dilluns, 25 d’agost de 2008

Els records són tan sols records...

Les Planes, carretera de les Encies, un revolt, un altre, una aturada, mirem l’església, una alzina, parada per fer un pipí... Un poblet: Sant Aniol de Finestres. L’església, el padró, la casa, el gos, els gats, la masovera... una conversa.
Tornem al cotxe, en surt una estuba de ca l’ample, l’escai dels seients calent desprèn aquesta olor especial tan característica del 600. 

Entrem al cotxe: tants com som, hi cabem. Reemprenem la ruta, la Vall del Llémena, continuem... Un indicador: Granollers de Rocacorba, cap a l’esquerra. Passem pel pont i enfilem la carretera, aquesta més suau que la de les Encies. 

- Quan falta?
- No gaire, ja arribem
- És que em marejo...

Faltava poc. Ja hem arribat a Can Perot, el nostre alberg per les vacances de l’estiu de 1973. 





Granollers de Rocacorba, 35 anys després
En el fons, però res no ha canviat gaire. O si?

Els records són tan sols records,
tot és ple de tosca, de tanta pols...

Escorniflaire, agost de 2008

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...