Enguany
t’han robat el mes d’abril. Saps que això li pot passar a qualsevol persona i
que aquest robatori ha estat sense forcejament, però això no treu que notes que
te l’han pres. Així ho sents i així ho dius. I tu que el volies per a tu, el
mes d’abril...
No
en faràs un drama, perquè no ho és. Saps que una lesió és un mal amb salut i
que en temes de salut no s’hi val a fer bromes ni a exagerar. Per això ho dius
baixet.
Et
saps més de tardors que de primaveres, però esperaves l’abril i el volies viure en primera persona. Saps que
l’abril és el mes de les roses, dels llibres... El més dels verds, els grocs,
els liles, els vermells i el mes dels cels mes blaus i el dels dies que
s’allarguen. I quan veus que t’ho estàs perdent, notes que a fora, la vida
passa com un huracà.
Ara
que s’acaba, l’endreçaràs en aquell calaix on apilones de forma desordenada les
idees, els propòsits i els projectes a l’espera que arribi el moment que els
puguis fer realitat. Però saps que cada abril que perds
és un abril que no torna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...