Un altre any el Calendari d’Advent tenyit de groc

Tal com vaig explicar ara fa un parell d’anys, el Calendari d’Advent no forma part dels costums nadalencs de la meva infància, però des que vaig descobrir l’existència del blog “Calendari d’Advent”, una pàgina oberta i participativa, de temàtica nadalenca i que només s’actualitza durant aquest període de temps, m’agrada participar-hi.

Dilluns 10 de desembre hi vaig publicar la meva col·laboració d’enguany, un relat de records nadalencs que avui comparteixo amb vosaltres. Malauradament, aquesta entrada, igual que la de l’any passat, està marcada per l’existència de preses i presos polítics. Avui la comparteixo amb vosaltres:

Records d’aquelles nits de Nadal des d’un altre Advent Groc

Recordo que un matí de diumenge proper al dia de Santa Llúcia pujàvem tots al Seat 600 i anàvem a buscar la molsa. Recordo que la posàvem fent capes dintre d’un cistellet. Recordo la humitat del bosc, el fred de mans i la mullena als peus. Recordo que muntàvem una taula i que la revestíem amb unes faldilles de roba. Recordo la il·lusió que ens feia obrir la caixa on la mare desava les figures de pessebre. Recordo que anàvem traient gallines i polls, truges i godalls, vaques i vedells, i el pont, i les casetes, i l’àngel, i els pastors, i el naixement... Recordo que les ovelles i els xais tenien uns claus per potes i que les cabotes feien de peus. Recordo que uns quants pastors de l’anunciata tenien els braços trencats. Recordo que fèiem el riu amb el paper de plata de la xocolata. Recordo que cada any renovàvem la canya i el peix del pobre pescador. Recordo que espolsàvem farina damunt les muntanyes per simular la neu. Recordo que ruixàvem la molsa per mantenir-la gerda fins havent passat Reis.

Recordo el Cançoneret de Nadal folrat de paper i amb les pàgines esgrogueïdes. Recordo les boles de colors d’un vidre molt prim que es trencava molt fàcilment. Recordo que la mare posava un ram de boix marí florit en un gerro d’aram damunt la calaixera. Recordo que anàvem al bosc a buscar els pals per picar el tió. Recordo que el pare els polia i n’arrodonia les puntes per evitar que algú prengués mal. Recordo que abrigàvem el tió, que era una caixa de cartró, amb una manta de llana de llit infantil. Recordo que el tió ens cagava quatre lilaines, quasi tot de menjar. Recordo quan vam deixar de fer cagar el tió perquè tots ja érem molt grans. Recordo la il·lusió que em va fer tornar a fer cagar el tió quan els pares van ser avis i jo una tieta molt jove.

Recordo la processó de la nit de Nadal per dur el nen Jesús al pessebre, amb candeles i tot. Recordo que l’encarregat de portar l’infant era el més petit de la família. Recordo que quan el nen ja era al pessebre el pare proclamava “Al·leluia, al·leluia, Jesús és nat!”. Recordo que cantàvem ses blanques manetes petites com són, essent tant petitetes formaren el món. Recordo que ballàvem el xarrampí, xarrampí, xarrampia amb un pal entre els braços darrere el clatell. Recordo el pare i la mare feliços de veure la seva llarga descendència cantant i ballant tots al seu voltant.

Recordo els sopars de pa amb tomata amb embotit i xocolata desfeta amb melindros. Recordo la mare tallant torrons i oferint-ne a tothom com si fos una venedora. Recordo que m’agradaven molt més les neules que no pas els torrons. Recordo una tieta soltera a qui li agradava la dolçor del cava semi-sec. Recordo alguna missa del gall, però en recordo molt poques, perquè érem tanta colla que el sopar s’acabava molt tard.

Tots aquests són records d’aquelles nits de Nadal de quan hi érem tots i tots teníem salut. Records al voltant d’un pessebre, d’un tió i d’una llarga taula amb una encara més llarga sobretaula. Records dels nostres costums que cap persona -adulta o infant-  hauria de sentir-se’n privada. Però també recordo que el de l’any passat va ser el primer Nadal Groc perquè unes persones innocents el van passar entre reixes. Malauradament aquest tornarà a ser un Nadal Groc perquè encara en són més que el viuran empresonats i allunyats dels seus estimats. Fins i tot uns quants el poden viure fent vaga de fam.  

M’agrada compartir aquests records infantils de la nit de Nadal pensant en els presos polítics, la Dolors Bassa, la Carme Forcadell, en Jordi Sànchez, en Jordi Cuixart, l’Oriol Junqueras, en Joaquim Forn, en Josep Rull, en Jordi Turull i en Raül Romeva i els seus companys exiliats. I en les seves famílies, les seves parelles i els seus fills, els més petits, els joves i els grans, desitjant de tot cor que no hagin de viure cap altre Nadal en aquesta situació injusta i ignominiosa, com a ostatges d’un estat que es considera democràtic.   

Que els bons desitjos de pau, joia i amor que tant es proclamen aquests dies prenguin tot el sentit i que la llibertat, la justícia i la dignitat s’imposin d’una vegada per totes i perdurin entre nosaltres, aquests dies i la resta de l’any.

Us volem lliures i a casa, per això no ens cansem de cridar: Llibertat preses i presos polítics!

Adriana, 10 de desembre de 2018

 Altres col·laboracions al blog Calendari d’Advent

2013: Els records d’aquelles nits de Nadal

2016: La història de Nadal i l’anar a dalt

2017: Un advent entre reixes