Avui publico en aquest blog el text que vaig escriure el mes d'abril sobre llibres que parlen del món rural i que són escrits i/o protagonitzats per dones. Aquest article va ser publicat a El Brull, Revista de Montagut i Oix, núm. 46 - Abril 2024.
* * * * * * * * * *
"El paper de la dona al món rural ha anat més enllà
de les tasques domèstiques, administratives i de suport [...]
Elles hi ha viscut i n’han viscut, malgrat les discriminacions territorials
i, especialment, per raó de gènere.
* * * * * * * * * *
Hauríem de
recular uns quants anys per veure l’Alta Garrotxa poblada. L’aspecte de les masies
parla per si sol i, com més ens allunyem de les zones habitades i ben
comunicades, més temps hem de retrocedir
per recordar-les amb vida.
Abans de
l’èxode rural de les zones de muntanya, els senyals que indicaven que en una casa
hi havia vida podien ser el fum sortint de la xemeneia, la netedat dels marges
del camí i del quintà, la roba estesa, l’hort en funcionament... però,
sobretot, la mestressa -generalment masovera- feinejant pels defores.
Recordem amb afecte
dones com la Maria del Ripoll, la Margarida de la Quera, la Montserrat de
Costejà o la Marieta de Ca l’Anton fent petar la xerrada amb alguns dels
excursionistes que passaven per casa seva pels volts dels anys setanta del
segle passat. Gràcies al testimoni que alguns d’aquells muntanyencs ens han
deixat en les seves cròniques, hem sabut que, enmig d’altres enraonies, elles,
com qui no vol la cosa, els explicaven algun costum interessant, mentre
s’eixugaven les mans amb el davantal.
De fet, per a
molts de vosaltres, veure una casa de pagès habitada era el més habitual perquè
ho teníeu al costat de casa. Tips de veure-ho! Com passa sovint, de tant
familiar com ens és una cosa o un costum, no hi donem la importància que té. Aquest
seria el cas del paper de la dona en el món rural: sempre hi ha sigut, però mai
s’ha donat a la seva presència la rellevància que realment ha tingut.
El paper de la dona al món rural ha anat més
enllà de les tasques domèstiques, administratives i de suport. Elles han estat
les encarregades de la conservació i la transmissió de coneixements als fills, contribuint
així a evitar -o a retardar- la pèrdua constant de ramaders i de coneixement
de l’ofici. Elles hi ha viscut i n’han viscut, malgrat les discriminacions
territorials i, especialment, per raó de gènere.
Ara que ha
passat Sant Jordi i tots tenim recent el bon propòsit de llegir una mica més,
voldria ressenyar uns llibres que parlen de dona i ruralisme de muntanya, per
si us ve de gust llegir sobre aquest tema. Les principals protagonistes en són
les dones, bé perquè han crescut a pagès i s’hi han quedat a viure, bé perquè
n’havien marxat i hi han tornat, bé perquè n’han fet algun estudi o bé perquè
se n’hi han anat a viure des de la ciutat. Són llibres de molt bon llegir i que
ens conviden a reflexionar sobre el model de gestió rural i les seves
mancances.
Dones de
la muntanya, de Federica Ravera i Martina Manyà (Pol·len Edicions, 2022). És
un llibre gràfic que recull el resultat d’un estudi sobre ruralitat i feminisme
a muntanya, sobre el rol de la dona en la conservació de l’ofici i els reptes que
els cal superar en el món rural d’alta muntanya. En ressalto una afirmació: Lluny
de ser una qüestió merament folklòrica, reconèixer aquesta funció de
transmissió [de la dona] és donar un lloc a la dona pagesa, baluard d’identitat
i de continuïtat del món rural pagès.
Ruralisme. La lluita per una vida millor, de Vanessa Freixa Riba (Ara Llibres, 2023) s'hi parla de la necessitat de ruralitzar la societat, de reduir el consum, de conèixer la procedència d'allò que consumim i de cuidar l'entorn que ho produeix. Hi trobem reflexions com aquesta: Vaig haber de marxar lluny per veure a través dels ulls dels altres, a través de la meva vivència, l'excepcionalitat del ruralisme.
La noia de
les ovelles pigallades. Anna Plana, una pastora a contracorrent als cims del
Pirineu, de Laura Gordó Pérez (Cossetània Edicions, 2020). S’hi narra
l’experiència vital de l’Anna, una noia empordanesa que decideix establir-se
com a ramadera al Pirineu. La seva estima per la seva feina i el seu ramat la
porta a dir, adreçant-se a les ovelles, coses com aquesta: Us cuidaré tant
com sàpiga, i a vosaltres, les parides, no us penso treure els fills fins que
almenys tinguin 60 dies.
Una vida a
les muntanyes, d’Abraham Orriols i Garcia (Ara Llibres, 2023). Llibre sobre la
Marina Vilalta, la pastora més vella de Catalunya que, amb prop de cent anys,
continua treballant i que l’any 2022 va rebre la Creu de Sant Jordi en
reconeixement a la seva dedicació. Quan l’autor li explica que vol fer un
llibre sobre la seva vida, ella reacciona amb aquestes paraules: I un
llibre, dius? Jo no n’he llegit mai cap perquè no puc. I a qui han d’interessar
tantes pàgines sobre mi? Em sembla que no m’ho mereixo, he fet el mateix que
fèiem tots abans.
Aquests
llibres amaguen històries boniques i ofereixen un reconeixement a les dones de
pagès i la seva labor en la salvaguarda i transmissió dels coneixements del
ruralisme. I són tan interessants com necessaris.
Que gaudiu de
la lectura!
Adriana Llongarriu