No em toqueu el nom de les muntanyes!

Des del mirador de la Creu de Fusta, sobre Tregurà, m’agrada contemplar l’entorn i reconèixer els cims, els circs i les valls que m’envolten, que he trepitjat en diverses ocasions i que espero poder seguir fent-ho durant força temps.

Davant meu, el Puig del Bac i la Collada Fonda, des d’on s’alça el Costabona; el Roca Colom i la Portella de Callau que tanquen el Circ de Concròs; la desapareguda congesta de la Llosa que ha cedit el lloc a una herba tímida que potser no arribarà a verdejar; Coma Ermada treu el nas darrere els contraforts del Pastuira, que amaguen els cims d’Ull de Ter, que tot i que no els veig, em sento capaç de situar-los mentalment.

A sobre mateix d’on em trobo, el Puig de la Torrella amaga el castell dels Moros que alhora amaga el Pic de Fontlletera, el Coll de Tres Pics i el Balandrau, des d’on baixa la Serra de la Canya cap al Puig Cerverís. Serra Cavallera tanca la vista panoràmica.

Al fons de la vall, Setcases i el Santuari del Catllar, situat a tocar el Ter. A migjorn, Tregurà i el petit veïnat de Llebro i, aigües avall, endevino Vilallonga, Llanars i Camprodon situats vora el Ter. Finalment, distingeixo la silueta de Sant Antoni que dóna entrada als perfils de l’Alta Garrotxa.

Gaudeixo contemplant la vista i identificant cada cim, coll o clotarada pel seu nom, el que he après a base de trepitjar-los o situar-los des de diferents costats. M’agrada exercitar la memòria fins que recordo aquell nom que sempre m’ha costat o aquell altre que sempre havia sabut i que, cada vegada més sovint, em costa recordar.

Cada indret és únic i nomenar-lo pel seu topònim facilita l’entesa i l’orientació. La cartografia i la senyalització –escassa en alguns indrets- juguen un paper important a l’hora d’orientar-nos i identificar on ens trobem, per això convé que siguin fiables i precises. D’un temps ençà, però, m’ha sorprès veure que alguns cims apareixen als mapes amb un nom diferent del que havien tingut tota la vida. En desconec el motiu i, tot i que no ho acabo d’entendre, suposo que deu ser justificat. Si no fos així seria una tocada de nassos.

Per posar alguns exemples, amb el temps, el Torreneules Gros ha passat a ser el Cim de la Coma del Clot; el Pastuira ha passat a ser les Borregues, cedint el seu topònim a un cim secundari, situat al seu SO i uns 300 metres més baix, i el Puig del Bac ha passat a ser el Puig de les Agudes,

Si caminant per aquests mons de déu trobés un personatge fictici –o no- a qui pogués demanar un desig relacionat amb l’excursionisme, ja sé quin seria: si us plau, no em toqueu el nom de les muntanyes!