De les PRIMAVERES i, una mica, de les tardors

Avui, mentre preparava el text del butlletí, que mensualment envio als membres de la família XXL de la qual formo part, espontàniament he escrit que l'abril és el mes més primaveral l'any. He continuat amb unes reflexions sobre la primavera que m'han fet pensar, altra vegada, en la primavera i la tardor, dues estacions molt variables, en molts aspectes i que, pel que sembla, influencien molt en l'estat d'ànim i el dia a dia d'algunes persones. Més tard, mentre transplantava unes cintes i una planta del diner, veient que continuava amb aquells catifets, no m'he pogut estar d'escriure una mica més sobre el tema. 

S'acaba un mes de març que ha estat molt plujós; ha plogut dies i dies, tants que molts de nosaltres esperàvem amb gran delit que el sol tornés a sortir. Ens hem cansat de la pluja, perquè plovia a l'hora del pati, a l'hora de sortir de la feina, a l'hora d'anar a passeig, a l'hora d'anar a recollir els néts o a l'hora més inesperada. I, mentre nosaltres estàvem desitjant que tornés a fer "bon temps", les muntanyes quedaven cobertes d'importants gruixos de neu; torrents, rieres i rius reviscolaven com feia temps que no havien fet, i els pantans tornaven a omplir-se d'aigua, acumulant reserves pel que diuen que pot ser "un estiu sense restriccions". Que tinguem sort -i seny- que, com diuen a pagès, en això del temps, els més putes les erren.

Amb energia renovada i, esperant que els virus hivernals hagin fugit aigües avall, aviat encetarem el mes d'abril, el mes primaveral per excel·lència. Sí, ja sé que la primavera fa dies que ha arribat. La primavera astrològica comença coincidint amb l'equinocci vernal o de primavera (20 de març), moment en què les hores de llum i de foscor són les mateixes. 

Des de fa uns anys, però, es veu que tenim una altra primavera: "la primavera meteorològica". Es tracta d'un concepte emprat pels meteoròlegs, que sosté que aquesta estació comença el dia 1 de març i acaba el 31 de maig. És un concepte que no acabo d'entendre, sobretot perquè sempre havíem estudiat i teníem entès que uns canvis d'estació coincidien amb els equinoccis i uns altres, amb els solsticis. Si hi afegim que, darrerament, les grans nevades ens arriben a mig març, quan encara no s'ha acabat l'hivern astral, aquesta "primavera meteorològica" encara té menys sentit.  

Tal com em passa en altres àmbits de la vida, no acabo d'entendre aquesta mania d'inventar nous conceptes per donar nom a coses que no acaben de ser. Tots sabem que, a primers de març -i pel febrer també!-, podem tenir alguns dies primaverals i que el dia es va allargant, però hem de tenir sempre present que el Març, marçot mata la vella a la vora del foc, i a la jove, si pot. Aquest refrany, com tants d'altres, està recollit per Joan Amades, autor del Costumari català i moltes altres obres sobre la cultura popular i tradicional de Catalunya, autor que té molts adeptes i uns quants contraris. D'aquesta mateixa dita, fa poc n'he llegit una versió publicada per en Toti, pastor de Rocabruna, molt actiu a les xarxes socials (@xaiecologic) en defensa de la pagesia, i autor del llibre 4 estacions i 1 ramat. Un any en la vida d'un pastor, acabat de publicar. La dita feia així Març marçot, mata l'ovella i l'ovellot, i  el pastor si pot. 

Els canvis de temps són molt normals a la primavera, tant al març com a l'abril: El març i l'abril fan ganyotes mil o Si el març no marceja, ni l'abril abrileja, tot l'any bogeja. O sigui que, permeteu-me seguir creient que la primavera comença el 20 o el 21 de març, coincidint amb l'equinocci vernal o de primavera, i continuar pensant que l'abril és el mes on la primavera es manifesta de forma més notòria. 

