divendres, 28 de març del 2025

De les PRIMAVERES i, una mica, de les tardors

Avui, mentre preparava el text del butlletíque mensualment envio als membres de la família XXL de la qual formo part, espontàniament he escrit que l'abril és el mes més primaveral l'any. He continuat amb unes reflexions sobre la primavera que m'han fet pensar, altra vegada, en la primavera i la tardor, dues estacions molt variables, en molts aspectes i que, pel que sembla, influencien molt en l'estat d'ànim i el dia a dia d'algunes persones. Més tard, mentre transplantava unes cintes i una planta del diner, veient que continuava amb aquells catifets, no m'he pogut estar d'escriure una mica més sobre el tema. 

S'acaba un mes de març que ha estat molt plujós; ha plogut dies i dies, tants que molts de nosaltres esperàvem amb gran delit que el sol tornés a sortir. Ens hem cansat de la pluja, perquè plovia a l'hora del pati, a l'hora de sortir de la feina, a l'hora d'anar a passeig, a l'hora d'anar a recollir els néts o a l'hora més inesperada. I, mentre nosaltres estàvem desitjant que tornés a fer "bon temps", les muntanyes quedaven cobertes d'importants gruixos de neu; torrents, rieres i rius reviscolaven com feia temps que no havien fet, i els pantans tornaven a omplir-se d'aigua, acumulant reserves pel que diuen que pot ser "un estiu sense restriccions". Que tinguem sort -i seny- que, com diuen a pagès, en això del temps, els més putes les erren.

Amb energia renovada i, esperant que els virus hivernals hagin fugit aigües avall, aviat encetarem el mes d'abril, el mes primaveral per excel·lència. Sí, ja sé que la primavera fa dies que ha arribat. La primavera astrològica comença coincidint amb l'equinocci vernal o de primavera (20 de març), moment en què les hores de llum i de foscor són les mateixes. 

Des de fa uns anys, però, es veu que tenim una altra primavera: "la primavera meteorològica". Es tracta d'un concepte emprat pels meteoròlegs, que sosté que aquesta estació comença el dia 1 de març i acaba el 31 de maig. És un concepte que no acabo d'entendre, sobretot perquè sempre havíem estudiat i teníem entès que uns canvis d'estació coincidien amb els equinoccis i uns altres, amb els solsticis. Si hi afegim que, darrerament, les grans nevades ens arriben a mig març, quan encara no s'ha acabat l'hivern astral, aquesta "primavera meteorològica" encara té menys sentit.  

Tal com em passa en altres àmbits de la vida, no acabo d'entendre aquesta mania d'inventar nous conceptes per donar nom a coses que no acaben de ser. Tots sabem que, a primers de març -i pel febrer també!-, podem tenir alguns dies primaverals i que el dia es va allargant, però hem de tenir sempre present que el Març, marçot mata la vella a la vora del foc, i a la jove, si pot. Aquest refrany, com tants d'altres, està recollit per Joan Amades, autor del Costumari català i moltes altres obres sobre la cultura popular i tradicional de Catalunya, autor que té molts adeptes i uns quants contraris. D'aquesta mateixa dita, fa poc n'he llegit una versió publicada per en Toti, pastor de Rocabruna, molt actiu a les xarxes socials (@xaiecologic) en defensa de la pagesia, i autor del llibre 4 estacions i 1 ramat. Un any en la vida d'un pastor, acabat de publicar. La dita feia així Març marçot, mata l'ovella i l'ovellot, i  el pastor si pot. 

Els canvis de temps són molt normals a la primavera, tant al març com a l'abril: El març i l'abril fan ganyotes mil o Si el març no marceja, ni l'abril abrileja, tot l'any bogeja. O sigui que, permeteu-me seguir creient que la primavera comença el 20 o el 21 de març, coincidint amb l'equinocci vernal de primavera, i continuar pensant que l'abril és el mes on la primavera es manifesta de forma més notòria. 

