diumenge, 30 d’abril del 2017

Cada abril que perds és un abril que no torna

Enguany t’han robat el mes d’abril. Saps que això li pot passar a qualsevol persona i que aquest robatori ha estat sense forcejament, però això no treu que notes que te l’han pres. Així ho sents i així ho dius. I tu que el volies per a tu, el mes d’abril...
No en faràs un drama, perquè no ho és. Saps que una lesió és un mal amb salut i que en temes de salut no s’hi val a fer bromes ni a exagerar. Per això ho dius baixet.


Et saps més de tardors que de primaveres, però esperaves l’abril i el volies viure en primera persona. Saps que l’abril és el mes de les roses, dels llibres... El més dels verds, els grocs, els liles, els vermells i el mes dels cels mes blaus i el dels dies que s’allarguen. I quan veus que t’ho estàs perdent, notes que a fora, la vida passa com un huracà.
Ara que s’acaba, l’endreçaràs en aquell calaix on apilones de forma desordenada les idees, els propòsits i els projectes a l’espera que arribi el moment que els puguis fer realitat. Però saps que cada abril que perds és un abril que no torna. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...