Avui, mentre preparava el text del butlletí, que mensualment envio als membres de la família XXL de la qual formo part, espontàniament he escrit que l'abril és el mes més primaveral l'any. He continuat amb unes reflexions sobre la primavera que m'han fet pensar, altra vegada, en la primavera i la tardor, dues estacions molt variables, en molts aspectes i que, pel que sembla, influencien molt en l'estat d'ànim i el dia a dia d'algunes persones. Més tard, mentre transplantava unes cintes i una planta del diner, veient que continuava amb aquells catifets, no m'he pogut estar d'escriure una mica més sobre el tema.
S'acaba un mes de març que ha estat molt plujós; ha plogut dies i dies, tants que molts de nosaltres esperàvem amb gran delit que el sol tornés a sortir. Ens hem cansat de la pluja, perquè plovia a l'hora del pati, a l'hora de sortir de la feina, a l'hora d'anar a passeig, a l'hora d'anar a recollir els néts o a l'hora més inesperada. I, mentre nosaltres estàvem desitjant que tornés a fer "bon temps", les muntanyes quedaven cobertes d'importants gruixos de neu; torrents, rieres i rius reviscolaven com feia temps que no havien fet, i els pantans tornaven a omplir-se d'aigua, acumulant reserves pel que diuen que pot ser "un estiu sense restriccions". Que tinguem sort -i seny- que, com diuen a pagès, en això del temps, els més putes les erren.
Amb energia renovada i, esperant que els virus hivernals hagin fugit aigües avall, aviat encetarem el mes d'abril, el mes primaveral per excel·lència. Sí, ja sé que la primavera fa dies que ha arribat. La primavera astrològica comença coincidint amb l'equinocci vernal o de primavera (20 de març), moment en què les hores de llum i de foscor són les mateixes.
Des de fa uns anys, però, es veu que tenim una altra primavera: "la primavera meteorològica". Es tracta d'un concepte emprat pels meteoròlegs, que sosté que aquesta estació comença el dia 1 de març i acaba el 31 de maig. És un concepte que no acabo d'entendre, sobretot perquè sempre havíem estudiat i teníem entès que uns canvis d'estació coincidien amb els equinoccis i uns altres, amb els solsticis. Si hi afegim que, darrerament, les grans nevades ens arriben a mig març, quan encara no s'ha acabat l'hivern astral, aquesta "primavera meteorològica" encara té menys sentit.
Tal com em passa en altres àmbits de la vida, no acabo d'entendre aquesta mania d'inventar nous conceptes per donar nom a coses que no acaben de ser. Tots sabem que, a primers de març -i pel febrer també!-, podem tenir alguns dies primaverals i que el dia es va allargant, però hem de tenir sempre present que el Març, marçot mata la vella a la vora del foc, i a la jove, si pot. Aquest refrany, com tants d'altres, està recollit per Joan Amades, autor del Costumari català i moltes altres obres sobre la cultura popular i tradicional de Catalunya, autor que té molts adeptes i uns quants contraris. D'aquesta mateixa dita, fa poc n'he llegit una versió publicada per en Toti, pastor de Rocabruna, molt actiu a les xarxes socials (@xaiecologic) en defensa de la pagesia, i autor del llibre 4 estacions i 1 ramat. Un any en la vida d'un pastor, acabat de publicar. La dita feia així Març marçot, mata l'ovella i l'ovellot, i el pastor si pot.
Els canvis de temps són molt normals a la primavera, tant al març com a l'abril: El març i l'abril fan ganyotes mil o Si el març no marceja, ni l'abril abrileja, tot l'any bogeja. O sigui que, permeteu-me seguir creient que la primavera comença el 20 o el 21 de març, coincidint amb l'equinocci vernal o de primavera, i continuar pensant que l'abril és el mes on la primavera es manifesta de forma més notòria.
Parlant de primaveres, em remeto a l'entrada publicada en aquest blog, l'octubre de 2020, amb el títol De les primaveres i les TARDORS on em declarava fervent admiradora del que està escrit en majúscules. M'hi vull referir no pas perquè hagi canviat d'opinió, no. Continuo admirant la tador, pels seus colors, pels seus fruits, perquè suposa l'inici dels vespres llargs i tranquils... Ara bé, he de reconèixer que la primavera ens obre les portes a tot un altre món: el verd retorna a les nostres vides, els dies s'allarguen, el temps és molt variable L'abril, rient, mata de fred la gent, els horts s'omplen d'activitat, hi ha les vacances de setmana santa i, sobretot perquè marges, prats i boscos s'omplen de flors silvestres. Per tant, tot i que, si fos necessari triar-ne una, preferiria la tardor, he de confessar que també m'agrada molt la primavera.
Sigui com sigui, ara que ja tenim reserves d'aigua, espero que tinguem una bona primavera astral -i meteorològica si cal- i que la salut i la sort ens acompanyin!
 |
| Primavera temps de contrastos. I floriran les orquídies, i baixaran els rius i cauran bones nevades. |