Parlant de primaveres, em remeto a l'entrada publicada en aquest blog, l'octubre de 2020, amb el títol De les primaveres i les TARDORS on em declarava fervent admiradora del que està escrit en majúscules. M'hi vull referir no pas perquè hagi canviat d'opinió, no. Continuo admirant la tador, pels seus colors, pels seus fruits, perquè suposa l'inici dels vespres llargs i tranquils... Ara bé, he de reconèixer que la primavera ens obre les portes a tot un altre món: el verd retorna a les nostres vides, els dies s'allarguen, el temps és molt variable L'abril, rient, mata de fred la gent, els horts s'omplen d'activitat, hi ha les vacances de setmana santa i, sobretot perquè marges, prats i boscos s'omplen de flors silvestres. Per tant, tot i que, si fos necessari triar-ne una, preferiria la tardor, he de confessar que també m'agrada molt la primavera. 

Sigui com sigui, ara que ja tenim reserves d'aigua, espero que tinguem una bona primavera astral -i meteorològica si cal- i que la salut i la sort ens acompanyin!  

Adriana Llongarriu
 finals de març de 2025



Primavera temps de contrastos. I floriran les orquídies, i baixaran els rius i cauran bones nevades.






diumenge, 16 de març del 2025

50 anys d’FP a Olot (V)

 Secretaria 2: ball de sigles (BDS)

Tenint en compte que aquesta entrada s’emmarca en una sèrie que parla dels 50 anys d’FP a Olot, és evident que, en l’àmbit de l’ensenyament, durant aquest període de temps, s’hi han hagut de produir canvis. L’evolució és constant dins i fora de les aules. Si no fos així, a Secretaria encara faríem servir la màquina d’escriure i el paper carbó, i els alumnes de la comarca arribarien a l’institut amb tartana.

No seré pas jo qui em declari contrària als canvis evolutius. Ara bé, caldria saber discernir els canvis que són necessaris i els que són prescindibles. Com ja he dit en alguna altra ocasió, el departament de la Generalitat de Catalunya del qual depenen els centres educatius, actualment anomenat Departament d’Educació i Formació Professional, té tanta afició a canviar la normativa que regeix els estudis que, encara no s’ha acabat d’aplicar l’última que ha entrat en vigor, ja se n’aprova una altra.

Cada canvi de normativa comporta un canvi en la nomenclatura dels conceptes educatius. Molts d’aquests plans d’estudis, conceptes i normatives tenen uns noms llargs que s’abreugen en sigles. D’aquesta manera, l’escriptura d’un document on apareixen repetits alguns d’aquests sintagmes es fa més lleugera. La lectura d’aquests documents amb tantes sigles, a vegades és prou difícil.

En un document administratiu de manual, la primera vegada que apareix un d’aquests conceptes l’escriuríem amb la denominació sencera, seguida d’un parèntesi amb les sigles. Per exemple: Educació Secundària Obligatòria (ESO) o, encara millor, Educació Secundària Obligatòria (d’ara endavant ESO), i les altres vegades, ja només escriuríem ESO.

Fruit de l’evolució, els textos administratius s’han simplificat i s’han descarregat de tot allò que hom podia considerar superflu. Els oficis -cartes oficials entre administracions o dintre la mateixa administració- han estat substituïts per missatges de correu electrònic (e-mail) o per valises electròniques (e-valisa) amb la finalitat d’agilitzar la comunicació i escurçar els terminis. Aquest canvi ha portat dues conseqüències: l’eliminació de tot allò que era sobrer i l’omissió de la correcció de textos. Mentre que la primera conseqüència és d’agrair, la segona, a vegades fa que rebem comunicats sense sentit, gairebé inintel·ligibles, així com un nombre, cada vegada més elevat, de missatges d’esmena o correcció del missatge precedent.

Tenint en compte tot aquest seguit de canvis, una persona que porta treballant en un centre educatiu, prop de vint-i-cinc anys, ha hagut d’assimilar tal quantitat de sigles, que li ballen pel cap un munt de lletres que, fora de context o més enllà del mon educatiu, no volen dir absolutament res.