Parlant de primaveres, em remeto a l'entrada publicada en aquest blog, l'octubre de 2020, amb el títol De les primaveres i les TARDORS on em declarava fervent admiradora del que està escrit en majúscules. M'hi vull referir no pas perquè hagi canviat d'opinió, no. Continuo admirant la tador, pels seus colors, pels seus fruits, perquè suposa l'inici dels vespres llargs i tranquils... Ara bé, he de reconèixer que la primavera ens obre les portes a tot un altre món: el verd retorna a les nostres vides, els dies s'allarguen, el temps és molt variable L'abril, rient, mata de fred la gent, els horts s'omplen d'activitat, hi ha les vacances de setmana santa i, sobretot perquè marges, prats i boscos s'omplen de flors silvestres. Per tant, tot i que, si fos necessari triar-ne una, preferiria la tardor, he de confessar que també m'agrada molt la primavera. 

Sigui com sigui, ara que ja tenim reserves d'aigua, espero que tinguem una bona primavera astral -i meteorològica si cal- i que la salut i la sort ens acompanyin!  

Adriana Llongarriu

 finals de març de 2025

Primavera temps de contrastos. I floriran les orquídies, i baixaran els rius i cauran bones nevades.

50 anys d’FP a Olot (V)

 Secretaria 2: ball de sigles (BDS)

Tenint en compte que aquesta entrada s’emmarca en una sèrie que parla dels 50 anys d’FP a Olot, és evident que, en l’àmbit de l’ensenyament, durant aquest període de temps, s’hi han hagut de produir canvis. L’evolució és constant dins i fora de les aules. Si no fos així, a Secretaria encara faríem servir la màquina d’escriure i el paper carbó, i els alumnes de la comarca arribarien a l’institut amb tartana.

No seré pas jo qui em declari contrària als canvis evolutius. Ara bé, caldria saber discernir els canvis que són necessaris i els que són prescindibles. Com ja he dit en alguna altra ocasió, el departament de la Generalitat de Catalunya del qual depenen els centres educatius, actualment anomenat Departament d’Educació i Formació Professional, té tanta afició a canviar la normativa que regeix els estudis que, encara no s’ha acabat d’aplicar l’última que ha entrat en vigor, ja se n’aprova una altra.

Cada canvi de normativa comporta un canvi en la nomenclatura dels conceptes educatius. Molts d’aquests plans d’estudis, conceptes i normatives tenen uns noms llargs que s’abreugen en sigles. D’aquesta manera, l’escriptura d’un document on apareixen repetits alguns d’aquests sintagmes es fa més lleugera. La lectura d’aquests documents amb tantes sigles, a vegades és prou difícil.

En un document administratiu de manual, la primera vegada que apareix un d’aquests conceptes l’escriuríem amb la denominació sencera, seguida d’un parèntesi amb les sigles. Per exemple: Educació Secundària Obligatòria (ESO) o, encara millor, Educació Secundària Obligatòria (d’ara endavant ESO), i les altres vegades, ja només escriuríem ESO.

Fruit de l’evolució, els textos administratius s’han simplificat i s’han descarregat de tot allò que hom podia considerar superflu. Els oficis -cartes oficials entre administracions o dintre la mateixa administració- han estat substituïts per missatges de correu electrònic (e-mail) o per valises electròniques (e-valisa) amb la finalitat d’agilitzar la comunicació i escurçar els terminis. Aquest canvi ha portat dues conseqüències: l’eliminació de tot allò que era sobrer i l’omissió de la correcció de textos. Mentre que la primera conseqüència és d’agrair, la segona, a vegades fa que rebem comunicats sense sentit, gairebé inintel·ligibles, així com un nombre, cada vegada més elevat, de missatges d’esmena o correcció del missatge precedent.

Tenint en compte tot aquest seguit de canvis, una persona que porta treballant en un centre educatiu, prop de vint-i-cinc anys, ha hagut d’assimilar tal quantitat de sigles, que li ballen pel cap un munt de lletres que, fora de context o més enllà del mon educatiu, no volen dir absolutament res.

