Reconeixement i insígnia del CNO

En el marc de la celebració del 70è aniversari del Club Natació Olot (CNO), l’octubre de 2024, el club va fer un acte d’homenatge als socis amb 60 anys o més d’antiguitat. Aquell any, es va fer en dues ocasions: una a l’octubre i una al novembre (1 i 2).

Uns mesos abans, els socis havíem estat cridats a informar, mitjançant un formulari, la nostra antiguitat com a tals, ja que el club havia iniciat la tasca d’actualització del fitxer de socis, pel que feia a la data d’alta. Tenia clar que m’havia criat essent sòcia del CNO, tot i que no disposava de cap document acreditatiu. Demostrar l’antiguitat de la meva família al CNO podia ser una tasca difícil, tenint en compte que els pares, els socis titulars, ja feia anys que ens havien deixat.

Amb la Rosa Maria, l’única de les meves germanes que actualment també és sòcia del club, vam intentar trobar alguna pista que ens portés a saber a quin any s’havia donat d’alta la nostra família. Jo podia aportar-hi poc, ja que la meva edat rondava els seixanta anys. Tenia clar que, el fet de banyar-me en el renta-peus de la piscina exterior forma part de les primeres vivències que recordo. Ella, en canvi havia participat per lliure, com a sòcia del CNO a la travessia Tossols-Basil, els anys 1970 i 1971, tal com consta a les medalles i al trofeu que conserva.

La resposta que vaig enviar al club era una barreja de records i de dades. Ens constava que a casa n’érem socis des de començaments dels seixanta del segle passat i els ho explicava així: a l'època de la presidència d'en Ferran Castañer (4), un oncle meu per part de mare, jo ja n'era sòcia [...] El meu pare, Ramon Llongarriu, el titular, s'ocupava de mantenir i ordenar la farmaciola del CNO (5). Podem dir que n’érem socis ja abans del 1968.

“Anar a la piscina” (mai n’havíem dit “el club”) era la principal activitat dels matins d’estiu. Si dic matins és perquè és quan hi anàvem, a la piscina. Les tardes les dedicàvem a fer repàs, anar a conferència, fer quadren d’estiu, anar a cosir... i les més grans a fer les primeres feines, sobretot classes particulars. A més, a les tardes, entre esperar el temps prudencial per fer la digestió i baixar fins a Les Tries, alguns dies et podies trobar que ja hi feia fresca i, d’altres, que ja plovia. A la piscina jugàvem lliurement sota la vigilància de la mare, dels germans més grans o dels entrenadors en els moments puntuals en què fèiem curset per aprendre a nedar o per millorar. Alguns d’aquests records els vaig publicar l’agost de 2018 (3).

Els pares, de grans, es van donar de baixa i a mi també, perquè no en fèiem ús. Més endavant em vaig afegir com a adherida a la titularitat d’una de les meves germanes. I, com són les coses, jo que no n’he estat usuària gaire regular, actualment continuo amb la titularitat inicial dels pares. És per això que el meu número de sòcia és inferior al 700.

A la vida es passen temporades. Entre les etapes que he anat més al CNO, s’hi troben la de la infantesa i fins ben entrada l’adolescència (seixanta i setanta del segle passat). Després, els  moments en què per dolor o per lesions he necessitat fer més exercici a l’aigua (finals dels vuitanta i del 2017 ençà). I quan més ús n’he fet va ser entre finals dels noranta i primers anys dels dos mil, temps en què la activitats d’estiu omplien els matins de vacances escolars de les meves filles, i l’esplai en família en les caloroses tardes d’estiu que, repartíem entre la gespa i a l’aigua de la piscina exterior.

Emmarcat dins la “Diada del soci 2026”, dissabte 29 d’agost, es va fer el reconeixement a uns quants socis amb 50 anys o més, al club. Segons informació de la web del club Com s’ha anat duent a terme els últims mesos, el CN Olot continua homenatjant a socis que compleixen 50 anys o més amb la condició de socis del club. Per aquest motiu i aprofitant la Diada del Soci, es van citar set socis que aquest 2026 han superat aquesta xifra. Se’ls va fer l’entrega d’una insígnia de plata com a reconeixement per la fita. En algun cas, eren els propis socis que recollien el pin. En altres casos, com el meu, érem els fills d’aquells que es van fer socis els que recollíem el distintiu, com a hereus de la titularitat.

Vaig recollir el pin i un reconeixement que no em pertanyen del tot. Guardaré el detall com a testimoni de l’antiguitat de la nostra família al Club Natació Olot i, sobretot, en record als familiars directes que ja no hi son: pares i germana. Uns i altres van fer possible el meu accés a les piscines del CNO. Els primers en fer-se’n socis i la Marissa en permetre’m tornar-m’hi a apuntar. És a ells a qui realment els correspon.  

Adriana Llongarriu Castanyer
agost de 2026

 

Notes i enllaços:

1.       Notícia de l’homenatge del 5/10/2024 a la web del CNO: homenatge als socis amb més de 60 anys de fidelitat.

2.       Notícia de l’homenatge del 23/11/2024 a la web del CNO: homenatge als socis amb més de 60 anys de fidelitat.

3.       Enllaç d’un escrit sobre el CNO publicat en aquest mateix blog, el juliol de 2018, amb el títol Records al caire del trampolí

4.       En Ferran Castañer, germà de la nostra mare, va presidir l’entitat en la que fou la seva sisena junta directiva, a partir de març de 1968. Malauradament, el seu mandat va ser molt breu, de menys de dos anys, ja que el maig de 1970 moria d’accident als 49 anys.

5.       Crec que aquest fet es va donar pel fet que el pare treballava en una distribuïdora farmacèutica d’Olot, DIFASA. Enllaç relat on explico què era DIFASA.