50 anys d’FP a Olot (III)

Estudiar FP Agrària a Olot

Formar-se en estudis agropecuaris a Olot no ha estat possible fins a l’any 1984 en què a l’Institut d’FP La Garrotxa van començar els estudis de primer grau de Formació Professional de la branca Agrària. En acabar i superar aquells dos cursos, els alumnes podien sol·licitar la tramitació del títol de Tècnic o Tècnica auxiliar (FP1) en Explotacions agropecuàries.   

La meva situació acadèmica d’aquell moment m’hauria permès accedir a estudis universitaris. Em motivava el ram de l’agricultura, però em sentia poc preparada en matèries com la física i la química, el grau d’exigència de les quals era força elevat a les enginyeries. La inseguretat i la por al fracàs van fer que desestimés aquella opció. Ho sabia tothom i era profecia: a primer curs d’Enginyeria feien una bona escabetxina.

L’alternativa als estudis universitaris era la Formació Professional. Recordo que amb els pares i germans vam estar buscant on podria cursar estudis d’FP2 Agrària i no vam triomfar. Hi havia un centre prop de Lleida, l’Escola Agrària de l’Urgell, actual Institut Mollerussa, que vam  descartar per la difícil comunicació amb Olot. L’altra possibilitat eren les Escoles Familiars Agràries, que seguien les directrius dels seus ideòlegs de l’Obra. Eren escoles de l’Opus Dei, fet que per si sol ja feia que a casa les descartéssim. La meva insistència per aquells estudis, va dur-nos a consultar si hi tindria lloc. La meva petició va ser rebutjada pel fet de ser una noia. Si que era difícil formar-me en el ram escollit! O potser és que per estudiar FP Agrària essent dona havia nascut massa aviat.

Tot i que els alumnes iniciaven els estudis d’FP1 acabada l’EGB, als 14 anys, i que jo en aquell moment era força més gran, vaig ser una de les dues noies de la primera promoció de l’FP Agrària a Olot (1984-1986). En aquell primer curs, érem uns quants els alumnes grans que procedíem d’altres estudis secundaris i només assistíem a les assignatures tècniques, amb la idea de familiaritzar-nos en l’agricultura i la ramaderia. La idea era que, a partir del tercer any, ens poguéssim matricular a l’FP2. Però l’FP2 Agrària no es va poder implantar en acabar l’FP1 i la continuïtat dels estudis agraris d’FP a la Garrotxa no estava assegurada.

En aquells primers cursos fèiem les classes de les assignatures pràctiques a les antigues escoles de Sant Privat on ens desplaçàvem amb els nostres mitjans. Encara faltaven uns quants anys perquè es donés tanta importància als temes de seguretat i responsabilitat. Per sort, no va passar mai res.  

En finalitzar aquella primera etapa -juny de 1986- amb una bona relació personal i laboral amb l’empresa familiar agrària on havia fet les pràctiques, malgrat la desconfiança inicial pel fet de ser una noia, em vaig incorporar al món laboral del sector agrari. Vaig exercir aquesta professió durant tres o quatre anys fins que el primer d’un seguit de problemes músculo-esquelètics que vindrien més endavant, va fer aconsellable abandonar aquella feina que exigia un esforç físic considerable.

La meva experiència com a agricultora va ser molt enriquidora i va anar acompanyada de grans aprenentatges i d’un bon creixement personal. Em vaig haver d’espavilar en moltes feines i processos i en molts aspectes de la vida. Vaig continuar la relació amb l’IFP i vaig tenir una alumna en pràctiques. Malgrat la importància de la presència de la dona a pagès, ser dona i pagesa no és gens fàcil; menys encara si no ets filla de pagès. Si us ve de gust, podeu llegir l’article “Ruralisme amb mirada de dona”, publicat en aquest mateix blog on trobareu opinions i publicacions sobre aquest tema, des de diferents punts de vista.

