dissabte, 9 d’octubre de 2010

De les primaveres i les TARDORS

Estem acostumats a parlar molt del temps, fins i tot a condicionar les nostres activitats, laborals o de lleure, en funció del temps que farà o del que ens diuen que potser farà. I de retruc també estem acostumats a parlar de les estacions. D’una manera o altra, en parlem. De l’hivern, és freqüent sentir-ne a dir que és més cru i llarg que altres anys, que les glaçades duren més que l’any anterior i atribuir-li la culpa d’algun dels nostres mals: grips, refredat i fins i tot dolor i reuma. De l’estiu, cinc cèntims del mateix: que si fa més calor que altres anys, que si les ruixades tal o les gotellades qual, que si amb l’edat notem més la calor o que si al vespre ja no refresca tant, que si fa més xafogor...

De la primavera i la tardor també en parlem; si bé no fem tanta referència a la temperatura, segurament som més cruels a l’hora d’atribuir-los alguns fets: des dels refredats, passant pels cops d’aire fins arribar a mals de més mal curar: els psicològics. I és que ja es diu: les primaveres i les tardors són molt dolentes per aquestes coses.

D’aquestes dues estacions, la primavera encara en surt un xic ben parada; se n’emporta la part bona: anem de cara al bon temps, el dia s’allarga, la vegetació rebrota i boscos, carrers i places es vesteixen de verd.

Però, i la tardor, pobreta? Què en diem de la tardor? Sovint qualificada de germana pobra perquè el dia s’escurça, els arbres es despullen, entra el fred, arriben les pluges... i ens arriben els vespres freds, les nits llargues, els refredats, la grip (sigui la nova o la vella). “I és que amb aquests temps, ja se sap”.

Però deixeu-me que parli de la riquesa de la tardor. Si tenim en compte el que ens dóna la natura, el que podem recollir de l’hort i dels fruiters, la tardor és d’una riquesa extrema. És el moment de fer grans collites. A l’hort, pebrots, albergínies, escaroles i enciams, les primeres cols i segurament les darreres tomates. Al bosc: bolets, castanyes, aranyons, gavarrons i un sens fi de fruits silvestres. Als fruiters, peres, pomes, nesples... I els codonys? Aquest fruit, difícil de menjar sense una elaboració prèvia, però tan aromàtic que les nostres àvies feien servir per perfumar els armaris de la roba. Gran fruit de tardor: per fer-ne codonyat, menja humil que ha servit per acompanyar el pa en els berenars dels nostres pares i algun de nosaltres quan érem petits i que, com moltes altres menges humils, està essent revalorat. Això sí, amb combinacions diferents de les que eren usuals: el codonyat, amb poma o amb formatge fresc. Proveu-lo!

Ja fa temps que ho tinc força clar: a mi doneu-me una bona tardor que la primavera ja té molts admiradors!

4 comentaris:

  1. Al meu parer, la tardor es descriu bàsicament amb un adjectiu: feixuga. Però probablement hi té a veure que no em barrufen ni els panellets ni les castanyes ni, si m'apures, el codonyat (que ara no recordo ben bé com és!

    ResponSuprimeix
  2. Jo tampoc sóc amant dels panellets. El tema codonyat, el deixem per la propera trobada!

    ResponSuprimeix
  3. El codonyat de la pastisseria Ferrer, amb amanida o amb formatge d'ovella...ummmm.
    I que me'n dius de la carretera de la Salut amb les fagedes humides i canviants de color? I ara que no hi passa gairebé ningú, amb les fulles fent de catifa.
    o de la sensació de benestar que és tornar a posar una manta al llit i sentir-ne el pes i l'escalforeta tota la nit...
    Una gran estació la tardor, si senyora!

    ResponSuprimeix
  4. És el primer que llegeixo des que m'has donat el blog. La veritat una reflexió molt planera i molt de "gra" i gens de "palla". Pobra tardor, miraré de ser-ne admirador també.

    ResponSuprimeix

Deixa el teu comentari...