dilluns, 31 de desembre de 2018

Balanç desordenat d’un 2018 "simpàtic"


Altra volta arriba el 31 de desembre, el dia de tancar l’any i de fer balanç del que han estat els darrers 365 dies. Per als que som poc amants de la festa de canvi d’any, el dia trenta-ú de desembre és un dia un xic estrany: sents que no ho vols celebrar i alhora que ho has de fer. Des de primera hora del matí se succeeixen les bromes simpàtiques de l’home dels nassos, una mirada graciosa del dia d’avui i, com tantes altres coses de la vida, també amb un deix masclista.
Des del punt de vista social, ecològic i polític, el 2018 no ens pot fer sentir gens orgullosos: hem permès i permetem l’escalfament del planeta, la mort de milers de persones a la guerra o  en la fugida cap a un món i una vida teòricament millors. Convivim amb unes diferències socials abismals. Tenim empresonades nou persones per haver permès una acte democràtic com és decidir quin futur volem per a la nostra terra i la resta dels que formaven part del mateix govern es troben lluny de casa qui sap per quant de temps. Crec que si ens avaluessin, aquest 2018 l’hauríem de repetir.  
Des del punt de vista personal, el 2018 m’ha portat satisfaccions molt grans. En destaco la graduació de la meva filla Sílvia en els estudis de Medicina. Ella s’ho ha guanyat i jo me’n sento molt orgullosa. L’atzar va fer que a l’estiu em regalessin dos mesos sense dolor, temps que vaig aprofitar per fer una mena de renaixement muntanyenc amb bona companyia (#RMABC) que em va permetre fer algunes excursions curtes, acompanyada dels meus estimats. Això ja no m’ho treu ningú.
Des del punt de vista familiar, el 2018 ha estat carregat de novetats i vivències inoblidables. He estat tieta àvia quatre vegades, els protagonistes han estat quatre renebots, tots nens, que han estat molt benvinguts a la nostra família XXL. Quatre fills que han parit tres nebodes meves. Tres d’aquests vailets tindran àvia materna. Un no en tindrà, però entre tots farem que sàpiga qui va ser i com se l’hauria estimat. Me l’he imaginat tantes vegades il·lusionada pel fet de ser àvia...
Des del punt de vista de la salut, no sé si és just dir que ha estat un mal any, ja que ben segur que hi ha persones que ho han passat pitjor. Ara bé, cinc bloquejos simpàtics del gangli estrellat, un electromiograma, una gammagrafia, unes quantes radiografies, una mobilització forçada amb ingrés hospitalari, una ressonància magnètica, una capsulitis adhesiva, una tanda d’infiltracions seriades, tot això amb les amb les corresponents visites mèdiques aquí i allà, unes dues-centes cinquanta sessions de rehabilitació i una tornada del dolor i de la medicació, crec que són arguments suficients com per valorar el 2018 com un any, sinó dolent, com a mínim, mediocre.  
Avui tornaré a fer un sopar per acomiadar l’any i, si així com l’any passat l’acompanyava de pregabalina, enguany l’acompanyaré de paracetamol, tramadol i amitriptilina que, junt amb una infusió, seran el meu brindis per desitjar un any nou millor, perquè aquest serà el meu segon cap d’any “simpàtic”.
Que tinguem un bon canvi d’any, tant els que hi doneu importància com els que no. Que el 2019 sigui millor en tots els aspectes i, si no pot ser millor, almenys que no sigui pitjor. Us ho desitjo de tot cor, a totes aquelles persones que, d’una manera o altra, formeu part de la meva vida.
Adriana, 31 de desembre de 2018

Foto: Joan Prat, desembre 2018

2 comentaris:

  1. Et desitjo un any millor, que el regal de dos mesos sense dolor, te'l faci ben sovint i que no ens calgui repetir curs, aquest 2019, perquè tena raó que si ens avaluessin aquest 2018 no aprova ni l'apuntador.

    Molt bon 2019, Adriana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser ni repetint l'any 2018 no assoliríem els coneixements, però valdria la pena que tots plegats féssim propòsits d'esmena.
      Gràcies per comentar i pels bons desitjos!
      Un petó!

      Elimina

Deixa el teu comentari...