Dels "dies internacionals de"

Raül Romeva, conseller d’Afers Exteriors i Manel Vila, director general de Cooperació i Desenvolupament, van viatjar al Líban on es concentra la gran bossa de persones refugiades que fugen de la guerra de Síria per continuar amb una sèrie de projectes i programes de cooperació que es van iniciar l’any passat. Aquest gest i saber que la Generalitat destina dos milions d’euros a aquesta causa, em sembla una petita, però bona notícia que trenca una mica l’escandalosa inacció dels governs en l’afer dels refugiats.

Més que parlar de governs i crisi de refugiats, volia fer esment del que, en clau de broma, va dir Romeva: hem tornat a Beirut pel Dia Internacional de l’Hummus (que se celebra el 13 de maig).  

Els “dies internacionals de”, són dates reconegudes a nivell mundial per commemorar o reivindicar alguna causa. Es tracta d’una iniciativa vinculada a la ONU que, gràcies a les organitzacions internacionals que en fan de promotores, dóna a conèixer causes concretes o commemoracions i s’aprofita la jornada per fer campanyes de sensibilització, actes de reconeixement o prendre acords.

Val a dir que alguns “dies internacionals de” commemoren grans causes, dignes de ser defensades i/o reconegudes. Em vénen al cap el dia de la Terra, el de la Dona Treballadora, el de la Infermeria, el del Refugiat, el de les Mines Antipersones o el dia contra el Treball Infantil, per esmentar-ne uns quants.

Hi ha dies internacionals que qualificaria de segon ordre –i ara que no s’enfadi ningú- . De fet, dubto que aquests tinguin el reconeixement de l’ONU (al menys no consten a la llista dels dies internacionals de). Aquí és on hi hauria l’Hummusday o dia internacional de l’hummus.

Si a les commemoracions diàries hi afegim els dies que s’ha inventat la societat de consum com el Black Friday, el Ciber Monday o el Single Day, i dies assenyalats sense gaire fonament com el Blue Monday (dilluns trist), acabarem tenint un extens calendari dels dies de l’any en què se celebra alguna cosa. Vindria a ser una versió laica, del clàssic santoral que destina cada dia de l’any a almenys una commemoració. Així, si els nostres avantpassats sabien a quin sant encomanar-se o quin sant recordar cada dia, nosaltres aviat tindrem un dia internacional assignat a cada dia de l’any.

A la meva família, quan arriba el tretze de maig, a tots ens ve el cap el començament dels goigs de la Verge de Fàtima que fan així El tretze de maig la verge Maria baixà des del cel a Cova d’Iria... i acte seguit felicitem la nostra germana gran que se’n diu, de Fàtima. A partir d’ara, podrem associar la celebració de l’onomàstica de la primogènita de casa amb la commemoració del dia internacional de l’Hummus, menja que serà motiu d’una altra entrada.

En qualsevol cas, però, cada tretze de maig, la del dia internacional de l’Hummus serà per a nosaltres una celebració secundària.