Us en poso unes quantes, més o menys agrupades segons la seva funció, el concepte que representen o el tipus d’evolució que han sofert.

Les lleis que regeixen els ensenyaments han estat diverses: LGE, LOECE, LOGSE, LOPEG, LOCE, LOE, LOMCE, LOMLOE.

Els plans d’estudis han canviat i amb ells ho han fet les seves sigles: EGB, BUP, COU, FP1, FP2, REM, ESO, CFGM O CFPM, CFGS O CFPS. Els plans experimentals i cursos per accedir de grau mitjà a grau superior també tenen moltes sigles: REM,  CIA, CITA, CP, CAM, CAS...

Els centres educatius disposen d’un seguit de documents per al seu funcionament: PEC, NOFC, RRI, EDC, PGA, PAT...

Parlant de canvis, la matèria impartida, que abans es coneixia com a assignatura, s’ha anomenat de moltes maneres: assignatura, matèria, crèdit, unitat formativa, o mòdul (agrupació de crèdits en la LOGSE i agrupació d’unitats formatives en la LOE).

Pel que fa a les qualificacions també han sofert molts canvis: han estat quantitatives, ja fos en nombres (del 0 al 10) o en lletres (del molt deficient a l’excel·lent), qualitatives (PA, NM), han tornat a ser quantitatives numèriques (de l’1 al 10), quantitatives amb lletra i nombre (suficient – 5, bé – 6, excel·lent – 9 o excel·lent – 10...), per tornar a ser qualitatives (AE, AN, AS o NA). En el REM les qualificacions eren numèriques, de l’1 al 3.

Algunes sigles han evolucionat per referir-se a més o menys el mateix concepte: PTT, PQPI, PFI. Algunes aplicacions de gestió administrativa i acadèmica han canviat de nom i de format: de WINSEC a SAGA o d’RTA a RTT.

Pel que fa a altres administracions que treballen de bracet amb el Departament, tenim: EAP, DGAIA, CESMIJ, CRP, IME, OME, EAIA, PSIE, CGA... Les associacions de famílies dels alumnes no han quedat al marge dels canvis de denominació: APA, AMIPA, AFA...

L’àmbit de les necessitats educatives dels alumnes també és curull de sigles: NESE, NEEA, NEEB, MAD, PI, AI, AIS, UEC, UEE, SIEI, AA, CAD...

L’actual Institut La Garrotxa (INS) ha reflectit els canvis evolutius en la seva denominació i, des que va néixer ara fa 50 anys, com a I.F.P, ha passat a ser INS, IES, IES-SEP, per tornar a ser INS.

Ens falta afegir-hi els codis dels cicles formatius (CFGM o CFPM i CFGS o CFPS), dels que hem impartit i dels que impartim, ja que per treballar amb algunes aplicacions hem d’utilitzar el codi en comptes de la denominació: 1601, 0305, 1901, 0751, 1452... que amb el canvi de normativa vigent han passat a canviar de nom i de codificació: AR10, AR50, FMC0, FMD0, SAE0, EE10...  

N’hi ha molts més, d’acrònims. Els docents que han fet oposicions els últims anys bé prou que ho saben. Han hagut de preparar les seves situacions d’aprenentatge (SA) tenint en compte un seguit de competències (CD, CE, CC, CPSAA), de recursos digitals (TAP, TEP, TIC), la sostenibilitat (ODS) i un sens fi de conceptes com ara capacitats, sabers, indicadors... La llista és tant llarga que fa fredat.

Com podeu veure, treballar en aquest mon ens assegura un entrenament mental que riu-te’n dels sudokus, les sopes de lletres o dels diferents jocs de braintraining. El que desconec és si, quan finalment siguem alliberades de les obligacions laborals, aquest ball de sigles ens haurà servit per agilitar el cervell o desgastar-lo fins al punt d’enterbolir-nos el pensament. Temps al temps!

