dissabte, 2 d’abril de 2011

I per què n’hauríem de ser, d’idiotes?

Aquesta setmana m’ha arribat un mail amb un text -suposadament[1]- d’Arturo Pérez Reverte; un text d’aquells que es fan famosos a la xarxa i que ja fa mesos que circula. Sigui qui sigui l’autor del text, m’agradaria aclarir-ne algunes coses.
El fet de de queixar-se de la vaga dels controladors no vol dir que ens sigui igual la retirada d’ajudes a col·lectius desfavorits, ni que estiguem reclamant mesures que treguin el dret de la baixa laboral ni de gaudir de detreminats permisos. Potser no estem d’acord amb el repartiment dels ajuts ni amb l’ús del dret a la baixa laboral que es fa, però no per això ens presuposem idiotes.
El fet que la corrupicó política no sigui una excepció no és deixa indiferents, com no ens hi deixen certs privilegis de la classe política ni el frau fiscal de persones que acumulen riqueses desmesurades... Evidentment que no ens quedem igual i no ens presuposem idiotes.
Segurament que no ens agrada la monarquia que tenim i ho hem dit, ho diem i ho direm les vegades que facin falta. Els treballadors, els joves i altres col·lectius no es queden igual encara que no es manifesten violentament com en altres països. I potser, vés per on, preferim estalviar-nos certs actes violents. Ara bé, per això no ens presuposem idiotes.
Personalment, puc dir que em sé el nom d’alguns futbolistes supermilionaris i que no sé qui són la majoria de les persones que surten a les revistes del cor -tot i que podria saber-ho si m’hi esforcés més-. Alguna vegada (segurament moltes menys que les que l’autor del text trobaria adequades) llegeixo algun article d’algun personatge considerat intel·lctual (potser de no tan al nivell com trobaria adequat l’autor del text). Ara bé aquestes coses, no fan que em pugui sentir ni més ni menys idiota.
En el text de referència l’única pregunta que es repereix al final de cada paràgraf és “sou idiotes?” Es veu que si la gent respon que sí[2] ens quedaria una mica d’esperança; ara bé, si molta gent respon que no, vol dir que estem molt “cardats”.
Qui respondria que sí a tal pregunta? Jo també crec que hi ha molt per fer i molt per sanejar. Jo també estic en contra de moltes coses que esmenta l’autor. Jo també trobo indecents moltes de les coses a què fa referència. Oi tant que sí! I el que jo pensi no em fa sentir ni més ni menys idiota.
Ara bé, com que el mot idiota té un significat ben clar “Deficientíssim d'intel·ligència a causa d'una anormalitat cerebral”, trobo de molt mal gust fer-lo servir en el context en què l’ha fet servir aquest personatge. Sigui qui sigui l’autor d’aquest text[3], podria ser una mica més educat, respectuós i estalviar-se de menysprear qui no reacciona com ell trobaria adequat. La població “rasa”, segurament d’un nivell cultural més baix que ell, tenim els nostres drets i els fem valdre com ens sembla o com podem i no ens agrada que l’intel·lectual de torn surti al carrer disposat a jutjar-nos i a fotre’ns enlaire l’autoestima que ens queda.
Perquè, tot això, què té a veure amb ser idiota?


[1] Dic suposadament, perquè no l’he sabut trobar publicat en el seu web ni l’he vist signat per ell, però tampoc ho ha desmentit, tot i que més aviat en algun lloc web esmenta que se li ha atribuït l’autoria de “forma errònia i fins i tot potser interessadament”.
[2] Qui respondria que sí quan li pregunten “sou idiotes?”
[3] I més encara si és un autor tan reconegut amb tants premis, membre de la Real Acadèmia i amb un bagatge cultural de tan alta volada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...