Mentrestant, a l’IFP La Garrotxa seguien insistint en la continuïtat dels estudis d’Agrària. El curs 1987/1988 s’impartiria el Mòdul Professional Agrari (dins el Pla experimental de la Reforma Educativa), d’un sol curs i que no tenia tota l’equivalència amb la Formació Professional de segon grau. L’FP2 Agrària com a tal no es va arribar a implantar mai a La Garrotxa. De fet, en cas d’haver-se implantat, el seu futur no hauria estat assegurat, ja que, tal com vaig repetint en aquesta sèrie d’escrits, els responsables d’Educació i Formació Professional són adeptes als canvis i a les reformes. Els canvis arribem en forma de llei (vegeu l’apartat glossari al capdavall d’aquest escrit).

El curs 1997/1998, amb la LOGSE ja implantada, s’iniciarien els estudis de Tècnic/a en explotacions agràries extensives (CFGM). I com que els canvis no deixarien de banda l’especialitat Agrària, aquest CFGM seria substituït, a partir del curs 2011/2012, pel seu equivalent que, sota la llei LOE, rep el nom de Tècnic/a en producció agropecuària, a l’espera de nous canvis que, ben segur, ja es deuen estar preparant.

No ha estat fins el curs 2022/2023 que s’ha implantat el CFGS de Ramaderia i sanitat animal, els alumnes del qual pertanyen principalment a dos tipus d’estudiants: el grup més nombrós són els aspirants a cursar el Grau universitari de Veterinària que n’han quedat exclosos per no haver aconseguit plaça i el segon grup, inferior en quant a nombre, són els alumnes que han cursat el CFGM de Producció agropecuària.

De què em venia aquell gran interès pel món rural? Hi ha moltes possibles respostes a aquesta pregunta que més d’un es deu haver formulat. Ja de ben petita seguia el pare d’excursió i presenciava les seves converses amb la gent del territori, masovers i masoveres de totes les  cases de pagès per on passàvem. Veia com s’interessava per ells, pels seus costums, per les seves paraules o expressions curioses. Potser em ve dels estius de la meva primera infància passats a Llongarriu de la Vall del Bac. O qui sap si he heretat alguna cosa de la meva àvia Manuela Montsalvatge a qui els masovers li van dir “ens agrades perquè ets tan pagesa”, un elogi espontani, sentit i de proximitat, el qual dues generacions després em fa enorgullir de la meva àvia paterna.

Hi han hagut moltes iniciatives que han anat de bracet amb els estudis agraris a la Garrotxa com ara el programa radiofònic Trenquem el cuc, l’Agenda del pagès o la col·laboració amb el Laboratori Polivalent de la Garrotxa en els seus inicis, en els quals, a imatge i semblança de Forrest Gump, també hi vaig ser. La majoria d’aquestes iniciatives han estat promogudes per en Pitu Guix, conegut per la seva entusiasta estima a la pagesia i impulsor d’activitats diverses en defensa del sector agrari.

Coincidint amb el cinquantenari de l’arribada de l’FP a Olot, enguany fa quaranta anys de l’FP Agrària a la Garrotxa. Prop d’una quarantena de promocions de Tècnics auxiliars (FP1), de Tècnics (CFGM) i de Tècnics superiors (CFGS), que poden ser entre 600 i 700 persones, ens hem format en aquest sector. Alguns ens hi hem dedicat poc temps, d’altres porten molts anys treballant-hi, mentre que d’altres hauran continuat amb estudis superiors. Tal com està el sector agrari i, tenint en compte les traves burocràtiques, els canvis de criteris i la falta de suport d’aquest sector tan important que ens alimenta i modela el nostre paisatge, podem dir que haver format aquesta colla de professionals és haver sembrat la llavor per a un món millor.

Per molts anys companys ex-alumnes de l’FP Agrària i companys professors del Departament d’Agrària!

