Aquesta setmana ha estat notícia la negativa
d’Alfonso Rus, president de l’Olímpic de Xàtiva, a fer un minut de silenci, en
un partit contra el Llagostera, per la mort de Nil Marin, el jove de 20 anys porter del filial del Girona mort en accident de trànsit. La seva resposta va
ser "si és tan important, feu el minut de silenci a Llagostera".
Indignant. Tant indignant que la xarxa n’ha anat plena i fins i tot el pare del
noi ha escrit una carta adreçada a Alfonso Rus.
En sentir la notícia no vaig atinar de qui es
tractava i, primer, vaig pensar que potser aquell home no era conscient que la
seva resposta aixecaria tant rebombori. Llegir el que s’ha publicat aquests
dies m’ha fet veure que no tan sols la polèmica estava servida, sinó que la
mala fama del susdit president és ben merescuda. Es tracta d’un personatge polèmic fins
al moll de l’os, acostumat a insultar i menysprear públicament professors,
electors, adversaris ideològics, persones discapacitades… és un home sense
escrúpols i mancat de sensibilitat. Militant del PP, és alcalde de Xàtiva,
president de la Diputació
de València i president de l’Olímpic de Xàtiva. De càrrecs no n’hi falten,
ara bé, està mancat de delicadesa, sensibilitat, educació i empatia.
Negar un minut de silenci és molt més que
negar seixanta segons. Un minut de silenci és una manera d’expressar el condol
i de retre un petit homenatge a una persona que ha mort fa poc. Un minut de
silenci és una mostra de respecte i consideració a les persones properes al
difunt, una manera de fer-los saber que estem al seu costat. És un acte
de bona educació i de civisme que es fa en molts àmbits i també en l’esportiu.
Presenciar un minut de silenci en un camp de
futbol remou els sentiments. Com a mare de noies futbolistes, n’he presenciat i
he participat en uns quants, tots ells amb el més absolut respecte. Veure les
jugadores dretes al mig del camp, amb un posat seriós i reflexiu fa
posar la pell de gallina; més encara si la persona a qui es recorda és
especialment jove o molt propera.
 |
| Minut de silenci a l'Estartit recordant l'avi Ramon. Octubre de 2006. |
Sigui per malaltia, per accident o per qualsevol altre motiu, una mort a
vint anys és injusta. Tant si es tracta de futbolistes, d’estudiants, de
treballadors… tothom es mereix ser recordat i, tot i que seixanta segons de
silenci no treuen el dolor, és una manera de fer costat a les persones
afectades.
Trobo encertada la iniciativa de la Federació Catalana
de Futbol de suggerir a tots els clubs esportius que en la propera jornada de
lliga facin un minut de silenci per recordar en Nil Marin. Penso que serà
retre-li aquell petit homenatge que se li va negar a Xàtiva. Espero que la
proposta tingui un bon seguiment.
Enllaços:
Carta del pare Marin
a Alfonso Rus:
Per saber més
d’Alfonso Rus:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...