divendres, 6 de desembre del 2024

Lecxit 2023/2024

Les cookies i els algoritmes van fer que, a mitjan del curs 2022/2023, topés amb un anunci de la Fundació Bofill a Instagram. Era una crida per col·laborar al Projecte Lecxit. Tot i no tenir idea del què, del com, del quan ni de l’on, alguna cosa em va empènyer a fer un clic i a facilitar-los les meves dades. Sabia d’unes amigues que, ja fa temps, havien anat a donar suport lector en una escola de primària i pensava que podia tractar-se d’alguna cosa semblant.

Amb paraules de la responsable del Lecxit de la biblioteca d’Olot, el Lecxit és un programa de la Fundació Bofill que té per objectiu impulsar l’èxit educatiu a través de la millora de la comprensió lectora dels infants. Funciona amb sessions de lectura d'una hora setmanal durant el curs escolar, on voluntaris acompanyen individualment a un infant en la lectura. A la biblioteca d’Olot va dirigit a infants de 4t de primària amb dificultats de comprensió lectora.

El juliol de 2023, la mateixa Fundació Bofill m’agraïa la col·laboració pel curs que s’acabava i m’animava a continuar el curs 2023/2024. Vaig tenir una gran sorpresa perquè no havia fet res més que omplir un formulari amb les meves dades.


Il·lustració de Quim Domene
El Cartipàs núm. 164

El setembre de 2023, des de la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot es posaven en contacte amb mi. Havien rebut les meves dades de la Fundació Bofill per participar en el Projecte Lecxit. M’explicaven en què consisteix i m’enviaven informació complementària per tal d’encoratjar-me a fer de padrina lectora. A partir d’aquell moment van sorgir els dubtes: Ho sabré fer sense ser ensenyant? Em suposarà massa esforç? Estaré a l’altura de les circumstàncies? I si no encaixo amb el meu fillol lector?...

A mig novembre, després d’una breu sessió formativa, començava el Lecxit. A la Sala infantil de la biblioteca m’hi esperava un nen de 9 anys, acompanyat de la seva mare. A les nostres cares, a la seva i a la meva, s’hi entreveia una mirada amb un punt de desconfiança i una mica de por a allò desconegut.

A mode de presentació vam intercanviar unes quantes preguntes i respostes sobre les nostres famílies, la seva escola i la meva feina, i les nostres aficions. I ens hi vam tirar de cap. Vam començar per Afortunadament, de Remy Charlip, un conte d’aventures. I tot va fluir. Abans de finalitzar la sessió vam fer una breu ressenya amb algunes paraules curioses i un dibuix, costum que hem mantingut tot el curs i que ens ha deixat, un bonic record de les nostres lectures, en forma de quadern. La sessió se’ns va fer curta. I en vaig sortir ben emocionada! Que bonic havia estat i que fàcil m’ho havia posat el meu fillol lector!

Després d’aquella primera sessió en van venir moltes més. Per les nostres mans passaven contes, novel·les i revistes. Ens vam posar a la pell de pandes vermells i d’inspectors agosarats. Vam viatjar a les grans piràmides per descobrir tresors amagats. Vam recular fins a la prehistòria per trobar dòlmens i menhirs. Vam fer d’exploradors per la selva, per l’àrtic i per la sabana. Vam desxifrar jeroglífics, vam resoldre enigmes i vam aprendre endevinalles. Vam adonar-nos que hi ha ser imaginaris, animals fantasmagòrics i personatges estrafolaris. I amb tants al·licients, el temps passava volant. I allò que havia començat sense saber què seria va acabar essent la millor activitat extraescolar d’aquell gran petit lector i la seva humil mentora.

Ara ja sé que no es tractava ni de saber-ho fer ni d’estar a l’altura de les circumstàncies. Ara ja sé que, senzillament, es tractava de ser-hi i de compartir una estona de lectura amb el meu fillol. Ara ja sé que el Lecxit, consisteix a acompanyar i no a ensenyar; a compartir i no a alliçonar.

A nivell personal, l’experiència ha estat molt gratificant. Si, a més, he contribuït a fer que el meu fillol lector hagi guanyat en fluïdesa, seguretat i gust per la lectura, millor que millor. 

Adriana Llongarriu


Al nostre quadern de lectures hi ha dibuixos,
opinions, paraules...

... i records dels moments que hem compartit.
Gràcies!


Notes:

Escrit de la meva experiència personal, publicat al Cartipàs del Plafó, publicació mensual d'Olot Cultura.

En aquest enllaç hi trobareu la crònica publicada a la web de l'Ajuntament d'Olot sobre el Lecxit 2023/2024.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...