Amb en Pitu Guix i la Carme, en una sortida d'FP1 Agrària (1984-1986)

Adriana Llongarriu Castanyer
Olot, 31 de desembre de 2024

CRONOLOGIA DELS ESTUDIS D’FP AGRÀRIA A OLOT
1984-85 Comencen els estudis d’FP Agrària
1985-86 Acaba la primera promoció i primers titulats d’FP1 Agrària
1986-87 Comença a funcionar el Laboratori Comarcal Polivalent (més endavant SIGMA)
1987-88 Mòdul Professional Agrari (Reforma Educativa) d’un curs de durada
1988-89 Primer intercanvi amb escola agrària d’Aurillac, dels alumnes de 2n curs FP Agrària
1997-98 Inici del CFGM Tècnic en explotacions agràries extensives (codi 0302) - LOGSE
1998-99 Primers titulats d’aquests nous estudis (0302). Els últims seran el 2010/2011
2007-08 Primers titulats en CFGM Tècnic en Jardineria (codi 0305) – LOGSE
2011-12 Primers titulats en Tècnic en producció agropecuària (codi AR10) - LOE
2012-13 Primers titulats en Tècnic en Jardineria i floristeria (codi AR50) - LOE
2022-23 Inici CFGS Tècnic Superior en ramaderia i assistència en sanitat animal (codi ARC10) – LOE
2023-24 Acaba la primera promoció de titulats en ARC10

GLOSSARI
FP – Formació Professional
IFP – Institut de Formació Professional
FP1 – Formació Professional de 1r grau (1r i 2n curs)
FP2 – Formació Professional de 2n grau (3r, 4t i 5è curs)
BUP – Batxillerat Unificat Polivalent (3 cursos)
COU – Curs d’Orientació Universitària (1 curs)
CFGM – Cicle Formatiu de Grau Mitjà
CFGS – Cicle Formatiu de Grau Superior
LOGSE – Llei Orgànica 1/1990 d’Ordenació General del Sistema Educatiu
LOE – Llei Orgànica 2/2006 d’Educació
LOMCE – Llei Orgànica 8/2013 per a la millora de la qualitat educativa (Llei Celaá)
LOMLOE – Llei Orgànica 3/2020 que modifica la LOE (2/2006)

Nadal de pessebre 2024

Xarrampim, xarrampim, xarrampia,

Xarrampim, xarrampim, xarrampó,

Xarrampim que Josep i Maria

tenen un petit minyó.

Fa uns anys vaig escriure un text sobre el meu primer pessebre. N’explicava que a l’hivern hi feia fred i a l’estiu força calor. Que la comuna era a fora i tenia quatre forats. Que hi havia un oratori i una sala molt i molt gran. Que la cansalada era salada i tenia un toc de ranci Que la llet era del dia i en bullir-la feia tel. Que el pa durava tants dies que era molt més bo torrat. Que no hi havia un jaç de palla on naixia el nen Jesús ni un bou i una mula que escalfessin cap infant.  

Aquell meu pessebre era molt concorregut: llenyataires, traginers, masoveres i pastors; filadores, rentadores, pescadors i moliners; pastorets i pastoretes tot xurmant algun xaiet; llenyataires atrevits tot clavant cops de destral; traginers i tragineres menant aquella mula tan tossuda que no volia tirar; pagesets i pagesetes escampant gra al galliner...

Han passat uns quants anys i aquell meu primer pessebre té assegurada la continuïtat. Els petits venen contents per celebrar junts el Nadal. Ja fa dies que es guarneixen i fan demostracions familiars. Vestits d’arbre de Nadal i de dimoni escuat. Tres germans abrigadets cantant nadales al Pla de Dalt. Una pastoreta arribada d’orient. Dos majorals gironins que van cap a La Garrotxa per fer cagar el Tió. A la Closa, pastoret i pastoreta es lleven cada matí enmig d’un pessebre glaçat. I el més petit de la colla que no sap quin paper triar: si el de caganer o el de rabadà.

Amb els anys, aquell primer pessebre se’ns ha anat esvellegant. La pastora de l’anunciata enguany no s’enfilarà i cantarà el Xarrampí sense poder-lo ballar. En aquest nostre pessebre hi falten alguns pastors que la malastrugança se’ns va emportar massa aviat. Figures insubstituïbles pels seus papers cabdals. Tots nosaltres en guardem els seus millors moments en un calaixet del nostre cor on desem els millors records: el seu bon fer i el seu bon humor. Els estimem i ens han estimat. I en una nit com aquesta es mereixen ser evocats.

Per ells i perquè el temps ens ajudi a endreçar el garbuig de sentiments, avui alcem les copes...

I brindem per nosaltres i els de dalt! 

