La iaia recollia el seu nét a l’escola.
Era el dia de la setmana que “feia de iaia” i en gaudia d’allò més. Havia estat
mare sis vegades però, deslliurada ja de les obligacions que comporta la
maternitat, fer de iaia li agradava molt; s’ho podia prendre amb molta més calma.
Àvia i nét, en el camí de l’escola a casa, conversaven, es feien preguntes i s’hi
donaven respostes.
L’àvia, com no podia ser d’altra
manera, aprofitava qualsevol situació per contribuir a l'educació del seu nét. Així que, quan
va veure que per la mateixa vorera estreta per on anaven ells dos, venia una velleta,
la iaia li va dir al nen: “Veus que ara ve una senyora gran? Doncs nosaltres baixarem
de la vorera i la deixarem passar.” El xiquet es va mirar la iaia i li va dir “I
si m’atropellen a mi? Per què no baixa ella que ha viscut molt més temps que jo?
Jo encara tinc moltes coses per fer, a la vida.”
Quan jo era molt joveneta, a
escola fèiem una matèria que es deia urbanidad. Hi havia algunes coses fútils
i d’altres prou útils per facilitar la convivència ciutadana. Crec que fins i
tot teníem un llibre d’aquesta assignatura, que ara es consideraria transversal.
En recordo especialment una vinyeta amb una persona que patinava amb una pela
de plàtan i es fotia de lloros, que acompanyava un text que pretenia ensenyar-nos
que les deixalles es tiren a les papereres i no a terra.
 |
| Imatge semblant a la del meu llibre d'urbanitat. © https://www.freepik.es/ |
Hi ha normes de convivència que estan escrites i d’altres que no. N’hi ha que són d’una lògica pura, mentre que d’altres són una mica rebuscades. Cedir el seient a persones grans, embarassades o amb una minusvalidesa, hauria de sortir de nosaltres mateixos, sense que una vinyeta serigrafiada al vidre de l’autobús ens ho recordi. Cedir el pas a una persona d’edat avançada en una vorera estreta i estalviar-li haver de baixar a la calçada, d’antuvi, també ho semblaria. Ara bé, des del punt de vista d’un infant de sis o set anys, potser no és d’una lògica tan pura.
És ben bé que tot depèn de la
perspectiva des d’on es mira!
Adriana, 16 d’abril de
2021