Mantenint la melodia de sempre (DSR-14)

En entrades anteriors comentava la importància de la música en la meva convivència amb la DSR, ja que m’ajuda, em distreu i em fa companyia, sobretot en les estones d’(auto)rehabilitació que realitzo a casa, diàriament, matí i vespre.

Com que, tal com em diuen metges de capçalera, traumatòlegs, anestesistes i rehabilitadors, moure i exercitar l’extremitat afectada és la manera de combatre aquest tipus de distròfies, aquí em teniu, anar-li fotent, exercitant totes i cadascuna de les articulacions que formen part del meu braç dret.

Podríem dir que, pel cap baix, dec portar acumulades unes tres-centes hores d’aquests exercicis a casa (deixant de banda les més de cent-vint hores fetes al gimnàs de rehabilitació de l’Hospital). Per fer aquests exercicis, necessito el meu espai, el meu temps i la meva predisposició. L’espai i el temps són relativament fàcils de trobar; pel que fa a la predisposició, he de dir que a vegades, el cansament, la mandra o la desmotivació intenten jugar una mala passada. És aquí on entra en joc la música que, a més de distreure’m i acompanyar-me, moltes vegades em motiva.

Per això, si en les entrades anteriors Una nova melodia i Seguim amb la nova melodia compartia músiques que he descobert a les emissores que sonen als espais dedicats a la rehabilitació, avui compartiré alguns dels clàssics que formen part de la “meva melodia” i que són capaços de millorar el meu humor i les meves ganes de tornar-m’hi a posar.

Tot i que és molt difícil escurçar la llista a cinc, espero que aquesta tria us agradi.

Adriana, 3 de febrer de 2018
DSR-14