dimecres, 20 de desembre de 2017

Seguim amb la nova melodia (DSR-10)

Ja fa uns quants dies que vaig publicar Una nova melodia i, tal com deia en aquella entrada, en els moments que estic vivint, amb la DSR com a companya, la música em distreu i em fa molta companyia.
S’acosten les festes de Nadal i vénen dies de viure i compartir amb la família; dies de converses i sobretaules llargues que ens fan estar moltes hores quiets; dies que cadascú viu a la seva manera, depenent del moment que està passant i dels fets que li han marcat la vida.
Durant el “període nadalenc”, en el calendari laboral s’hi acumulen dies festius en què no hi ha sessions de rehabilitació, però les meves articulacions no es poden permetre fer festa. Per això, malgrat les llargues sobretaules –que benvingudes siguin!-, malgrat els dies festius i de repòs dels fisioterapeutes –tanmateix ben merescuts!-, malgrat la mandra encomanadissa de les festes – prèvia a la llista de bons propòsits amb què encetarem l’any nou!- i malgrat tots els “malgrats”, seguiré amb les (auto)sessions de fisioteràpia, estirant i exercitant totes i cadascuna de les articulacions afectades. I ho faré acompanyada d’aquelles melodies que la meva ment associa amb la rehabilitació.
Ja que m’ha canviat la melodia de la vida, no puc fer gaire res més que ballar al so que toquen. Quin remei!
Espero que aquesta segona tria us agradi.


Adriana, 20 de desembre de 2017
DSR-10








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...