Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris consum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris consum. Mostrar tots els missatges

dimarts, 6 de novembre del 2018

Que no ens donin aranyons per nabius!


D’un temps ençà ha proliferat el consum dels anomenats “fruits del bosc”, coneguts també com a fruits vermells o berries, per influència anglosaxona.
Fa uns anys, les melmelades que es podien trobar a la majoria de botigues eren la de préssec, la de pruna i poca cosa més, per això, quan anàvem a França i vèiem aquella varietat de melmelades i confitures, en compràvem de sabors diferents, entre elles les de “fruits del bosc”.
Formen part dels anomenats “fruits del bosc” els aranyons, els gerds, les móres, els nabius, les groselles, el saüc, les maduixes de bosc o els ginebrons, entre altres. Com a fruits de plantes silvestres, són la base d’alimentació de molts animals (ocells, conills de bosc, talps, esquirols, daines, cabirols, porcs senglars...). Antigament, els mateixos recol·lectors n’elaboraven gelees, melmelades, confitures o licors. De mica en mica, el consum de berries s’ha incrementat i s’utilitzen en alimentació, en dietètica com a complements alimentaris o en cosmètica. Aquest augment ha estat possible gràcies al seu conreu que permet abastir el sector alimentari, el medicinal i el cosmètic així com trobar-ne habitualment als mercats, en conserva, assecats o frescos.
La semblança entre alguns d’ells sovint porta a confusions i el fet que les etiquetes acostumin a ser en la llengua estatal, encara més. Això fa que sovint no tinguem clar  quin és el fruit que tenim al davant i és fàcil caure en algun parany, com el de traduir aranyó per arándano o móra per frambuesa.
En una parada de fruits secs i confitats de la fira de Sant Narcís, a Girona, les venedores m’asseguraven que els nabius (que havien escrit a l’etiqueta amb “v”) eren el mateix que els aranyons i s’entestaven a fer-me creure que allò que al País Basc s’utilitza per fer el patxaran són els nabius i que aquests (falsos) nabius són el fruit d’una planta alta i espinosa, però que n’hi ha una varietat de mata baixa, sense espines i més dolços.
Motivada per aquest embolic descomunal i pels dubtes que tantes vegades hem tingut davant d’un pot de melmelada, m’he decidit a fer aquesta entrada que pretén aclarir les possibles confusions.
L’aranyó és el fruit del Prunus spinosa que en català es coneix com arç negre, aranyoner, escanya-gats, espinalet, espí negre o pruneller (arañón, bruño, endrino, espino negro o Marañon, en castellà). El seu hàbitat són les bardisses.
Si en voleu collir, haureu d’anar a un marge brut i embardissat. Si tot collint-los us punxeu amb l’arç negre, recordareu sempre més aquest arbust i, si us poseu un fruit a la boca i el mossegueu, l’amargor que notareu farà que no els oblideu. Per tant, sabreu com són i d’on surten els aranyons.
El nabiu o mirtil és el fruit del Vaccinium myrtillus que en català es coneix com nabinera, nabiu, nadiu, mirtil, anadiu, avajonera o gerdera silvestre (arándano o mirtilo, en castellà). El seu hàbitat són els boscos i les landes.
Si en voleu collir, haureu d’anar al Pirineu a mitjans o final d’estiu i fixar-vos en aquelles mates baixes carregades de fruits lilosos, tous i dolcencs que us deixaran la boca ben tenyida. Per collir-ne us haureu d’ajupir molt i si us hi agenolleu o us hi asseieu al damunt, quedareu ben tacats i ben segur que recordareu què són i d’on surten els nabius.
La móra és el fruit del Rubus ulmifolius que en català es coneix com a romaguera o reomeguera, esbarzer, abarta, abracer o esbarzer comú (zarza o zarzamora, en castellà). El seu hàbitat són les bardisses.
Si en voleu collir, haureu d’acostar-vos als marges dels camps o cases abandonades a finals d’estiu i, vigilant de no esgarrinxar-vos i de no esfilagarsar-vos la roba, ben segur que n’arreplegareu un bon grapat. Si són ben madures, gaudireu de la dolçor i el perfum d’ aquest fruit i us quedareu amb les mans i la llengua ben tenyides.
El gerd és el fruit del Rubus idaeus que en català es coneix com a gerdera, gerdonera o jordonera (frambueso en castellà). El seu hàbitat són les clarianes dels boscos humits.
Si en voleu collir, haureu d’anar al Pirineu a mitjan d’estiu i, segurament en trobareu a la vora de camins i en clarianes del bosc.
Finalment vull parlar del gavarró  o grataculs, fruit de la Rosa canina. En català es coneix com roser de pastor, englantiner, gavarra, gavarrera, roser bord, roser boscà, roser de marges, roser d’hivern o roser englantiner (escarbaculo, galabardera, mosquera, rosal bravío o zarza garbancera, en castellà). El seu hàbitat són les bardisses o les vores de boscos.
Em plau recordar la finesa d’una gelea que n’havíem fet uns anys enrere i que era una menja deliciosa. Elaborar-la és força laboriós, ja que cal esclafar els fruits, posar-los a macerar amb sucre i després filtrar-ho per evitar que els pèls i les granes que contenen passin a formar part de la melmelada. Després cal posar el líquid resultant en un cassó i coure’l a foc lent, remenant sovint per evitar que s’enganxi. El resultat és una gelea exquisida.
Acabaré amb unes fotografies de cada un d’aquests fruits. Espero que serveixin per desfer l’entrellat i evitar confusions entre els diferents “fruits del bosc” i que la propera vegada que destapem un pot de melmelada, sapiguem què és allò que estem a punt d’untar al pa torrat.
I, sobretot, que no ens donin aranyons per nabius!