Adriana Llongarriu Castanyer
Olot, 16 de març de 2025

BDS

Desarrelament

Avui m’estreno com a col·laboradora de la revista La Xinxeta amb aquesta secció que porta el nom del meu blog personal. M’han demanat que ho faci parlant de desarrelament, tasca prou difícil per una persona que forma part d’una nissaga amb més de tretze generacions arrelades a la Garrotxa. Ho intentaré.

Els humans ens sentim arrelats gràcies als vincles geogràfics, socials, familiars i afectius. Quan aquests lligams es trenquen es produeix el desarrelament, l’estat en què es troba qui està desarrelat, quan s’ha perdut la connexió amb el país on hem nascut i amb l’entorn on ens hem criat.

La globalització, la desigualtat d’oportunitats, la pobresa i les guerres -entre altres factors- estan provocant molts moviments migratoris que comporten la desconnexió efectiva i afectiva del lloc de naixement i de les persones que ens han fet créixer. Aquesta desconnexió afecta l’individu en tot els seus àmbits. És un fet que va més enllà de la geografia, de l’arbre genealògic o de la documentació identificativa. Estar desarrelat és estar mancat de vincles afectius de proximitat, que són fonamentals per al desenvolupament integral de les persones i per a què puguin establir relacions sanes amb el seu entorn.

Diversos escriptors, en la seva obra, parlen del desarrelament que han patit. I, malgrat la seva experiència personal han tingut una vida plena i han esdevingut autors coneguts. En comparteixo un parell d’exemples.

A l’obra “Tots ocells”, de Wajdi Mouawad, hi podem llegir Com més gran és el vincle afectiu, més es posa en marxa l’activitat cerebral. Ens reconstruïm pels afectes. Mouawad, nascut al Líban, va migrar amb la seva família, primer dintre el mateix Líban, després a França, i finalment al Québec. La seva experiència personal l’ha convertit en gran coneixedor en matèria de migració, exili, desarrelament i memòria, i ha acabat essent una persona compromesa amb la denúncia de les grans atrocitats contemporànies.

Al llibre “Reunió”, Natasha Brown hi escriu L’aire d’aquí, fred i exuberant, fa olor de possibilitats. Imagina’t com deu ser créixer enmig de tot això. Brown, autora racialitzada d’avantpassats jamaicans i de nacionalitat anglesa, fa referència a les possibilitats que tenen les persones que creixen en un ambient segur còmode i benestant, que els permet progressar.

Si arrelar significa fer arrels sobre un terreny, tal com fan les plantes, arrelar-se, quan ens referim a persones, vol dir establir-se en un lloc, quedar-s’hi a viure i trobar una xarxa on sostenir-se. La capacitat de relacionar-se amb l’entorn i el fet de notar un bon suport poden ajudar a minimitzar els efectes del desarrelament, facilitar un bon desenvolupament personal i una bona socialització. Perquè això sigui possible, cal que tots plegats siguem més amples de mires i que estiguem disposats a posar-nos al lloc dels altres per entendre les seves necessitats i ajudar a cobrir-les.

Les escoles, els instituts i la comunitat educativa, en general, hi tenim molt a fer.

Adriana Llongarriu, administrativa a la
Secretaria de l’Institut La Garrotxa

il·lustració: @drawingplantlady

Article publicat a la revista La Xinxeta núm. 47 (febrer de 2025)

50 anys d’FP a Olot (IV)

Secretaria 1: concepte, tasques, persones i reflexió

El taulell de la Secretaria de l’Institut ofereix una visió del centre des d’un angle particular. Els despatxos queden més a prop dels passadissos que no pas de les aules. Per tant, des de les oficines, veiem el centre des d’una perspectiva diferent. Des de darrere el taulell el mirem diàriament i n’observem els canvis: un nou pla d’estudis, un nou equip directiu, un nou edifici... Cada canvi comporta unes novetats que s’han madurat -o no- abans de posar-se en marxa.