Us en poso unes quantes, més o menys agrupades segons la seva funció, el concepte que representen o el tipus d’evolució que han sofert.

Les lleis que regeixen els ensenyaments han estat diverses: LGE, LOECE, LOGSE, LOPEG, LOCE, LOE, LOMCE, LOMLOE.

Els plans d’estudis han canviat i amb ells ho han fet les seves sigles: EGB, BUP, COU, FP1, FP2, REM, ESO, CFGM O CFPM, CFGS O CFPS. Els plans experimentals i cursos per accedir de grau mitjà a grau superior també tenen moltes sigles: REM,  CIA, CITA, CP, CAM, CAS...

Els centres educatius disposen d’un seguit de documents per al seu funcionament: PEC, NOFC, RRI, EDC, PGA, PAT...

Parlant de canvis, la matèria impartida, que abans es coneixia com a assignatura, s’ha anomenat de moltes maneres: assignatura, matèria, crèdit, unitat formativa, o mòdul (agrupació de crèdits en la LOGSE i agrupació d’unitats formatives en la LOE).

Pel que fa a les qualificacions també han sofert molts canvis: han estat quantitatives, ja fos en nombres (del 0 al 10) o en lletres (del molt deficient a l’excel·lent), qualitatives (PA, NM), han tornat a ser quantitatives numèriques (de l’1 al 10), quantitatives amb lletra i nombre (suficient – 5, bé – 6, excel·lent – 9 o excel·lent – 10...), per tornar a ser qualitatives (AE, AN, AS o NA). En el REM les qualificacions eren numèriques, de l’1 al 3.

Algunes sigles han evolucionat per referir-se a més o menys el mateix concepte: PTT, PQPI, PFI. Algunes aplicacions de gestió administrativa i acadèmica han canviat de nom i de format: de WINSEC a SAGA o d’RTA a RTT.

Pel que fa a altres administracions que treballen de bracet amb el Departament, tenim: EAP, DGAIA, CESMIJ, CRP, IME, OME, EAIA, PSIE, CGA... Les associacions de famílies dels alumnes no han quedat al marge dels canvis de denominació: APA, AMIPA, AFA...

L’àmbit de les necessitats educatives dels alumnes també és curull de sigles: NESE, NEEA, NEEB, MAD, PI, AI, AIS, UEC, UEE, SIEI, AA, CAD...

L’actual Institut La Garrotxa (INS) ha reflectit els canvis evolutius en la seva denominació i, des que va néixer ara fa 50 anys, com a I.F.P, ha passat a ser INS, IES, IES-SEP, per tornar a ser INS.

Ens falta afegir-hi els codis dels cicles formatius (CFGM o CFPM i CFGS o CFPS), dels que hem impartit i dels que impartim, ja que per treballar amb algunes aplicacions hem d’utilitzar el codi en comptes de la denominació: 1601, 0305, 1901, 0751, 1452... que amb el canvi de normativa vigent han passat a canviar de nom i de codificació: AR10, AR50, FMC0, FMD0, SAE0, EE10...  

N’hi ha molts més, d’acrònims. Els docents que han fet oposicions els últims anys bé prou que ho saben. Han hagut de preparar les seves situacions d’aprenentatge (SA) tenint en compte un seguit de competències (CD, CE, CC, CPSAA), de recursos digitals (TAP, TEP, TIC), la sostenibilitat (ODS) i un sens fi de conceptes com ara capacitats, sabers, indicadors... La llista és tant llarga que fa fredat.

Com podeu veure, treballar en aquest mon ens assegura un entrenament mental que riu-te’n dels sudokus, les sopes de lletres o dels diferents jocs de braintraining. El que desconec és si, quan finalment siguem alliberades de les obligacions laborals, aquest ball de sigles ens haurà servit per agilitar el cervell o desgastar-lo fins al punt d’enterbolir-nos el pensament. Temps al temps!

Adriana Llongarriu Castanyer
Olot, 16 de març de 2025



BDS