Diumenge 31 de juliol, vaig tenir la sort d’assistir al recital que Marina
Rossell va fer a Camprodon, dins el programa del Festival de Música de la Vall
de Camprodon, que inclou sis concerts que es fan a diferents municipis de la
vall.
L’acte, amb el títol Cançons de la
Resistència, va incloure temes molt diversos, des de la coneguda Gavina
(voladora) fins a la mítica Lili Marlen, passant pel Virolai o la magnífica
interpretació de les cançons de Georges Moustaki. L’acompanyava el pianista Xavi Lloses, que s'autodefineix com antipianista, compositor i terrorista sonor,
i que fa meravelles combinant el piano amb altres tecnologies musicals.
Feia molt de temps que no sentia Marina Rossell en directe i he de
confessar que em va encisar. La seva veu, potent i dolça alhora, encomana
entusiasme. Després de tants anys damunt l’escenari, Marina Rossell, conserva l’energia
de la joventut, manté l’esperit crític i una gran capacitat de commoure el
públic.
Un concert esplèndid!
Si ara canto, és per tu (en
homenatge a Georges Moustaki)
Si
ara canto és per tu, per tot el que m'has dat,
estimat
amic meu, company, germà de mar,
per
les teves cançons que ara em fan sospirar
en pensar en cada
lloc on no ens hauríem trobat...
Exiliat
de Corfú, alexandrí enyorat,
a
I'Île de Sant-Louis vas saber-te calmar
el
mal d'haver perdut jardins assolellats,
l'olor
dels gessamins, ara tacats de sang...
[...]
Si
ara canto, és perquè no et moguis mai d`aquí,
d'aquest
mar que és com teu, grec, alexandrí,
per
les teves cançons que ara em fan somiar
en
pensar en cada lloc on ens podrem trobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...