Canvia la tipologia dels alumnes, la dels professors, la manera com ens tracten els pares... Canvia el soroll dels passadissos, els jocs a l’hora del pati i els horaris de les classes. Uns arriben, els altres marxen. Canvia el ritme circadiari de l’institut i la Secretaria és allà mateix on va ser el primer dia.

Nosaltres estem molt familiaritzats amb aquest espai de l’institut, però ben segur que moltes persones de la comunitat educativa i del públic en general desconeixen què s’hi fa, a la Secretaria d’un centre educatiu. Aprofitant l’oportunitat que em brinda el cinquantè aniversari del centre, descriuré uns quants aspectes d’aquest espai que tothom sap on és i molts desconeixen què s’hi fa.

Què és la Secretaria d’un institut?

Un dels significats del mot secretaria és: despatx o oficina de secretari[i]. La definició que apareix al DCVB  del mot secretari, tot i que tot que no contempla totes les funcions d’un secretari d’institut, em sembla força completa i adequada a aquesta figura. Diu així: el qui està encarregat d'estendre les actes, donar fe dels acords, custodiar els documents, escriure la correspondència d'una corporació, oficina, assemblea, etc.,

Així doncs, la Secretaria d’un institut és on s’hi duen a terme les tasques que depenen del secretari de l’equip directiu, un professor que durant un període de temps, té encomanades les funcions de secretari.

Qui treballa a la Secretaria d’un institut?

Tot i que el responsable de la Secretaria és el secretari de l’Equip Directiu, les persones que hi treballem som auxiliars administratives -o administratives-,  funcionàries -o interines- de la Generalitat de Catalunya. Sí, som funcionàries, aquell nom que porta associades tantes connotacions negatives de les quals tantes vegades ens hem hagut de defensar.

Som bona gent i, com a servidores públiques, estem al servei de la ciutadania. En els més de vint-i-tres anys que porto en aquest lloc de treball he tingut la sort que la (quasi) totalitat de companyes amb qui he treballat, ha tingut clara la nostra funció d’estar al servei de la ciutadania.

De qui depèn el personal de la Secretaria d’un institut?

Els funcionaris podem accedir a una d’aquests cadires ja sigui en la tria de places després d’aprovar unes oposicions o bé en un concurs de trasllat. Els interins ho poden fer a través d’una borsa de treball que gestiona la Secció de Personal d’Administració i Serveis (PAS) dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament i Educació Professional (STE) a Girona.

Físicament estem en un institut, al servei del secretari de l’Equip Directiu i a disposició del director. Orgànicament depenem del Departament d’Ensenyament i Educació Professional, que cada començament de curs deixa escrit quines són les nostres funcions en els Documents per a l’organització i gestió dels centres (DOIGC). Ara bé, no oblidem que som funcionaris al servei de la Generalitat de Catalunya i que avui som aquí, però demà podem concursar i anar a treballar a un altre centre educatiu o en un altre departament de la Generalitat. 

O sigui que tenim tres patrons que, algunes vegades, no han remat en el mateix sentit i més d’un cop ens han encarregat, demanat o exigit funcions que no ens corresponien.

Un exemple de tenir tants caps és la gran incongruència que s’ha posat en relleu darrerament i que m’abelleix explicar-vos: no ens està permès el teletreball perquè les nostres funcions inclouen l’atenció al públic; ara bé, no podem beneficiar-nos del complement d’atenció al públic perquè es considera que prestem atenció a la comunitat educativa i no pas “al públic”. De contradiccions com aquesta, a l’administració n’hi ha moltes. Aquí vull fer notar que durant el confinament sí que ens van permetre teletreballar i tots els alumnes van rebre les notes i no va quedar cap tràmit administratiu pendent.

Què s’hi fa a la Secretaria d’un institut?

