Ja fa dies que s’han posat a la
venda les participacions de loteria de nadal -la nacional i la grossa-. Al seu
voltant, tothom corre a comprar-ne, no fos cas que s’acabés. Tots volen ser una
mica més rics -ella també-, però sent opinions diverses i una carrandella de
motius per voler ser rics que la deixen figagirada.
Uns voldrien estar folrats per deixar la feina i parar-se per ells;
altres per deixar de treballar i no fotre ni brot; altres voldrien estar-ho per
donar-se tots els capricis –i vicis- que no es poden permetre... Si fins i tot
hi ha qui voldria ser molt ric només per tenir la sensació de ser-ho i
refregar-ho pels morros dels altres!
Se sent -com tantes altres vegades- diferent del seu entorn. No és pas
que no vulgui que li toqui la loteria. I és clar que ho vol! És clar que li agradaria
no haver de mirar prim en les despeses extres; és clar que li agradaria poder canviar
aquell vell tot-terreny que li escurça
l’aproximació de les excursions que tant li agrada de fer; és clar que li
agradaria gaudir de la tranquil·litat de tenir un roc a la faixa per tot el que
pugui menester; és clar que li agradaria ajudar les seves filles en
l’adquisició del seu primer vehicle o de la seva primera vivenda. I és clar que
sí!
Se sap analfabeta en matèria de jocs i apostes. No ha comprat mai una
butlleta de la primitiva ni de la bonoloto; com a molt, algun cupó de
l’ONCE i alguna participació dels sortejos nadalencs. Per això, cada any en aquestes
dates no sap com actuar i dubta –i la fan dubtar- de l’import que n’ha de
comprar, de loteria. Uns diuen que s’ha d’apostar fort, que qui no arrisca, no pisca. Uns altres
diuen que no hi juguen mai, però sap de sobres que s’hi gasten molts més diners
dels que s’hi gasta ella.
Com els altres anys, en comprarà una miqueta. I si toca, toca. I si no,
no tindrà cap decepció, perquè, no enveja gens ni mica la manera de fer d’algunes
persones tan carregades de diners que la seva vida gira entorn a la seva
riquesa. Sap de sobres que les coses més importants no es paguen amb diners. No
es pot comprar l’amistat verdadera. No es pot comprar l’amor. I, sobretot, no
es pot comprar la salut. Sap que un bon feix de bitllets no hauria estalviat
la mala fortuna als que han perdut la batalla i sap que no són garantia d’un futur
llarg i planer.
Li agrada la vida que té i la vida que viu i signaria allà on fos perquè
d’ara endavant tot seguís en la mateixa línia.