Els resultats electorals del 28-N confirmen que els catalans hem optat per un canvi. Era d’esperar, però sembla que alguns polítics no ho veien a venir. Ara els que estaven al govern se senten derrotats i ho fan saber públicament. Uns dels que han sortit elegits exerciran de diputats i n’hi ha d’altres que han sortit elegits, però que no exerciran el càrrec electe (renuncien a l’acta de diputat, diuen).
Molts se senten derrotats i sembla que se sorprenguin per aquest fet. A mi, la veritat, no m’ha sorprès gaire tot plegat; ja era de preveure. La gent està crispada i els treballadors públics, en concret, ho estan molt. I tinc la sensació que els representants polítics no copsen la realitat del país. Ells, que teòricament ens representen, quan es troben asseguts a l’escó o al voltant d’una taula de treball, veuen les coses des del seu punt de vista i no sé fins a quin punt tenen en compte la situació de la gent “normal”.
Tots, d’una manera o altra, hem entès que estem en situació de crisi: ho hem llegit, ens ho han dit i, uns més que d’altres, ho hem notat. Al mateix temps que hem pres consciència de l’estat de la qüestió hem vist com s’ha gastat molt diner públic, i fins i tot malbaratat. Han sortit a la llum grans escàndols econòmics que no s’han acabat d’aclarir (potser a algú li convé que no s’aclareixin del tot).
Aquesta setmana, podem llegir al diari les renúncies d’alguns diputats electes que, malgrat tenir al darrere milers de persones que els han votat, agafen i marxen, renuncien i diuen que treballaran pel partit, però que no estaran al Parlament. No sé si és una postura èticament correcta o si és una manera de passar la patata calenta a un candidat més novell que no havia estat elegit.
Avui, en concret, he llegit El Punt què pensa fer en Benach (http://www.avui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/339765-benach-senretira-i-renuncia-a-recollir-lacta-de-diputat.html), el president sortint del Parlament. La notícia fa referència al seu blog personal (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/184004, allà, ell explica els seus motius, s’acomiada i agraeix la confiança que se li ha dipositat fins ara. Els comentaris dels lectors el qualifiquen de valent per haver pres aquesta decisió que ell mateix qualifica com La decisió més difícil.
El mateix article del diari acaba explicant que des del moment que cessi en el seu càrrec percebrà el 80% del seu sou actual fins que compleixi els 65 anys, moment en què passarà a percebre una pensió vitalícia del 40% del seu sou. Alerta a la dada: el 80% són 104.000 euros anuals (8.667 mensuals) i el 40% són 52.000 euros (4.333 mensuals).
Suposo que no estic capacitada per opinar sobre la dificultat d’aquesta decisió, però permeteu-me comentar que amb aquesta pensió que li queda, la decisió no sembla tan difícil. Jo, personalment, ho trobo d’escàndol.