Des que una persona s’interessa per estudiar fins que acaba la seva vida a l’institut, qualsevol tràmit que no sigui purament acadèmic, formatiu o disciplinari, es fa a la Secretaria. I tot allò que pugui menester un cop acabats els estudis, també: certificats, títols…

Donar resposta a les peticions d’informació sobre estudis, tràmits, convalidacions, equivalències… Acompanyar en el procés de preinscripció i matrícula. Introduir i tractar les dades en el programa o programes de gestió (en plural perquè encara no hem aconseguit treballar i mantenir una sola base de dades). Preparar-ho tot perquè a l’hora d’entrar notes els professors tinguin oberta per a cada alumne que tenen a classe una casella per a cada matèria que cursa.

Preparar els butlletins de notes per a cada alumne, trimestrals i finals. Preparar les actes d’avaluació, trimestrals i finals. Esmenar les errades que puguin sorgir (els errors i descuits són molt punyeters!).

Tramitar títols acadèmics (els d’ESO d’ofici i els d’estudis postobligatoris quan la persona interessada el demana) i fer-ne el seguiment fins que arriben al centre. Custodiar-los i guardar-los fins que el titulat el recull. I si no el recull? Doncs es guarda sempre més. 

Arxivar i custodiar in saecula saeculorum els documents personals i els expedients acadèmics de cada alumne perquè, en qualsevol moment del seu futur, se li pugui certificar qualsevol circumstància referent a la seva vida acadèmica. Triar, mantenir i netejar els arxius històrics: alguns documents són de conservació permanent, altres es conserven 5 anys, altres es conserven els d’uns cursos determinats… Tenim els expedients de tots els alumnes que han passat pel centre durant aquests cinquanta anys!

Diuen que parlar de diners és poc elegant, això no obstant, vull fer saber que tot això ho fem per un mòdic sou que trobareu en la taula de retribucions que podeu consultar en aquest enllaç[ii] (C1 o C2 nivell 14), ja que, si nosaltres som servidors públics, els nostres salaris també es fan públics.

Reflexió: les persones per damunt de tot

Porto vint-i-quatre cursos en aquest institut. He treballat amb uns quants equips directius (director, cap d’estudis, coordinador pedagògic, administrador, secretari…). He coincidit amb quatre directors i amb sis secretaris -són els càrrecs amb qui tractem més directament-.

Ens hem avingut, hem treballat de costat i cadascú de nosaltres ha aportat tot allò que ha sabut. Hi ha hagut moments de tensió pel volum de feina, el poc temps per fer-la i les eines, sempre insuficients, que ens proporciona el Departament d’Educació i Formació Professional. Amb uns i altres ens hem arremangat i ens n’hem sortit.

Malauradament, ara fa dos anys una enganxada amb una d’aquestes persones va obrir una ferida que ha deixat una gran cicatriu. Aquell fet m’ha fet pensar molt en l’autoritarisme, en el tracte als altres i el respecte a les persones en general. És per això que  vull acabar aquesta entrada amb unes paraules que en aquell moment vaig adreçar a tots els membres d’aquell equip directiu que van subscriure i aprovar les paraules del director. Les poso tot seguit com a darrer paràgraf i convido tothom que les llegeixi a fer-ne una reflexió.

“Per més poder que se us atorgui durant la vostra vida, sobretot, recordeu que per damunt de tot hi ha el tracte a les persones, independentment del seu estatus. Tots deixarem una petjada als llocs per on haurem passat. La forma d’aquesta petjada només depèn de nosaltres. I l’única cosa que llegarem quan morim és el record que els altres conservin de nosaltres. Està a les nostres mans com volem que sigui.” 

Adriana Llongarriu Castanyer
Olot, 20 de febrer de 2025

 

Secretaria de l'Institut La Garrotxa. 2025

Les reformes de fa uns anys van deixar un espai interior diàfan

  

---

[i] en aquest document faig servir el gènere no marcat i no el desdoblament propi de l’anomenat llenguatge inclusiu (secretari o secretària; alumne o alumna) per tal d’alleugerir-ne la lectura.

[ii] heu de buscar “personal funcionari” (sense destinació especial); els administratius de centres som del grup C1 o C2 i tenim el nivell de destinació 14.