Adriana, nit de Nadal de 2024 

50 anys d’FP a Olot (II)

Abans que l’FP arribés a Olot, anys setanta del segle passat

A l’entrada anterior esmentava les opcions en ensenyaments secundaris dels anys setanta: l’EGB seguida del BUP i COU, o l’EGB seguida de l’FP, segons cada estudiant. A casa, que érem sis de colla, amb catorze anys de diferència entre la més gran i la més petita, diria que vam seguir quatre plans d’estudis diferents.

Tres o quatre canvis de lleis educatives podrien semblar molts, però si ho comparem amb el que està passant actualment, tampoc són tants. Tot fa pensar que tant el Gobierno com el Govern, responsables de la normativa dels ensenyaments reglats, tenen per costum promoure un canvi darrere l’altre pel que fa a la normativa educativa. Si fins i tot el nom del departament de la Generalitat que gestiona l’àmbit acadèmic canvia constantment de nom: d’Ensenyament a Educació, altra vegada a Ensenyament per tornar a Educació i acabar a Educació i Formació Professional... i embolica que fa fort! Sembla que desconeixen que el nom no fa la cosa.

Tornem als anys setanta del segle passat. Dels sis germans que érem a casa, tres van seguir el pla format pel Batxillerat Elemental i el Batxillerat Superior, dos vam seguir els estudis de BUP i COU, i un va cursar ensenyaments d’oficis, els predecessors de la Formació Professional.

A començaments dels anys setanta, a Olot no es podia estudiar FP; els llocs més propers per fer-ho, eren Ripoll o Barcelona. El teixit empresarial del Ripollès, encapçalat per l’empresa Soler&Palau, va ser l’encarregat de promoure aquests ensenyaments, que s’impartien al centre dels pares Salesians de Ripoll, on els joves podien aprendre una Oficialia -mecànica o elèctrica- que durava tres cursos, i disposava d’uns tallers ben equipats per fer-hi la part pràctica. Unes quantes famílies d'Olot van optar per matricular els seus fills als Salesians de Ripoll. El meu germà va ser un d'aquells nois.

A principis dels setanta, encara faltaven vint-i-cinc anys perquè s’obrissin els túnels de Capsacosta. A principis dels setanta a la Cantina (Coll de Coubet) i a Coll de Canes hi queien unes quantes i bones nevades i s’hi formaven grans plaques de glaç. A principis dels setanta la TEISA (Transportes Eléctricos Interurbanos, SA) de Ripoll passava molt de tant en tant (diria que ara també!). Així que, la idea d’anar a classe a Ripoll i tornar a Olot quedava descartada. La solució passava per fer ús de l’internat dels pares Salesians. Aquell pensionat va tancar al cap de poc, així que per estudiar-hi tres anys, els aprenents d’Oficialia que s’hi estaven interns van haver de canviar diverses vegades de residència i acabar els estudis vivint en una pensió.

A principis dels setanta, els matins d’hivern eren freds i foscos. A principis dels setanta, la TEISA de Ripoll parava a tocar de la fleca del nostre barri. A principis dels setanta, de bon matí, els forns de les fleques cremaven a tot drap i escalfaven molt. Així que, cada dilluns a quarts de sis del matí, el meu germà anava al forn de pa -més d’una vegada els havia ajudat a entrar fogots o a carregar el forn- ­­­­a esperar que passés l’autobús que el duria a Ripoll, on passaria tota la setmana, fins el divendres al vespre o el dissabte al matí.

Acabada l’Oficialia, calia superar una mena de revàlida o prova d’accés, a l’Escola del Treball de Barcelona, per demostrar l’aptitud i mirar d’obtenir plaça per estudiar la Mestria industrial. Des d’Olot, el lloc més proper per cursar aquells estudis era l’Escola de Sant Narcís, a Girona. Els joves que arribaven a la Mestria eren més grans i l’allotjament ja no es veia com un problema tan gros. 

Els garrotxins i garrotxines nascuts a partir de l’any 1960 podrien estudiar Formació Professional a la mateixa comarca, ja que ara fa cinquanta anys, quan ells en tenien catorze, l’efapé va arribar a la Garrotxa. Va començar per FP1 de les branques Administrativa i Elèctrica i, de mica en mica, es va anar ampliant el ventall de l’oferta educativa.

