El dia dotze de febrer de l’any 2017

L’any 1975, els Esquirols, com si es tractés d’una profecia, auguraven per al dia dotze de febrer de l’any 2017, el naixement d’una criatura fantasmagòrica, fruit de la civilització. Ho feien en una cançó que porta per títol “Any 2017”, del seu àlbum "Fent Camí", que inclou altres temes com “No us puc dir si plorava perquè plovia” o “Arrels”.

“Fent Camí” va ser el segon d’una col·lecció de sis àlbums, que ara mateix tens sobre la taula per tornar-los a escoltar. I mentre reprodueixes els discs de vinil que contenen, t’endinses en els records que t’evoquen les melodies i les lletres de les seves cançons. I penses en aquelles tardes que amb la teva amiga descobríeu “El joc d’obrir gàbies”, “Cada dia és un nou pas”, “Endevinalles d’istes istes”, “...I va callar” o “El cucut”, mentre us entreteníeu encara amb els que serien els darrers jocs d’infància.

Entre la publicació del primer àlbum i la de l’últim, van passar nou anys i vas deixar de ser una nena, tot aprenent el sentit d’alguns “Mots”, amb els Esquirols de música de fons. Et vas aficionar a la muntanya, vas conèixer altra gent i vas fer amics i companys  i en les vostres acampades i travessies no hi faltaven mai les vetllades a ritme de “Riu avall”, “Vine l’amor”, “Més enllà d’un adéu”, “Conte medieval”  o “Sobre Teulades” que cantaves, amb més voluntat que traça, com si fossin els himnes de la teva desfilada cap a l’edat adulta on t’esperaven dies d’angoixa i dies d’il·lusió. Perquè a les cançons dels Esquirols, com a la vida, hi ha un xic de tot: d’amor, de protesta, d’alegria, de nostàlgia...

Ha plogut molt des d’aquells dies i trobes tan estrany que tot hagi canviat tan poc, que te’n fas creus. O potser han canviat moltes coses, però no prou com a tu t’hauria agradat. Amb una mica de sort el dia dotze de febrer no naixerà aquella criatura filla de la civilització, però en Serrallonga no haurà tornat per evitar que ens segueixin arrencant les pedres i robant la terra. I seguim sentint l’angoixa dins el pit perquè som poble oprimit, encadenats a un país monàrquic. I massa sovint ens hem de repetir que potser amb el crit potser amb les mans, obrirem pas, farem un cant... 

Et sents tan kumbaià com si haguessis nascut entre les flames d’un foc de camp, per això, en fer-te gran has anat plantat les teves arrels creixent de cara al cel per donar fruit abundós, l’hivern t’ha despullat i t’ha cobert de neu, una neu que es va fonent poc a poc... T’has fet gran, sí, però encara ara et mires en els teus ulls per trobar el teu infant, agafar-lo de la mà i fer camí somiant.

El dia dotze de febrer de l’any 2017...