50 anys d’FP a Olot (V)

 Secretaria 2: ball de sigles (BDS)

Tenint en compte que aquesta entrada s’emmarca en una sèrie que parla dels 50 anys d’FP a Olot, és evident que, en l’àmbit de l’ensenyament, durant aquest període de temps, s’hi han hagut de produir canvis. L’evolució és constant dins i fora de les aules. Si no fos així, a Secretaria encara faríem servir la màquina d’escriure i el paper carbó, i els alumnes de la comarca arribarien a l’institut amb tartana.

No seré pas jo qui em declari contrària als canvis evolutius. Ara bé, caldria saber discernir els canvis que són necessaris i els que són prescindibles. Com ja he dit en alguna altra ocasió, el departament de la Generalitat de Catalunya del qual depenen els centres educatius, actualment anomenat Departament d’Educació i Formació Professional, té tanta afició a canviar la normativa que regeix els estudis que, encara no s’ha acabat d’aplicar l’última que ha entrat en vigor, ja se n’aprova una altra.

Cada canvi de normativa comporta un canvi en la nomenclatura dels conceptes educatius. Molts d’aquests plans d’estudis, conceptes i normatives tenen uns noms llargs que s’abreugen en sigles. D’aquesta manera, l’escriptura d’un document on apareixen repetits alguns d’aquests sintagmes es fa més lleugera. La lectura d’aquests documents amb tantes sigles, a vegades és prou difícil.

En un document administratiu de manual, la primera vegada que apareix un d’aquests conceptes l’escriuríem amb la denominació sencera, seguida d’un parèntesi amb les sigles. Per exemple: Educació Secundària Obligatòria (ESO) o, encara millor, Educació Secundària Obligatòria (d’ara endavant ESO), i les altres vegades, ja només escriuríem ESO.

Fruit de l’evolució, els textos administratius s’han simplificat i s’han descarregat de tot allò que hom podia considerar superflu. Els oficis -cartes oficials entre administracions o dintre la mateixa administració- han estat substituïts per missatges de correu electrònic (e-mail) o per valises electròniques (e-valisa) amb la finalitat d’agilitzar la comunicació i escurçar els terminis. Aquest canvi ha portat dues conseqüències: l’eliminació de tot allò que era sobrer i l’omissió de la correcció de textos. Mentre que la primera conseqüència és d’agrair, la segona, a vegades fa que rebem comunicats sense sentit, gairebé inintel·ligibles, així com un nombre, cada vegada més elevat, de missatges d’esmena o correcció del missatge precedent.

Tenint en compte tot aquest seguit de canvis, una persona que porta treballant en un centre educatiu, prop de vint-i-cinc anys, ha hagut d’assimilar tal quantitat de sigles, que li ballen pel cap un munt de lletres que, fora de context o més enllà del mon educatiu, no volen dir absolutament res.

Us en poso unes quantes, més o menys agrupades segons la seva funció, el concepte que representen o el tipus d’evolució que han sofert.

Les lleis que regeixen els ensenyaments han estat diverses: LGE, LOECE, LOGSE, LOPEG, LOCE, LOE, LOMCE, LOMLOE.

Els plans d’estudis han canviat i amb ells ho han fet les seves sigles: EGB, BUP, COU, FP1, FP2, REM, ESO, CFGM O CFPM, CFGS O CFPS. Els plans experimentals i cursos per accedir de grau mitjà a grau superior també tenen moltes sigles: REM,  CIA, CITA, CP, CAM, CAS...

Els centres educatius disposen d’un seguit de documents per al seu funcionament: PEC, NOFC, RRI, EDC, PGA, PAT...

Parlant de canvis, la matèria impartida, que abans es coneixia com a assignatura, s’ha anomenat de moltes maneres: assignatura, matèria, crèdit, unitat formativa, o mòdul (agrupació de crèdits en la LOGSE i agrupació d’unitats formatives en la LOE).

Pel que fa a les qualificacions també han sofert molts canvis: han estat quantitatives, ja fos en nombres (del 0 al 10) o en lletres (del molt deficient a l’excel·lent), qualitatives (PA, NM), han tornat a ser quantitatives numèriques (de l’1 al 10), quantitatives amb lletra i nombre (suficient – 5, bé – 6, excel·lent – 9 o excel·lent – 10...), per tornar a ser qualitatives (AE, AN, AS o NA). En el REM les qualificacions eren numèriques, de l’1 al 3.

Algunes sigles han evolucionat per referir-se a més o menys el mateix concepte: PTT, PQPI, PFI. Algunes aplicacions de gestió administrativa i acadèmica han canviat de nom i de format: de WINSEC a SAGA o d’RTA a RTT.

Pel que fa a altres administracions que treballen de bracet amb el Departament, tenim: EAP, DGAIA, CESMIJ, CRP, IME, OME, EAIA, PSIE, CGA... Les associacions de famílies dels alumnes no han quedat al marge dels canvis de denominació: APA, AMIPA, AFA...

L’àmbit de les necessitats educatives dels alumnes també és curull de sigles: NESE, NEEA, NEEB, MAD, PI, AI, AIS, UEC, UEE, SIEI, AA, CAD...

L’actual Institut La Garrotxa (INS) ha reflectit els canvis evolutius en la seva denominació i, des que va néixer ara fa 50 anys, com a I.F.P, ha passat a ser INS, IES, IES-SEP, per tornar a ser INS.

Ens falta afegir-hi els codis dels cicles formatius (CFGM o CFPM i CFGS o CFPS), dels que hem impartit i dels que impartim, ja que per treballar amb algunes aplicacions hem d’utilitzar el codi en comptes de la denominació: 1601, 0305, 1901, 0751, 1452... que amb el canvi de normativa vigent han passat a canviar de nom i de codificació: AR10, AR50, FMC0, FMD0, SAE0, EE10...  

N’hi ha molts més, d’acrònims. Els docents que han fet oposicions els últims anys bé prou que ho saben. Han hagut de preparar les seves situacions d’aprenentatge (SA) tenint en compte un seguit de competències (CD, CE, CC, CPSAA), de recursos digitals (TAP, TEP, TIC), la sostenibilitat (ODS) i un sens fi de conceptes com ara capacitats, sabers, indicadors... La llista és tant llarga que fa fredat.

Com podeu veure, treballar en aquest mon ens assegura un entrenament mental que riu-te’n dels sudokus, les sopes de lletres o dels diferents jocs de braintraining. El que desconec és si, quan finalment siguem alliberades de les obligacions laborals, aquest ball de sigles ens haurà servit per agilitar el cervell o desgastar-lo fins al punt d’enterbolir-nos el pensament. Temps al temps!

Adriana Llongarriu Castanyer
Olot, 16 de març de 2025

BDS