I tu, destil·les o maceres?

Ahir es va presentar, a Olot, la Gin Volcanic, una ginebra destil·lada amb pedres volcàniques i macerada amb herbes de les que es fan servir per fer la Ratafia. L’acte de presentació va comptar amb la presència d’Empar Moliner, escriptora i comentarista mediàtica, experta en enologia que, amb el to desenfadat i irònic que la caracteritza, va fer referència a algunes particularitats vulcano-garrotxines i va enaltir les qualitats de la Gin Volcanic. Desitjo molta sort a les empreses garrotxines que han tingut aquesta iniciativa.

Després dels parlaments dels productors i de l’alcalde, tots els assistents, que no érem pocs, vam ser obsequiats amb un gintònic -sí, sí, un llamp de gintònic per a cada un- acompanyat de tortell i fuet –productes ben bé d’Olot- per fer coixí. I al cim del Volcà Montsacopa –per cert, estaria bé tenir en compte aquest espai per fer-hi algun concertillu els dies de festa major-, envalentonats pel combinat que teníem a les mans, ens fèiem els entesos i ens sentíem capacitats per opinar sobre la ginebra que acabava de néixer i que teníem l’honor de tastar barrejada amb gel i molta tònica.

El gintònic torna a viure una època daurada i té més adeptes que mai. Reconec el valor tan sociabilitzador com embriagador d’aquest combinat, però no en parlaré com a còctel agradable al meu paladar. Des de la meva modesta i poc valuosa opinió, trobo que l’amargor de la tònica, predomina en la barreja i, més que potenciar-la, oculta l’aroma de la ginebra –per cert, moltes vegades caríssima!-.

Envalentonats com estàvem pel gintònic que anàvem consumint, en el cercle en què em trobava es va generar un dubte entorn als mots “destil·lació” i “maceració”. Jo, que em reconec poc entesa en aquestes matèries –sóc més de “vi de la casa amb gasosa”, que no pas de “vi del car”!-, amb el meu saber pagesívol, originari de la Vall del Bac, del qual em sento orgullosament hereva, vaig intentar explicar que macerar és fer que alguns elements impregnin, amb la seva aroma, el líquid que els conté; destil·lar, en canvi, consisteix a extreure la part “separable” d’un líquid mitjançant una tècnica concreta. En resum: la “maceració” és “barrejar” i la “destil·lació” és “separar”.

Així doncs, en el procés casolà o tradicional d’elaboració de ratafia, per exemple, hi intervenen de forma complementària ambdós processos: la destil·lació –que es fa a les destil·leries- i que és el procediment emprat per obtenir l’aiguardent, i la maceració que es produeix a base de deixar reposar a sol i serena les nous verdes i les herbes en l’aiguardent.

Elaboració de ratafia casolana (Oix 2009)

Les meves paraules una vegada més van ser posades en dubte, es van difuminar entre la música de fons i el dringar dels glaçons i es van evaporar amb l’essència del gin(tònic). Unes hores més tard, després d’un son reparador, la vàlua i la simplicitat d’aquelles paraules ha estat més ben valorada.

Ara que ja no som a Sant Francesc i no tenim el gintònic a la mà, com qui respon la típica pregunta de l’inici del ball, puc dir que “jo sóc més de macerar que no pas de destil·lar”. 

I, ara que ja ho sabeu, si encara us interessa, podem ballar plegats per allargar aquest capvespre d’estiu!