Avui a les 7:04 arriba l’estiu. Aquesta
vegada, el canvi d’estació coincideix amb el que havíem estudiat de petits, és
a dir, el dia 21 de juny. La celebració del solstici d’estiu es fa la nit de Sant Joan,
nit de fogueres, revetlles i pertards, però en realitat el dia de canvi d’estació
és per Sant Lluís, que coincideix amb Sant Patllari.
Sant Lluís era festa assenyalada a
casa meva. Es deia Lluís l’avi patern, un home bo, del que tinc bons referents, tot
i que no vaig arribar-lo a conèixer. Com que se’n deia l’avi, també se’n diu el
meu germà, en Lluís i, segurament pel mateix motiu, se’n diu també el meu
nebot, Lluïset durant molts anys, fins que la seva alçada ha fet que deixéssim
d’emprar el diminutiu. Es deia Lluïsa una meva tieta per part de mare i per
aquest motiu, a la meva germana també li van posar Lluïsa, tot i que sempre li
havíem dit Marissa. És prou curiós que dos germans portin el mateix nom, però a
casa va ser així.
A la nostra família, pel sant sempre
ens hem felicitat. Sense fer grans festes, però, mai no ha faltat una trucadeta
o una visita per fer arribar bons desitjos a qui celebra l'onomàstica. I per Sant
Lluís, els protagonistes eren en Lluís i la Marissa, i més tard també en Lluïset.
Enguany, farem arrribar bons
deistjos als Lluïsos, però per nosaltres serà un Sant Lluís diferent, especial marcat pel record i l’enyorança.
Ja ho ha dit en Tomàs Molina, que
aquesta serà una arribada d’estiu amb molts “peròs”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...