diumenge, 6 de març de 2011

Un nou estil de maternitat? -I qui diu maternitat, diu paternitat-



Ja fa temps que observo un nou estil de maternitat. Ho veig en algunes actituds dels fills, segurament, i sobretot en les accions dels joves papàs i mamàs.
Ahir mateix, a l’aparcament d’un supermercat que era ple de gom a gom i amb una bona colla de cotxes esperant per poder aparcar, una jove (o no tan jove) mamà va baixar del cotxe amb els seus dos fills que deurien tenir uns 3 i 5 anys decidits a anar a fer la compra. Tan bon punt va haver tancat el cotxe i els nens es van haver posat d’acord sobre quin costat de la mare li tocava a cada un, ella va treure el mòbil del bolso i va fer una trucada. Els nens, enjogassats tal i com toca per l’edat i més encara després d’una setmana Maragall (segurament de disbauxa), van posar-se a córrer per l’aparcament que en aquell moment no era el lloc més adequat per jugar. La mare els va escridassar i va continuar amb la seva conversa telefònica. Van anar avançant tots tres cap a l’entrada del supermercat i van agafar el carretó mentre la conferència telefònica continuava. Els vaig perdre de vista i no sé fins quan va durar aquella trucada.
Aquest no va ser un fet aïllat; cada vegada és més freqüent veure pares i mares joves parlant pel mòbil mentre acompanyen els seus fills petits, mentre empenyen el cotxet o mentre els nens juguen al parc. És una imatge que em sobta, igual que ho fa la d’una dona embarassada fumant o la d’una criatura en un “cucu” (o qualsevol altre estri per l’estil) en un bar, cafeteria o restaurant ben entrada la nit.
Potser és el canvi generacional. Potser és que aquests joves pares i mares estan dotats d’unes capacitats extraordinàries que els permet fer més coses a l’hora i totes ben fetes. Qui sap!
Aquesta setmana al programa Entrelínies -que vaig veure començat i que no vaig veure acabar perquè la son me’n va privar- em va semblar que una futura mare tenia previst destinar mitja hora al dia a estar amb la seva filla. Més endavant del programa algunes expertes s’hi van referir i no va semblar que s’estranyessin gaire. Un altre participant esmentava el fet que en les agendes dels pares i mares ocupats no hi ha mai una anotació de l’estil “de tal hora a tal altra: estar amb els fills”. I com aquestes, hi va haver altres intervencions que vaig trobar rares.
Els fills vénen al món amb les aixelles buides: no hi porten cap pa, però tampoc no hi porten cap manual.
Els pares hem tingut temps de preveure el nostre futur estat, de pensar-nos on ens posaríem, d’informar-nos i llegir-nos algun llibre sobre el tema, d’observar altres pares i mares i escollir-ne alguns com a referent. I la majoria ens hem embarrancat amb la maternitat  perquè hem volgut-. Un cop tenim els fills, assumim un nou paper o càrrec i ens en sortim com podem, guiant-nos més pel sentit comú que no pas per tot allò que hem llegit als manuals (que normalment arriben només fins als 3 o 5 anys de l’infant quan, de fet, encara tot ha de començar). I comencem una nova etapa de la vida que no sap res d’horaris ni d’agendes i que no pot ser exercida ni en mitja hora ni en tres ni en cinc, sinó que és una altra manera d’anar per la vida cada segon de cada minut de cada hora de cada dia de cada setmana de cada mes de cada any. És un nou estat que no es pot aparcar, que ens enduem a tot arreu (a la feina, al gimnàs, als viatges de negocis o als d’esplai, als exàmens d’oposicions i a les entrevistes de treball) i que ens acompanya en qualsevol situació (en la salut, en la malaltia, en la riquesa i en la pobresa, en l’alegria i en la tristesa, en l’eufòria i en el cansament). Perquè els fills, des del moment que hi són formen part de la vida dels pares, tan si estan a la vora com si estan lluny, tan si dormen sota el mateix sostre com si ho fan sota un de diferent.
Per això, quan veig segons quines accions o sento segons quins plantejaments previs a la maternitat m’observo i em qüestiono si jo estic en una altra dimensió de la vida.
Potser senzillament només es tracta d’això: d’un nou estil de maternitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari...