dijous, 9 de febrer de 2017

El dia dotze de febrer de l’any 2017

L’any 1975, els Esquirols, com si es tractés d’una profecia, auguraven per al dia dotze de febrer de l’any 2017, el naixement d’una criatura fantasmagòrica, fruit de la civilització. Ho feien en una cançó que porta per títol “Any 2017”, del seu àlbum "Fent Camí", que inclou altres temes com “No us puc dir si plorava perquè plovia” o “Arrels”.
“Fent Camí” va ser el segon d’una col·lecció de sis àlbums, que ara mateix tens sobre la taula per tornar-los a escoltar. I mentre reprodueixes els discs de vinil que contenen, t’endinses en els records que t’evoquen les melodies i les lletres de les seves cançons. I penses en aquelles tardes que amb la teva amiga descobríeu “El joc d’obrir gàbies”, “Cada dia és un nou pas”, “Endevinalles d’istes istes”, “...I va callar” o “El cucut”, mentre us entreteníeu encara amb els que serien els darrers jocs d’infància.
Entre la publicació del primer àlbum i la de l’últim, van passar nou anys i vas deixar de ser una nena, tot aprenent el sentit d’alguns Mots, amb els Esquirols de música de fons. Et vas aficionar a la muntanya, vas conèixer altra gent i vas fer amics i companys  i en les vostres acampades i travessies no hi faltaven mai les vetllades a ritme de “Riu avall”, “Vine l’amor”, “Més enllà d’un adéu”, “Conte medieval”  o “Sobre Teulades” que cantaves, amb més voluntat que traça, com si fossin els himnes de la teva desfilada cap a l’edat adulta on t’esperaven dies d’angoixa dies d’il·lusió. Perquè a les cançons dels Esquirols, com a la vida, hi ha un xic de tot: d’amor, de protesta, d’alegria, de nostàlgia...
Ha plogut molt des d’aquells dies i trobes tan estrany que tot hagi canviat tan poc, que te’n fas creus. O potser han canviat moltes coses, però no prou com a tu t’hauria agradat. Amb una mica de sort el dia dotze de febrer no naixerà aquella criatura filla de la civilització, però en Serrallonga no haurà tornat per evitar que ens segueixin arrencant les pedres i robant la terra. I seguim sentint l’angoixa dins el pit perquè som poble oprimit, encadenats a un país monàrquic. I massa sovint ens hem de repetir que potser amb el crit potser amb les mans, obrirem pas, farem un cant... 
Et sents tan kumbaià com si haguessis nascut entre les flames d’un foc de camp, per això, en fer-te gran has anat plantat les teves arrels creixent de cara al cel per donar fruit abundós, l’hivern t’ha despullat i t’ha cobert de neu, una neu que es va fonent poc a poc... T’has fet gran, sí, però encara ara et mires en els teus ulls per trobar el teu infant, agafar-lo de la mà i fer camí somiant.
El dia dotze de febrer de l’any 2017...






16 comentaris:

  1. Genial l'escrit i molt orgullós de compartir amb tu els fills que ens segueixin, potser marxaran però vagin on vagin constant,clavaran les seves arrels creixent de cara al cel, donaran fruit abundós.... i moltes coses més😍😍

    ResponElimina
  2. Bon escrit! Fas venir ganes d'escoltar els Esquirols! :)

    'potser marxarem, però anem on anem, constants, clavarem les nostres arrels creixent de cara al cel, donarem fruit abundós...'

    Alba, una de les filles

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marxar, ja aneu marxant, Alba, tot fent camí per la vida...
      Quan vulguis fem recital casolà!

      Elimina
  3. BOna nit!
    Hem llegit el teu escrit, ens ha agradat molt!
    També som seguidors dels esquirols!!!
    Sóc l'Àngela la mare de l'Aina!!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina gràcia, l'Alba m'ho va dir que us havia arribat.
      Gràcies!

      Elimina
  4. Molts records d'esplai,moltes hores de guitarra! Grans moments amb aquestes cançons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a veure si improvisem alguna vetllada, Moi!
      Tu toques i jo canto -i els meus mals espanto-!

      Elimina
  5. Renoi, Adriana, és un goig compartir amb tu el poc aliment que porto al meu sarró! Una abraçada, i que passis un bon dia 12 de febrer de l'any 2017!

    ResponElimina
  6. No sóc ni de bon tros generació esquirols (sóc del 97), però ma mare, a "força" de posar-los al cotxe, va aconseguir que m'agradessin ja de ben petit i són l'unica banda que mai m'he cansat d'escoltar. Hi ha una cançó seva per qualsevol situació <3

    ResponElimina
  7. Rosa Maria10/2/17 17:37

    Records preciosos d'un temps viscut. Tots junts hem fet camí i continuarem. Cada dia és un nou pas.

    ResponElimina
  8. Arnau de l'Anoia10/2/17 18:43

    com mola! Jo generació dels 90 amb cd al cotxe... marcats!

    ResponElimina
  9. Quants records reviuen aquestes lletres i quantes tardes ens van acompanyar.
    M'encantaria tornar-los a sentir en concert, encara q fos un sol cop.
    L'enyor és bo quan ens fa valorar tot allò que vam rebre i donar a colonies i transmetre als fills la senzillesa de cançons plenes de vida i contingut
    Gracies Esquirols...Tots posem el cor en un estel si la nit ens espanta....Majka la cantem al vespre amb ma filla i esdevé un moment màgic.

    ResponElimina

Deixa el teu comentari...