats i fires nadalenques. Hi ha qui diu que perquè porti sort, el pom ens l’han de regalar i l’hem de penjar en algun lloc on puguem passar-hi per sota i aturar-nos a fer-nos-hi un petó.
Doncs això, si encara no ho hem fet, deixem d’atabalar-nos per les compres nadalenques i regalem-nos un pom d’escarsí, pengem-lo en un lloc ben alt i aturem-nos-hi a sota, ben acompanyats, a fer-nos un petó, que això també és Nadal.
Que tinguem sort!


2 comentaris:

  1. no era sota d'aquesta herba que t'havies de fer un petó?

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Pons007. Així ho he fet, després de penjar el pom de la primera fotografia. I ho vaig repetint tan sovint com puc ;)

      Elimina

Deixa el teu comentari...