L’executiu català ha sorprès una bona part de la població amb la mesura de voler posar ordre en el cobrament del PRIMI o Renda mínima d’inserció. Evidentment, aquesta mesura ha estat titllada, com a mínim, d’impopular.
Aquest ajut es va crear amb uns objectius i per a uns destinataris concrets. No sóc experta a interpretar normativa, però m’he llegit en què consisteix i a qui va adreçat i queda molt clar que cal complir unes condicions per beneficiar-se’n i que el fet de deixar de complir-ne alguna fa que s’extingeixi el dret. Això no obstant, diria que més aviat és un tipus d’ajut “a canvi de res”. Això també pot sonar impopular, però potser les ajudes econòmiques a canvi de res no haurien d’existir.
Els diputats de l’oposició denuncien que el Govern intenta projectar la imatge que el frau del país el protagonitzen les persones pobres i en risc d’exclusió social. El conseller d’Empresa i Ocupació ha hagut d’aclarir que l’objectiu del PIRMI és la reinserció social i laboral, que no es tracta d’una pensió de jubilació ni d’un subsidi d’atur. El conseller de Benestar Social ha demanat disculpes a les famílies que hagin pogut sofrir alguna molèstia, però ha recalcat que es tracta d’un control necessari, encara que comporti unes molèsties inevitables.
Si ho he entès bé, el que pretén el Govern és regularitzar certes irregularitats i revisar si les persones que es beneficien del PIRMI compleixen totes les condicions necessàries per percebre aquest ajut. Tampoc no és tan estrany, penso jo: qui compleix els requisits no deixarà de complir-los pel fet que se’n faci una revisió i qui no els compleix deu ser que en algun moment se li ha atorgat un ajut que no li correspon. Entenc que es podria haver fet millor, avisant amb antelació, sobretot els treballadors socials que en el fons són els que donen la cara davant els usuaris, beneficiaris –o no- del PIRMI i fent-ho en un altre moment de l’any que no sigui precisament el mes en què un alt percentatge dels treballadors públics estan de vacances. Ara bé, llevat d’aquests dos aspectes, la veritat és que no entenc perquè aquesta mesura és tan polèmica.
Possiblement amb aquesta revisió hi ha poques possibilitats d’evitar frau i poques possibilitats de reduir despesa, però com deia una coneguda meva: només es té allò que s’estalvia i en aquest moment cal estalviar el que es pugui, per poc que sigui. Una manera més d’estrènyer-se el cinturó i una manera més per tenir un inici de curs parlamentari ben animat.
Diuen que com més petita és la nou, més soroll remou. Potser és això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...