Sobre el documental Memòries de l’INS La Garrotxa
Tal com explicava a la primera entrada d’aquesta sèrie (enllaç),
enguany es commemoren els 50 anys de l’arribada dels estudis d’FP a Olot. Han
estat diversos els actes que s’han preparat per celebrar aquesta efemèride: exposició, taula
rodona, portes obertes, actualització de l’anagrama, representació d’un 50 al
pati, sopar i documental.
Avui hem assistit a l’estrena d’aquest document gràfic que la comissió
organitzadora va encarregar a la productora Zeba.
Gravar un documental havia de ser una oportunitat per deixar un testimoni visual d’aquests 50 anys d’FP
a la Garrotxa. El reportatge ha donat veu a diversos professors i ex-professors,
sobretot ex-directors i ex-directores. La inclusió de fotografies de tots aquests anys i
algun vídeo prou graciós ha fet que fos ben amè.
D’entrada m’ha sorprès veure tantes butaques buides i copsar la poca
assistència del personal actual del centre. Ja sabem que el juny és un mes de
molta feina al món de l’ensenyament, però no sé si aquest era l’únic motiu de la seva absència.
He de dir que em pensava que anava a veure un document sobre els 50 anys
de l’FP a la Garrotxa i a la pantalla m’hi he trobat, amb lletra ben grossa, Memòries
de l’INS La Garrotxa. M’ha semblat que aquest títol era poc escaient. Desconec
si el fet de posar un encapçalament ambigu és una tàctica de producció per evitar
focalitzar l’atenció en un tema concret i donar cabuda a la imprecisió, però trobo
que deixava entreveure la falta d’un objectiu concret a l’hora de dissenyar el
document.
Al film hi han sortit dos instituts: La Garrotxa i el Bosc de la Coma.
Això ha estat un error colossal -vull pensar que sense cap intenció-. La rivalitat
entre l’FP i el BUP, que ja es donava quan als catorze anys ens havíem de
decidir entre uns i altres estudis, es va arrossegar durant molt de temps en
forma de pugna entre, el Garrotxa i el Montsacopa, els dos instituts més antics
d’Olot. Més endavant va haver-hi dos bàndols: el Garrotxa i el Bosc de la Coma,
en un, i el Montsacopa a l’altre. Darrerament tenia la bona impressió que
aquesta rivalitat s’havia mitigat. Però no s’ha tingut en compte que el reportatge
deixava de banda els altres centres que també imparteixen estudis d’FP.
En el documental s'han menystingut serveis de l’institut com ara la
Biblioteca, l’Associació d’Alumnes, l’Associació de Mares i Pares o el Personal
d’Administració i Serveis (Secretaria i Consergeria). Fa uns mesos, amb les companyes de Secretaria
vam comentar que, segurament, aquesta vegada això també passaria i vam fer un
suggeriment per evitar-ho. Sembla que no s’ha tingut en compte.
Hi han tingut força protagonisme els canvis que van comportar, a l’institut,
la implantació de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i se n’han obviat alguns
punts de vista: el dels professors que no van estar mai d’acord a haver de
tractar amb nens i nenes d’entre 12 i 14 anys (i ho van fer a contracor), o el dels
que van veure que, amb els nous ensenyaments obligatoris, la Formació
Professional perdria pes a l’institut. La rivalitat entre professors de
matèries comunes i docents d’FP ha estat i encara ara és molt present. Es nota,
sobretot, quan es parla de canvis en l’Equip Directiu: “que si tindrem altra
vegada un equip d’FP” o bé “que si aquest equip no tindrà prou en compte l’FP”.
Estaria bé que uns i altres tinguessin la sensació que tots remem en el mateix
sentit.
Pel meu gust, ens hem posat massa de medalles. L’Institut La Garrotxa, gràcies
al teixit empresarial de la comarca, ha estat pioner en la implantació d’FP, i ha estat un
dels centres capdavanters a l’hora d’innovar i d’oferir, per posar un
exemple, estudis de 2x3 (dos cicles en tres cursos), però hem de ser honestos i
pensar que no hem estat l’únic centre pioner i que en altres instituts d’FP de
Catalunya també es fa la feina ben feta i també en surt gent ben preparada.
Al llarg de la història del centre, hi ha hagut persones que no han encaixat
amb el tarannà de l’institut -o de l’equip directiu de torn- i n’han marxat, ja
sigui per concurs de trasllat o comissió de serveis, o bé canviant d’ocupació,
dintre o fora del Departament d’Ensenyament. M’ha agradat veure que el
documental donava veu a una d’aquestes persones.
Per acabar, he de dir que he passat una bona estona i que ha estat un dia de retrobaments. Això no treu que hagi trobat, en el documental, les mancances que he explicat i una certa tendència a mirar-se el melic, costum una mica estès en el col·lectiu de docents (ai, Adriana!).
Amb aquesta entrada i un parell més ja tindrem la sèrie dels 50 anys de l'FP a la Garrotxa acabada.
Adriana Llongarriu Castanyer
Olot, 3 de juny de 2025
 |
| Presentació del documental |