Aquells estudis d’Oficialia i Mestria industrial van ser els precursors de la Formació Professional (FP1 i FP2), precursora dels Cicles formatius LOGSE (GM i GS), alhora precursors dels Cicles formatius LOE (GM i GS) que s’estan impartint actualment. Ara bé, sigui quina sigui la llei reguladora d’aquests estudis, de canvis curriculars n’hi ha gairebé cada curs i no es fan pas amb l’antelació necessària per posar-los en pràctica. Com deia més amunt, el món educatiu és molt procliu als canvis constants, siguin de nom o de continguts.

Aquella escola d’oficis, pionera en ensenyances professionals, era de titularitat privada. A finals dels anys setanta havia evolucionat cap a l’Escola Tècnico-Professional del Ripollès (ETP), que continuava essent privada. L’any 1992 es va fusionar amb l’Institut Abat Oliba, de manera que la Formació Professional al Ripollès va passar a ser de titularitat pública i a dependre del Departament d’Educació -o d’Ensenyament-. Curiosament, la tramitació de títols i l’arxiu d’actes d’avaluació, del centre del Ripollès, durant molts anys es va fer des de l’Institut La Garrotxa d’Olot que, tot i que es va crear més tard, en ser un centre de titularitat pública, podia fer aquests tràmits.

Han passat 50 anys de l’arribada de l’FP a La Garrotxa i ara també hi ha molts alumnes que es desplacen a Olot, des d’altres comarques o comunitats autònomes, per cursar el cicle formatiu que han escollit -o que els ha estat assignat-. Pel que fa a cicles de grau superior, l’edat dels estudiants s’acosta la majoria d’edat, moment en què és habitual estar-se fora de casa per estudiar. Ara bé, pel que fa a cicles de grau mitjà, es considera que els alumnes encara són massa joves per anar a estudiar lluny de casa i fer-se la vida ells mateixos.

Olot té una oferta d’ensenyaments professionals i artístics molt àmplia i variada. Alguns d’aquests estudis només s’ofereixen a la capital garrotxina i en algun altre centre de Catalunya. Això no obstant, malgrat algun intent que no ha acabat de quallar, l’allotjament estudiantil és una assignatura pendent. Des de l’any 2014, hi ha un equipament, en desús i totalment abandonat que, amb una mica de xapa i pintura, hauria pogut servir d’alberg d’estudiants. Es tracta del Pavelló Doctor Fàbregas, que data de l’any 1972 i que, durant quaranta-dos anys, ha estat la part sanitària de l’Hospital d’Olot. És un edifici cèntric i molt ben comunicat: a tocar de la principal parada del transport públic urbà i molt a prop de l’estació d’autobusos. Disposa d’habitacions individuals, amb bany, i sales i espais comuns. Després d’aquests deu anys en desús hom pot considerar que les instal·lacions s’han deteriorat. No sé pas per què hem esperat tant a treure’n profit!

Adriana Llongarriu Castanyer
Olot, 14 de desembre de 2024

Tallers de l'Institut La Garrotxa

Lecxit 2023/2024

Les cookies i els algoritmes van fer que, a mitjan del curs 2022/2023, topés amb un anunci de la Fundació Bofill a Instagram. Era una crida per col·laborar al Projecte Lecxit. Tot i no tenir idea del què, del com, del quan ni de l’on, alguna cosa em va empènyer a fer un clic i a facilitar-los les meves dades. Sabia d’unes amigues que, ja fa temps, havien anat a donar suport lector en una escola de primària i pensava que podia tractar-se d’alguna cosa semblant.

Amb paraules de la responsable del Lecxit de la biblioteca d’Olot, el Lecxit és un programa de la Fundació Bofill que té per objectiu impulsar l’èxit educatiu a través de la millora de la comprensió lectora dels infants. Funciona amb sessions de lectura d'una hora setmanal durant el curs escolar, on voluntaris acompanyen individualment a un infant en la lectura. A la biblioteca d’Olot va dirigit a infants de 4t de primària amb dificultats de comprensió lectora.

