dimarts, 21 d’abril de 2020

Un Sant Jordi passat per aigua

Reflexions des del confinament (II)


S’acosta Sant Jordi, el dia del llibre. De fet, en una situació normal la celebració de Sant Jordi hauria començat ahir dilluns, amb el descompte que aquesta setmana oferirien les llibreries. Hi ha molts Sants Jordi que són passats per aigua; la primavera ja ho té això. Enguany, en ple confinament, aquesta diada serà del tot aigualida, tant si plou com si fa sol. Per als llibreters, el dia de Sant Jordi suposa facturar el 10% anual.
S’ha fixat el 23 de juliol com a data per a la celebració de Sant Jordi, però ja veurem si això és possible. De moment estan naixent iniciatives per evitar la pèrdua que el confinament pot suposar per aquest sector. En són moltes: Llibreries obertes, Apadrina una llibreria, Sant Jordi ets tu... Ahir sentia a la ràdio que potser en són massa i que això podia confondre una mica els lectors. Jo més aviat penso que si hi ha un ventall més gran, més fàcil és que cadascú triï la que li caigui més simpàtica. A l’ article La necessitat de desconfinar llibres per Sant Jordi [...],  publicat a Vilaweb, n’hi trobareu unes quantes.
Ben segur que la diada de Sant Jordi ens porta records. Dels meus, en recordo especialment dos: un atropellament -res greu- davant del cinema Colon quan fugia, esverada, de l’estrèpit d’un petard (situo l’incident cap al 1973), i el meu primer Sant Jordi en parella que vaig narrar a Tot regirant en una llibreria... Els meus records de Sant Jordi se situen a l’antic Firal d’Olot, enmig d’una multitud i amb dificultats per acostar-me al taulell per triar algun llibre per llegir o per regalar.
Tot i que cada vegada em molesten més les multituds, enguany enyoraré la bullícia de grans i petits passejant entre paradetes intentant triar un llibre i comprant una rosa o esquivant els joves, venedors de roses per un dia, que els empaiten per tal que els en comprem una altra. M’agrada la diada de Sant Jordi i m’agrada molt que, a les vigílies d’aquesta diada, els mitjans publiquin ressenyes de les novetats editorials. Anoto els títols dels llibres que m’atrauen a la meva llista de llibres que vull llegir. I de mica en mica, el desig de lectura es va fent realitat.
El confinament m’està permetent portar un ritme de lectura més ràpid de l’habitual. És per això que vaig decidir que m’anticipava a la diada de Sant Jordi i comprava algun dels llibres que volia llegir. No em va caldre recórrer a les plataformes esmentades, vaig adquirir-los a una llibreria de proximitat que, com que venen diaris, tenen obert en horari reduït. Els digitals els agafo en préstec a l’eBiblio Catalunya, la biblioteca pública catalana. Per accedir-hi només necessitem disposar del carnet d’usuari d’alguna biblioteca del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Poso l’enllaç perquè aquests dies m’ha sorprès que moltes persones que llegeixen en format digital desconeixien aquest servei.
Tot seguit us deixo una breu ressenya d’alguns dels llibres que he llegit darrerament, abans no em fugin de la memòria. Potser us engresqueu a llegir-ne algun.
L’últim adéu, de Kate Morton (Rosa dels Vents). La desaparició d’un nen als anys trenta que no s’havia resolt mai. La vida d’una escriptora de novel·les policíaques. Una agent de policia que ha trencat el reglament intern. Un vidu enyorat. Un bibliotecari de poble. A mida que avancem en la lectura anem descobrint els secrets d’una família i ho anirem relligant tot en un escenari abandonat des de fa més de setanta anys. Un altre llibre de Kate Morton que engresca a seguir llegint.
Trencar el silenci, de Mireia Boya (Ara Llibres). Un llibre que m'ha atrapat per la seva visió femenina de la política i de la vida. Un llibre que emociona i on el cuidem-nos i la sororitat hi són molt presents. Intimitat i sinceritat de l'autora que, a més de política i de vida, també hi escriu sobre la malaltia. Un llibre que ens recorda que “les mares no moren mai”.
Viure perillosament, de Gemma Pasqual (Editorial Comanegra). Quinze històries en forma de conte que narren algun fet de la vida de les protagonistes: quinze grans dones. Rosa Parks, Caterina Albert, Frida Khalo... són dones valentes que han fet història. Llegir-lo m'ha ajudat a descobrir alguna d’aquestes dones i a redescobrir-ne algunes altres. Un llibre amb D de Dona i de viDa!
La memòria de l’aigua, de Montse Barderi (Columna Edicions). Un llibre de dones de tres generacions on discriminacions i abusos es pateixen i repeteixen en el món rural, industrial i familiar. Un relat amè amb un vocabulari acurat i precís. “L’aigua té la capacitat de retenir una memòria de les substàncies que prèviament s’hi han dissolt, una memòria que també hi deu ser al líquid amniòtic amb les generacions que ens precedeixen.”
Espero que la tria us hagi agradat. Desitjo que les circumstàncies ens permetin passar una bona diada de Sant Jordi, amb la millor companyia possible. Cuideu-vos. Cuidem-nos. Cuideu-los.
Adriana, 21 d’abril de 2020

Punts de llibre de Sant Jordi.
Il·lustració de Sílvia Prat Llongarriu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...