Des que aquest migdia he llegit una carta
del Departament d’Empresa i Coneixement que em comunica l’obligatorietat que el
meu cotxe passi, per primera vegada, la inspecció tècnica de vehicles (ITV), que
no em trec del cap una anècdota que vaig protagonitzar ja fa un temps.
L’any 1999 vam adquirir una Peugeot
Partner. Va ser el vehicle familiar per excel·lència. Ens va servir per portar
i recollir les nostres filles a escola, a entrenaments de futbol... Hi vam anar
de vacances tots quatre, a Menorca, a Cantàbria, a la Bretanya... Hi vam fer gairebé
tres-cents mil quilòmetres. Va ser molt bona companya de viatge. Per això, me’n
vaig acomiadar com calia en aquest mateix blog (enllaç).
L’anècdota que vull explicar se situa
finals d’agost de l’any 2003, tornant de la Vall d’Aran. Aquell temps a l’equipatge
encara hi portàvem quaderns d’estiu per fer deures al bungalow -les nostres
filles han estat sempre amants de “fer deures”, fins i tot per vacances!-, als
necessers infantils encara no hi havia productes d’higiene femenina i al
reproductor de CD tant hi podia sonar en Tonietti com Macedònia o La Oreja de
Van Gogh.
No és que fos un costum molt establert,
però alguna vegada, tornant de passar una setmana de càmping, havíem anat un
parell de dies d’hotel i balneari a Andorra, cosa que a elles els feia una
il·lusió de boig. I a nosaltres també! Això
sí, els adults ens fèiem pregar una mica tot i que sabíem que no hauria estat
necessari perquè en teníem tantes ganes nosaltres com elles.
Quan estàvem en el punt àlgid d’aquest
estira-i-arronsa, havent passat el Port del Cantó i situats al tram entre
Adrall i la Seu d’Urgell, ens va avançar un beneit a tota pastilla, superant
amb escreix la velocitat permesa. Jo que sempre he respectat les normes de circulació
i em considero una conductora prudent, ho vaig trobar horrorós. Allò era una
imprudència i un perill per als altres vehicles! Un parell o tres de
quilòmetres més enllà hi havia un control de Mossos d’Esquadra: uns efectius tenien
aturat aquell vehicle i uns altres ens van parar a nosaltres. Vaig trobar tan
oportú aquell control que així que vaig abaixar el vidre li vaig dir a l’agent Estic molt contenta que m’hagin parat. Recordo
que em van fer alguna pregunta sobre el conductor temerari (on ens havia avançat,
si hi havia contínua, vehicles en sentit contrari...) i tot seguit em van
demanar la documentació del nostre cotxe. El mosso mirava els documents a tort
i a dret i tot d’una se m’acosta i em diu Doncs
no estarà tan contenta! Ja fa temps que hauria d’haver passat la ITV. No m’ho podia creure! Si sempre havíem passat
les ITV del cotxe i de la moto quan tocava! Era impossible que ens n’haguéssim
oblidat i impensable que ens l’haguéssim saltat volgudament! L’agent em va
explicar que fins que no s’havia passat per primera vegada la ITV no es comunicava
per escrit l’obligatorietat fer-ho. Aleshores vaig entendre el nostre cas.
La nostra actitud i suposada honradesa van
evitar que l’agent ens sancionés, però ens va recomanar passar la inspecció com
més aviat millor. Aquell incident no ens va privar de la mini estada a Andorra,
però em consta que tots quatre anàvem amb el cul estret i no vam estar tranquils fins que no vam tenir el cotxe
aparcat al garatge de casa, amb l’adhesiu de la ITV enganxat al vidre.
El fet que avui hagi rebut la carta em fa
pensar que el procediment ha millorat i que enguany m’estalviaré un ensurt com
el que vaig tenir fa anys. Ja tinc apuntada a l’agenda la data límit per passar
la ITV!
Adriana, 10 d’abril de 2019
 |
| 2003. Excursió pel Pla de Beret. |
 |
| 2003. De vacances, "fent deures" al Bungalow |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...