Des que vaig saber que el tema d’aquesta edició de La Xinxeta era Enganxats a, em fa ballar el cap l’ambigüitat d’aquest vocable, ja que no està clar què entenem o què volem dir amb l’expressió Enganxats a.
Després de consultar diferents diccionaris, pensant que hi trobaria algun sinònim d’aficionar-se, m’adono que els significats del verb enganxar fan referència a unir, lligar, o adherir dos objectes, ja sigui amb una substància o un ganxo. Figuradament, s’atorga a aquest verb el sentit de lligar o comprometre algú que per voluntat pròpia no s’hauria ofert per aquella tasca, i també el d’atrapar o descobrir algú que està fent una malifeta. En la seva forma pronominal, en sentit figurat i en un ús col·loquial, enganxar-se vol dir “fer-se addicte”.
Per tant, “enganxar-se” o “estar enganxat a” no ens aporta res de bo. I, per més que allò a què ens enganxem pugui semblar una pràctica saludable com ara un esport, un joc o una afició innòcua, des del moment que ens hi enganxem i perdem la capacitat de deixar-ho, passem de l’afició a l’addicció. “Estar enganxat a” té la connotació inherent que alguna cosa ha anat massa enllà i se’ns ha escapat de les mans.
És habitual sentir a dir que una persona “està enganxada a” per referir-nos a algú que té una afició molt arrelada, ja sigui l’esport, la lectura, la música…, encara que la persona a qui ens referim mantingui una relació saludable amb les seves aficions. En aquesta situació, referir-nos-hi dient que “està enganxat a”, és banalitzar aquesta expressió, tal com fem amb malalties com la depressió.
Estar enganxat a vol dir tenir la necessitat compulsiva d’una cosa, d’una pràctica, d’una substància o d’un producte de consum. Estar enganxat a vol dir no ser capaç de continuar amb la nostra rutina anterior. Estar enganxat a vol dir haver perdut el control de la nostra vida. Estar enganxat a vol dir que estem davant d’una addicció. I, davant d’una addicció, poca broma!
Quan pensem en grans addiccions, ens venen al cap els heroinòmans dels anys vuitanta del segle passat o els addictes al fentanil dels temps actuals. Però no només les drogues tenen la capacitat de generar addicció. S’ha demostrat que algunes pràctiques, inicialment sanes, portades a l’extrem poden acabar en addicció. Conceptes com vigorèxia (addicció a l’esport), runnorexia (addicció a córrer) o workaholism (addicció al treball) són malalties de la societat del benestar que apareixen quan la seva pràctica esdevé una necessitat compulsiva i incontrolable que fa que s’abandonin els altres àmbits de la vida. Factors com la pressió estètica excessiva, el culte al cos desmesurat, la persecució d’èxits o l’autoexigència portada a l’extrem contribueixen a l’aparició d’aquestes i altres addiccions.
Per gaudir d’una vida sana i completa, aficionem-nos a pràctiques saludables que ens aportin satisfacció, afavoreixin la salut física i mental, ens proporcionin relacions personals enriquidores, tenint sempre present que tots els excessos són dolents i que hem de ser capaços de detectar qualsevol anomalia tant en nosaltres com en el nostre entorn.
Omplim la vida amb bones i sanes aficions i evitem pràctiques i comportaments que ens puguin fer quedar Enganxats a.
 |
| Infografies, cinema i casos reals d'addiccions a pràctiques, aparentment sanes, que a vegades deixen de ser-ho. |