Després de la Puríssima

Amb el desembre ben encetat,em vénen tants records! Uns de recents i altres molt més remots, que se situen en uns dies freds i humits de ja fa uns quants anys. Eren dies de flaire de molsa i de terra humida. Així ho descrivia ara fa10 anys tot just acabat d'estrenar aquest blog "Escorniflaire":

Què farem pel pont de la Puríssima?
Que jo recordi, un matí fred al voltant de la Puríssima (que abans no hi havia pont perquè encara no hi havia Constitució) era el moment d'anar al darrere l'església de les Fonts a buscar molsa i grèvol, d'arribar a casa i posar les faldilles a la taula del pessebre i començar a treure les figures: els pastors de l'anunciata sense braços, l'àngel amb les ales escantonades, el pescador amb la canya trencada, el nen jesús amb la corona doblegada i els vímets del bressol corcats, les gallines amb la cresta pelada, el caganer (anònim, en aquells temps) amb la caca descolorida, sant Josep amb la vara trencada... I és que el nostre pessebre era encantador; de tant jugar-hi i fer-lo servir els personatges tenien els seus trets caracterísitcs.
Era el nostre pessebre!!

Han passat molts anys des que amb el 600 dels pares enfilàvem la Pujada del Gegant cap a l'església de les Fonts. Tants anys... I encara enyoro aquella nena que vaig ser que s'esverava perquè s'acostava el Nadal i  aviat "aniríem a dalt"... I enyoro aquell fred humit que se'm filtrava pels forats de llana dels leotardos i m'encetava la pell... I enyoro aquella mullena que ens travessava les sabates de pell molts anys abans que sortís el Goretex... I enyoro aquells nervis que passava perquè no sabia guardar els secrets i no suportava la pressió de les sorpreses... Han passat molts anys i és com si cada vegada enyorés més els companys de viatge que he perdut pel camí!

Han passat molts anys i entre tots procurem mantenir viu l'esperit infantil del Nadal que, ara sí, després de la Puríssima, podem dir que ja s'acosta!

Adriana, 10 de desembre de 2017