El juliol de 2023, la mateixa Fundació Bofill m’agraïa la col·laboració pel curs que s’acabava i m’animava a continuar el curs 2023/2024. Vaig tenir una gran sorpresa perquè no havia fet res més que omplir un formulari amb les meves dades.

Il·lustració de Quim Domene
El Cartipàs núm. 164

El setembre de 2023, des de la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot es posaven en contacte amb mi. Havien rebut les meves dades de la Fundació Bofill per participar en el Projecte Lecxit. M’explicaven en què consisteix i m’enviaven informació complementària per tal d’encoratjar-me a fer de padrina lectora. A partir d’aquell moment van sorgir els dubtes: Ho sabré fer sense ser ensenyant? Em suposarà massa esforç? Estaré a l’altura de les circumstàncies? I si no encaixo amb el meu fillol lector?...

A mig novembre, després d’una breu sessió formativa, començava el Lecxit. A la Sala infantil de la biblioteca m’hi esperava un nen de 9 anys, acompanyat de la seva mare. A les nostres cares, a la seva i a la meva, s’hi entreveia una mirada amb un punt de desconfiança i una mica de por a allò desconegut.

A mode de presentació vam intercanviar unes quantes preguntes i respostes sobre les nostres famílies, la seva escola i la meva feina, i les nostres aficions. I ens hi vam tirar de cap. Vam començar per Afortunadament, de Remy Charlip, un conte d’aventures. I tot va fluir. Abans de finalitzar la sessió vam fer una breu ressenya amb algunes paraules curioses i un dibuix, costum que hem mantingut tot el curs i que ens ha deixat, un bonic record de les nostres lectures, en forma de quadern. La sessió se’ns va fer curta. I en vaig sortir ben emocionada! Que bonic havia estat i que fàcil m’ho havia posat el meu fillol lector!

Després d’aquella primera sessió en van venir moltes més. Per les nostres mans passaven contes, novel·les i revistes. Ens vam posar a la pell de pandes vermells i d’inspectors agosarats. Vam viatjar a les grans piràmides per descobrir tresors amagats. Vam recular fins a la prehistòria per trobar dòlmens i menhirs. Vam fer d’exploradors per la selva, per l’àrtic i per la sabana. Vam desxifrar jeroglífics, vam resoldre enigmes i vam aprendre endevinalles. Vam adonar-nos que hi ha ser imaginaris, animals fantasmagòrics i personatges estrafolaris. I amb tants al·licients, el temps passava volant. I allò que havia començat sense saber què seria va acabar essent la millor activitat extraescolar d’aquell gran petit lector i la seva humil mentora.

Ara ja sé que no es tractava ni de saber-ho fer ni d’estar a l’altura de les circumstàncies. Ara ja sé que, senzillament, es tractava de ser-hi i de compartir una estona de lectura amb el meu fillol. Ara ja sé que el Lecxit, consisteix a acompanyar i no a ensenyar; a compartir i no a alliçonar.

A nivell personal, l’experiència ha estat molt gratificant. Si, a més, he contribuït a fer que el meu fillol lector hagi guanyat en fluïdesa, seguretat i gust per la lectura, millor que millor. 

Adriana Llongarriu

Al nostre quadern de lectures hi ha dibuixos,
opinions, paraules...

... i records dels moments que hem compartit.
Gràcies!

Notes:

Escrit de la meva experiència personal, publicat al Cartipàs del Plafó, publicació mensual d'Olot Cultura.

En aquest enllaç hi trobareu la crònica publicada a la web de l'Ajuntament d'Olot sobre el Lecxit 2023/2024.

50 anys d’FP a Olot (I)

La segona meitat del cinquantenni de l’FP a Olot

Enguany es commemoren els 50 anys d’FP a Olot. Coincidint amb aquesta efemèride, l’Ajuntament d’Olot, en el Ple municipal del dia 29 d’agost, va aprovar concedir la 21a Medalla de la Ciutat a l’FP. Dilluns 2 de desembre es fa un acte en què es lliura aquest guardó que pretén homenatjar i reconèixer la feina feta pels centres que van impulsar i ofereixen estudis de formació professional des del 1974. En paral·lel, l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa exposa en les seves vitrines un recull de documents generats per l’escola de formació professional garrotxina.