Aranyó

Arç negre
 
Nabinera i nabius o mirtils

Romeguera o esbarzer

Móra
 
Gerdera

Gerds
Roser de pastor i gavarrons o grataculs



Els noms de les plantes i les fotografies són extrets de http://www.floracatalana.net

dissabte, 14 de febrer del 2015

Una MARGARINA selectiva

Alguns dies de festa en què el matí es presenta tranquil i que a l’hora d’esmorzar sóc a casa, m’agrada fer un bon esmorzar, no pas un esmorzar de forquilla i ganivet, sinó un esmorzar d’aquells que un bon amic meu en diria “esmorzar de puta”.

Avui quan m’he llevat tenia per davant un matí tranquil i sense presses. No em refereixo a un matí passiu ni un matí de sofà. M’esperava una hora al gimnàs, una estona de neteja i una estona a la cuina. Un matí actiu amb prou temps -i prou gana- per fer un esmorzar “de puta”, per això m’he fet un suc de taronja, m’he torrat una llesca de pa, m’he tallat una mica de fuet, m’he preparat una tassa de te, m’he fet una segona torrada, he agafat el pot de melmelada i… la terrina de MARGARINA. Sí, sí, una terrina MARGARINA amb negreta i en majúscula.

Resulta que fa pocs dies vam anar a un supermercat low cost on, més que fer-hi la compra habitual, hi agafem alguns productes concrets: xocolata, formatge... Com que se’ns havia acabat la margarina, en passar pel sector de làctics i refrigerats, vam estirar-ne una terrina, sense fixar-nos-hi gaire. Desconeixent el que acabàvem de comprar, vam passar per caixa i cap a casa. No ha estat fins aquest matí que he pres consciència del valor d’aquella terrina de margarina.

No era una margarina vulgaris, sinó que era una margarina lleugera amb esterols vegetals afegits que afavoreixen la reducció del colesterol!. Tot i que al moment de comprar-la no m’hi vaig fixar, he de dir que, incrèdula com sóc davant de la publicitat enganyosa i les propietats miraculoses d’alguns productes alimentaris, no hauria fet cas dels efectes beneficiosos del esterols, pensant que no m’aportarien cap benefici, però tampoc cap perjudici, si ho hagués vist, segurament hauria agafat una altra marca més vulgaris.

Segons consta a l’envàs, el benefici, en cas d’haver-lo necessitat, hauria estat que s’ha demostrat que els fitoesterols i els ésters de fitoestanol disminueixen el colesterol sanguini. Una taxa elevada de colesterol constitueix un factor de risc en el desenvolupament de cardiopaties coronàries. Un canvi en un d’aquests factors de risc pot tenir, o no, un efecte positiu. Potser la gràcia rau precisament en aquest “,o no,” escrit entre comes.




Els prejudicis serien que el producte no està destinat a les persones que no necessitin controlar el seu nivell de colesterol a la sang. L’aliment pot no ser nutricionalment adequat per a les dones embarassades o que alletin i als nens menors de cinc anys. Està clar que el producte no estava fet per a nosaltres que, ara per ara, no necessitem controlar el nivell de colesterol a la sang ni complim cap dels altres requisits per ser-ne destinataris.

He d’afegir a la llista de propietats de la margarina, que era caducada del dia 9 de febrer i que, tenint en compte que l’adquisició va ser el dia 7 de febrer, la data de caducitat hauria estat motiu suficient per no comprar-la. En això tampoc no m’hi vaig fixar. A hores d’ara, doncs, el cost ha deixat de ser low.

En tot cas, com que a casa en fem un ús limitat, de la margarina: en mengem només de tant en tant, no empastifem de margarina tot allò que se’ns acosta ni som Marlon Brando i Maria Schneider dirigits per Bernardo Bertolucci a l’Últim Tango a París, ja fa hores que ens hem desfet de la famosa terrina de margarina.

Good bye MARGARINA selectiva