divendres, 29 de juliol del 2011

Un 20-N diferent: certesa en un mar d'incertesa

El president del govern espanyol ha anunciat la data de les properes eleccions generals. El 20N, una jornada històricament i política ben carregada de significat, serà aquest any 2011 jornada electoral.
Ben segur que ZP i tota la quadrilla tenen els seus motius i ves a saber si l’estudi del CIS n’és un dels més importants; ara bé el que ha exposat com a un dels motius principals ha estat la voluntat d’aportar un xic de certesa a l’actual mar d’incertesa econòmica i política en què ens trobem. Un altre motiu -que certament és ben pràctic- ha estat que el nou govern tingui plenes facultats a l’inici del proper exercici econòmic.
També ha dit que, després de la pressió dels darrers dies, era “el més natural i raonable”, cosa que he trobat del tot reflectida a la seva expressió de descans m’ha permès llegir entre línies una mena d’“ara sí que m’he tret un bon pes de sobre”.
Trobo que la roda de premsa li ha quedat arregladeta i que tant la voluntat d’aportar certesa com la de permetre que el nou govern pugui planificar el nou any econòmic han estat motius prou convincents cara un públic que no entenem ni de política ni d’economia.
Pocs minuts després, com havia de ser, apareix en Rajoy -per cert, voleu dir que el color gris-blanc del pèl de la seva barba s’adiu gaire amb el color dels cabell del cap?- amb aquell fons color blau-cel-empastifós-color-PP,  i ens ha recordat que encapçala una formació capacitada per liderar el canvi polític de l’estat i que, si guanya les eleccions, pensa “governar des del centre, la moderació i el diàleg”. Sentint això em venen al cap algunes expressions més pròpies de creients que no pas de gent com jo: Mare de Déu, santíssima! o Que Déu ens agafi confessats! Perquè, no sé si el PP ens podria (o podrà) salvar de la situació econòmica en què ens trobem, però en cas de fer-ho, dubto que siguin capaços de governar, com ells diuen, des del centre, utilitzant com a mitjans la moderació i el diàleg.
I mentrestant, cada 11 de setembre agafarem les estelades i sortirem al carrer a reclamar el que pensem que és nostre.
En fi, que Déu hi faci més que nosaltres; és a dir, que tinguem sort!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...