Ha plogut molt des d’aquell any 74 en què, per primera vegada, va ser possible començar a estudiar algunes especialitats de Formació Professional a Olot. Fins aquell moment, els joves garrotxins que volien cursar estudis professionals s’havien de desplaçar a Girona, a Ripoll o a altres ciutats més allunyades.  

Ara fa cinquanta anys, els plans d’estudis contemplaven que, als set anys s’iniciava l’Educació General Bàsica (EGB), de 1r fins a 8è curs. En finalitzar aquella l’etapa, en funció de les capacitats dels joves de 14 anys, dels seus resultats acadèmics i en base a l’opinió -més o menys encertada i subjectiva- del mestre de 8è, s’orientaven els alumnes cap al Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) o cap a la Formació Professional (FP).

En aquell moment Olot disposava de dos instituts públics on cursar estudis secundaris: l’Institut Montsacopa, altrament dit l’institut (per estudiar BUP i COU), i l’actual Institut La Garrotxa, popularment conegut com Profe o FP "efapé" (per cursar Formació Professional). Amb l’arribada de la LOGSE i la implantació de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), l’any 1995 entraria en funcionament l’Institut Bosc de la Coma i els tres instituts d’Olot, ara IES (Institut d’Ensenyament Secundari) passarien a fer ESO i Batxillerat, independentment de si impartien FP o no. A partir de l’any 2008, a l’Institut Montsacopa també s’hi podrien cursar cicles formatius de Formació Professional. Altres centres olotins també oferirien cicles d'FP: l'Escola d'Art d'Olot, amb la branca d'Arts, i altres centres de creació més recent, de titularitat privada i/o no reglada. 

La història de l’FP a Olot està molt ben documentada en el llibre 25 anys d’FP a Olot (1975-2000), publicat en motiu de la commemoració dels primers vint-i-cinc anys de la Formació Professional a Olot. Tant de bo la comissió organitzadora d’aquest 50è aniversari hagi tingut cura de  documentar la segona meitat d’aquest cinquantenni. Tenint en compte que porto vint-i-tres anys treballant a l’Institut La Garrotxa, gairebé hauria pogut escriure'n la història, d'aquests darrers vint-i-cinc anys, si més no, hauria sabut on trobar la informació necessària per a fer-ho, amb anècdotes incloses. És clar que això hauria suposat trencar l’estigma inherent al lloc de treball que ocupo, fet al qual no estem acostumats i que no pas tothom sabria entomar. Per tant, tal com li passa a la René, la portera i una de les protagonistes del llibre L’elegància de l’eriçó (Barbery, Muriel, Edicions 62, 1 d'octubre de 2007), continuaré amagada darrere el típic tòpic d’una professió considerada trivial. L’oferiment personal a col·laborar hi va ser, però tinc molt clar que els sostres de vidre costen molt de trencar, sobretot si els vidres són blindats.

Per tot plegat, deixo de banda la Formació Professional olotina, des del punt de vista purament històric, per endinsar-me en una mirada personal i subjectiva de la meva relació amb l’Institut La Garrotxa, l’antiga FP d’Olot.

En la meva persona hi coincideixen el fet de ser la germana d’un estudiant d’FP força abans de l’arribada de l’FP a Olot, una ex-alumna de la primera promoció d’FP Agrària, una administrativa del Departament d’Educació adscrita a l’Institut La Garrotxa, i la mare de dues noies que hi van estudiar el Batxillerat.

Aquestes situacions personals, junt amb la coneixença de moltes persones de la comarca que van estudiar FP a Olot, em vinculen a aquest centre i fan que em senti cridada a contribuir a la commemoració d’aquest cinquantenni. Així que em prenc la llibertat d’aportar el meu granet de sorra a aquest esdeveniment que acabarà formant part de la història local.

És per això que properament, en aquest blog, parlaré d’aquests aspectes que em vinculen als 50 anys de l’FP a Olot. Si us ve de gust, em podeu acompanyar a passejar per aquests records i vivències personals.

Adriana Llongarriu Castanyer
Olot, 1 de desembre de 2024

L'Institut La Garrotxa als seus primers anys d'existència.