La segona meitat del cinquantenni de l’FP a Olot
Enguany es commemoren els 50 anys d’FP a Olot. Coincidint amb aquesta efemèride, l’Ajuntament d’Olot, en el Ple municipal del dia 29 d’agost, va aprovar concedir la 21a Medalla de la Ciutat a l’FP. Dilluns 2 de desembre es fa un acte en què es lliura aquest guardó que pretén homenatjar i reconèixer la feina feta pels centres que van impulsar i ofereixen estudis de formació professional des del 1974. En paral·lel, l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa exposa en les seves vitrines un recull de documents generats per l’escola de formació professional garrotxina.
Ha plogut molt des d’aquell any 74 en què, per primera vegada, va ser possible començar a estudiar algunes especialitats de Formació Professional a Olot. Fins aquell moment, els joves garrotxins que volien cursar estudis professionals s’havien de desplaçar a Girona, a Ripoll o a altres ciutats més allunyades.
Ara fa cinquanta anys, els plans d’estudis contemplaven que, als set anys s’iniciava l’Educació General Bàsica (EGB), de 1r fins a 8è curs. En finalitzar aquella l’etapa, en funció de les capacitats dels joves de 14 anys, dels seus resultats acadèmics i en base a l’opinió -més o menys encertada i subjectiva- del mestre de 8è, s’orientaven els alumnes cap al Batxillerat Unificat Polivalent (BUP) o cap a la Formació Professional (FP).
En aquell moment Olot disposava de dos instituts públics on cursar estudis secundaris: l’Institut Montsacopa, altrament dit l’institut (per estudiar BUP i COU), i l’actual Institut La Garrotxa, popularment conegut com Profe o FP "efapé" (per cursar Formació Professional). Amb l’arribada de la LOGSE i la implantació de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), l’any 1995 entraria en funcionament l’Institut Bosc de la Coma i els tres instituts d’Olot, ara IES (Institut d’Ensenyament Secundari) passarien a fer ESO i Batxillerat, independentment de si impartien FP o no. A partir de l’any 2008, a l’Institut Montsacopa també s’hi podrien cursar cicles formatius de Formació Professional. Altres centres olotins també oferirien cicles d'FP: l'Escola d'Art d'Olot, amb la branca d'Arts, i altres centres de creació més recent, de titularitat privada i/o no reglada.
La història de l’FP a Olot està molt ben documentada en el llibre 25 anys d’FP a Olot (1975-2000), publicat en motiu de la commemoració dels primers vint-i-cinc anys de la Formació Professional a Olot. Tant de bo la comissió organitzadora d’aquest 50è aniversari hagi tingut cura de documentar la segona meitat d’aquest cinquantenni. Tenint en compte que porto vint-i-tres anys treballant a l’Institut La Garrotxa, gairebé hauria pogut escriure'n la història, d'aquests darrers vint-i-cinc anys, si més no, hauria sabut on trobar la informació necessària per a fer-ho, amb anècdotes incloses. És clar que això hauria suposat trencar l’estigma inherent al lloc de treball que ocupo, fet al qual no estem acostumats i que no pas tothom sabria entomar. Per tant, tal com li passa a la René, la portera i una de les protagonistes del llibre L’elegància de l’eriçó (Barbery, Muriel, Edicions 62, 1 d'octubre de 2007), continuaré amagada darrere el típic tòpic d’una professió considerada trivial. L’oferiment personal a col·laborar hi va ser, però tinc molt clar que els sostres de vidre costen molt de trencar, sobretot si els vidres són blindats.
Per tot plegat, deixo de banda la Formació Professional olotina, des del punt de vista purament històric, per endinsar-me en una mirada personal i subjectiva de la meva relació amb l’Institut La Garrotxa, l’antiga FP d’Olot.
En la meva persona hi coincideixen el fet de ser la germana d’un estudiant d’FP força abans de l’arribada de l’FP a Olot, una ex-alumna de la primera promoció d’FP Agrària, una administrativa del Departament d’Educació adscrita a l’Institut La Garrotxa, i la mare de dues noies que hi van estudiar el Batxillerat.
Aquestes situacions personals, junt amb la coneixença de moltes persones de la comarca que van estudiar FP a Olot, em vinculen a aquest centre i fan que em senti cridada a contribuir a la commemoració d’aquest cinquantenni. Així que em prenc la llibertat d’aportar el meu granet de sorra a aquest esdeveniment que acabarà formant part de la història local.
És per això que properament, en aquest blog, parlaré d’aquests aspectes que em vinculen als 50 anys de l’FP a Olot. Si us ve de gust, em podeu acompanyar a passejar per aquests records i vivències personals.
Adriana Llongarriu Castanyer
Olot, desembre de 2024
 |
| L'Institut La Garrotxa als seus primers anys d'existència. |