Ciutat Morta

Des de l’emissió dissabte passat del documental Ciutat Morta al C33, hem llegit i parlat molt dels fets del 4F. Poc o molt, tots els mitjans hi han fet referència. El .cat de dijous al vespre hi va ajudar, com ho va fer la portada del Periódico de divendres o l’aparició d’alguns dels protagonistes als mitjans de ràdio i televisió.

És que el cas s’ho val. El documental, més enllà d’aclarir els fets, ha sembrat un mar de dubtes. De manera que, ara mateix, una setmana després de mirar-lo, no sabem què pensar. És un cas amb molts interrogants. Hi ha tantes coses que no s’entenen i que no lliguen que crec que tots voldríem que s’aclarís què caram va passar. 

Malgrat la distància personal que tinc amb els fets, a mi m’agradaria que se’n tragués l’aigua clara. Com a usuària de la sanitat pública, necessito saber que el dia que vagi a urgències no acabaré al furgó dels detinguts. Com a mare, necessito saber que les meves filles no seran detingudes pel sol fet de passar per davant d’un local on hi ha una festa. Com a ciutadana, necessito saber que el dia que participi en un acte amb presència policial, no acabaré detinguda sense motiu. I, per damunt de tot, com a persona, necessito saber que si algun dia em detenen no seré torturada. Per tot això i per molts altres motius, desitjo que els fets de Ciutat Morta no siguin tal com es mostren al documental.

El cas és que els fets denunciats al documental fan pudor i necessitem saber de què.