Instal·lada
en aquesta situació personal en què em trobo a resultes d’aquesta DSR
/SDRC, que no acaba d’avançar cap a un final immediat, un
llibre es converteix en un company i un bon llibre, en un bon company de viatge.
En
altres entrades he comentat alguns del llibres que he llegit i que m’han
agradat més. Si en una ocasió esmentava que llegir ens pot servir, entre altres
coses, per
omplir els buits i per ser més lliures, en una
altra acabava dient que llegir potser
ens ajuda a ser més pacients o a fer més passadores algunes estones d’espera.
Avui,
comparteixo alguns títols més que, des d’ara, ja formen part dels great hits de les meves lectures simpàtiques. Gràcies a ells,
les estones d’espera, de tractament passiu o bé de cansament personal han estat
de més bon passar.
La
Fugitiva (Blanca Busquets). La protagonista és la Mireia, una dona de més de
noranta anys que viu en un pis de Barcelona i que, allunyada dels seus fills,
només s’entén amb la seva néta.
Mentre
passen els dies d’aquesta seva vellesa, aparentment avorrida i solitària,
recorda la seva vida: una infància marcada per un fets traumàtics i un matrimoni
i una maternitat força peculiars. Els esdeveniments que es narren en el llibre ens
faran entendre el seu caràcter i per quin motiu no té bona relació amb els seus
fills.
De
fet, en aquest llibre revivim la història dels protagonistes de “Jardí a
l’obaga”, l’Adrià i la Mireia i la història que els envoltava, viscuda i
narrada des del punt de vista d’ella.
Dies
de tot (Blanca Soler). La protagonista, una dona a punt de fer seixanta anys,
desgrana records de la seva vida, com a mare, com a filla, com a muller, com a
professora que no arribarà laboralment activa a l’edat de la jubilació.
Records
d’una infància en blanc i negre, d’una joventut de final del franquisme, d’una
vida adulta ordenada i planificada per tal de tenir-ho tot sota control.
Professora vocacional, el pas del temps, els canvis constants en els plans
d’estudis i de la manera de fer dels alumnes i la societat fan que, allò que
havia començat amb tanta il·lusió, acabi essent una càrrega difícil de portar.
Una
repàs de la seva vida amb una mirada nostàlgica que fa reviure les il·lusions i
els records d’antany, abans que el dolor i la malaltia acabessin formant part
del seu dia a dia. L’ara i l’ahir es van intercalant en un relat planer i tan
real que podria ser el de la nostra vida.
Del
llibre m’ha agradat molt, tant el contingut com el format i, fins i tot, el
títol. Perquè és veritat que a la vida hi ha Dies de tot!
La mort
del comanador –Llibre 1- (Haruki Murakami). Fer una
ressenya d’aquest llibre se’m fa molt difícil. He de dir que és la meva primera
lectura d’un autor japonès i que no estic acostumada a llegir novel·les gaire
llargues (aquesta té 428 pàgines).
Un
pintor de retrats que viu un canvi sobtat en la seva vida sentimental, decideix
perdre’s per carreteres japoneses sense tenir clar on va. S’acaba instal·lant a
la casa del pare d’un seu amic que també era pintor, on passa uns primers dies
amb una capacitat creativa pràcticament nul·la. A partir de la descoberta del
quadre “La mort del comanador”, obra del propietari de la casa, se succeeixen
un seguit de fets estranys que, d’una banda li fan qüestionar moltes coses i,
d’altra banda, fan que sigui capaç de tornar a pintar retrats.
Al
llarg de la novel·la va recordant la relació amb la seva germana que va morir
als dotze anys i la vida en comú amb la seva dona de qui s’acaba de separar.
Nous coneguts i noves relacions, junt amb uns fets estranys, ocupen bona part
dels seus dies que formen part de la que és la seva nova vida.
Acabo
de tancar el llibre i, tot i que encara no sé què té que m’hagi enganxat
d’aquesta manera, ja em deleixo per llegir la segona part.
Tan
de bo tot fóra fàcil com avançar, ni que fos molt lentament, en la lectura d’un
llibre plaent i girar
full en el millor sentit d’aquesta expressió.
Que
tinguem bona lectura!
Adriana, 27 de gener de 2019
DSR – 40
