Sempre ens queda el Sudoku (DSR-9)

Vaig sentir en un programa de ràdio que els brain training no entrenen per a res més que per al joc en qüestió. És a dir, fer sopa de lletres ajuda a tenir facilitat a l’hora de resoldre sopes de lletres, però no pas a ser més bons a l’hora de  resoldre altres passatemps. Traslladat al món de l’esport, vindria a ser com dir que l’entrenament per córrer curses de muntanya no prepara el cos per a fer gimnàstica rítmica.

Ara bé, així com la pràctica de qualsevol esport, en principi, ajuda a estar en forma físicament, ben segur que els brain training ajuden a tenir una millor agilitat mental.

Sabut això, he de dir que faig Sudokus sense cap altre objectiu que el de  resoldre el repte que suposa el joc de col·locar els vuitanta-un números repartits en nou files, nou columnes i nou requadres, de manera que en cada fila, cada columna i en cada un dels requadres hi hagi una sèrie de l’1 al 9 sense cap repetició.

Conec persones que en son addictes i també en conec que no entenen quina gràcia pot tenir aquest joc i menys encara quina gràcia pot tenir resoldre’n sistemàticament.  

He de dir que, des que vaig descobrir la seva existència, a les pàgines d’entreteniments d’un diari, en unes vacances als Pics d’Europa, el Sudoku m’ha servit de distracció en moments d’espera, en estones d’avorriment, en desplaçaments esportius o en la més pura intimitat escatològica. Però també he de dir que, tot i que sempre en tinc algun llibret començat, podria passar molts dies sense fer-ne cap.

Ara bé, des que comparteixo el dia a dia amb la DSR, superada la dificultat inicial d’haver d’escriure amb l’esquerra -i amb la grata sorpresa de veure que em surten uns números prou ben fets!-, el Sudoku ha anat agafant importància en el meu dia a dia i ha anat guanyant posicions en el rànquing dels bons aliats.

Perquè en aquesta nova situació, hi ha alguns moments que costen prou de passar. Són aquells moments en què un bon llibre deixa de ser-ho, en què la música preferida perd sentit o en què una bona pel·lícula perd la capacitat de distreure. Per contra, un Sudoku no et falla mai. Un Sudoku t’és fidel. Un Sudoku el pots començar, deixar-lo a mitges i continuar-lo en un altre moment sense necessitat de reprendre la història com passa amb un llibre o una pel·lícula abandonats.   

Conclusió: en moments de feblesa, impaciència o emprenyament, sempre ens queda el Sudoku.

Adriana, 11 de desembre de 2017
DSR-9