dijous, 20 d’abril de 2017

El benestar d’un simple clic

Darrerament es parla molt de la necessitat de desconnectar i d’evitar atendre consultes de la feina fora de l’horari laboral. A França han acabat regulant per llei que els treballadors puguin ignorar els e-mails, els missatges i les trucades dels seus caps més enllà de l’horari laboral. L’article acaba amb "podem admetre treball extra en circumstàncies excepcionals, però sempre cal tornar al que és normal, que és desconnectar i deixar de ser a la feina de forma permanent". Està molt bé que la llei protegeixi les persones de les intromissions digitals relacionades amb la feina, però seria molt millor no haver d’arribar a aquests extrems.
Algú pot pensar que és poc habitual atendre consultes laborals en horari extra-laboral, però em consta, pel que veig al meu entorn, que és molt i molt freqüent. Ho he vist en autònoms, en treballadors per compte d’altri, en funcionaris... I fins i tot en estudiants, si equiparem les consultes acadèmiques i la resolució de dubtes i de treballs al que seria la feina en el món laboral.  No deixa de ser una forma d’esclavatge modern que, sens dubte, contribueix al mal humor i la irritabilitat que pateix la nostra societat i que condueix a l’estrès i a l’ansietat, cada vegada més generalitzats.

Quan fa uns anys vaig descobrir que podia vincular els meus correus electrònics -el de la feina i el particular-, vaig pensar que em seria molt pràctic, ja que, obrint només una bústia de correu, podria estar al dia de tots els afers. I ho va ser, de pràctic, però allò era també una eina de doble tall. De mica en mica, sense adonar-me’n, atenia assumptes de feina fora de l’horari laboral i, sense acabar-ne de ser conscient, vaig arribar a trobar normal respondre correus de la feina des del sofà de casa, fins que en una ocasió que vaig estar de baixa, una mica per la meva manera de fer i una mica per la facilitat tecnològica, em va ser molt difícil desconnectar [*]. En tot cas, quan en vaig ser conscient, vaig prendre les mesures necessàries per posar-hi remei i he de dir que no em va ser fàcil ni gratuït: em va costar fer-me entendre i vaig patir unes conseqüències tan desagradables com indesitjables.
Recentment he posat ordre a les meves bústies de correu i he desvinculat les adreces electròniques, marcant una clara separació entre les comunicacions d’àmbit laboral i les d’àmbit personal. Aquesta mesura m’ha produït una immediata i agradable sensació d’odre, netedat i alleujament. Sembla mentida que un simple clic pugui aportar tant de benestar.





[*]Aquells que es creuen en el dret de menysprear els treballadors públics, haurien de saber que a molts funcionaris també ens costa desconnectar. El meu entorn laboral n'és ple!

1 comentari:

  1. Jo tinc molt clar que no em paguen per treballar fora del meu horari

    ResponElimina

Deixa el teu comentari...