Te’n recordes de
cada moment, d’aquell dimecres vint de març de fa vint-i-sis anys. A la nit et
vas trobar estranya i al matí havies tacat una mica. La llevadora hi va treure
importància i te’n vas anar a treballar com qualsevol altre dia. El teu company
patia per si, com passa a les pel·lícules, et posaves de part a la feina o pel
camí. Tu estaves ben tranquil·la pensant que encara et faltaven deu o dotze
dies per parir. Acabada la jornada laboral vau sopar d’hora, no fos cas que hi
hagués novetats. I n’hi va haver. Després de trencar aigües vas tenir un
comportament de manual: et vas dutxar amb calma i vas revisar que a la bossa
que agafaries no hi faltés res. Tan bon
punt vas arribar a l’hospital et van dir que ja es pensaven que aquella nit et
posaries de part. D’haver-t’ho pensat, aquell dia hauries fet festa!
Aquella nit es va
acabar l’hivern i va arribar la primavera. I mentre això succeïa, en aquella
sala de parts naixia l’Alba, la teva primera filla. Tens gravat aquell moment a
la memòria, en podries dibuixar algunes imatges: els seus dits, els seus
moviments i els seus intents d’obrir els ulls, però ets conscient que any rere
any les paraules es queden curtes quan intentes descriure el que vas sentir en
aquell moment.
Han passat
vint-i-sis anys i has tingut temps d’aprendre, de dubtar, d’encertar-la i d’equivocar-te,
d’enfadar-t’hi i de reconciliar-t’hi, d’alegrar-te pels seus èxits, d’amoinar-te
pels seus disgustos, d’ocupar-te'n i preocupar-te’n. Perquè en el fons, estimar és
això.
Avui, com
cada vint-i-ú de març, faries una llista inacabable dels millors desitjos per a
l’Alba on no hi faltessin paraules com salut, amor, felicitat, sort...
Alba, que
la sort t’acompanyi i que la felicitat endolceixi el teu dia a dia. Per les
primaveres viscudes i per totes les que viurem, per molts anys filla!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...