SDRC i situacions administratives - III (DSR – 57)

Després del primer any de baixa o d’Incapacitat Temporal (IT)

Tal com vaig escriure fa uns mesos, és a partir dels 365 dies de baixa quan poden donar-se tres situacions que es diferencien molt unes de les altres. Si en aquella entrada només les esmentava, en aquesta intentaré explicar-les.

1. Pròrroga de fins a 6 mesos (365 + 180 dies)

Si els informes i la documentació presentats donen a entendre que durant els propers mesos és possible la curació o la recuperació, pot ser que ens concedeixin una pròrroga de fins a 180 dies (6 mesos) per veure si en aquest temps ens acabem de curar. En aquest cas, continuarem de baixa (IT), tot i que haurem de fer algun tràmit i presentar documentació a una oficina de la Seguretat Social (SS). Durant aquests 180 dies podem ser citats a revisió una o més vegades.

Abans de finalitzar aquesta pròrroga de 180 dies haurem de passar revisió perquè arribat a aquest límit, ens tornarem a trobar en dues situacions possibles:

1.1   Que ens emetin l’alta mèdica.

1.2   Que ens concedeixin una segona pròrroga de la IT, de com a màxim 180 dies més.

Fins aquí, no hem aportat res de nou que no haguéssim dit a l’entrada anterior. Vegem què suposa cada una de les dues opcions.

Alta mèdica: veure el punt 3.

Segona pròrroga (365 + 180 + 180 dies)

Com que el límit de temps per estar de baixa és de 365 dies i, com a molt, una pròrroga de 180 dies més, en el cas excepcional de la segona pròrroga, la manera com ens permeten seguir de baixa és obrint un expedient d’Incapacitat Permanent (IP), fet que no suposa que ens estiguin concedint una IP. La SS obre l’expedient d’IP, nosaltres hem de presentar la sol·licitud a una oficina de la SS i seguidament la SS resol el cas. Aquesta resolució pot ser en tres sentits:

a)      Demora de la qualificació. Significa que com que tenim visites o tractaments programats, esperaran uns mesos a resoldre aquest expedient d’IP. En realitat estem davant d’una segona pròrroga de com a molt 180 dies més. I, abans que s’acabi, tornarem a passar revisió.

b)         Concessió d’una incapacitat permanent (IP). En parlarem amb més detall en una altra entrada.

c)           Alta mèdica: veure punt 3; tot i que aquesta és l’opció menys probable, ja que no ens obririen un expedient d’IP per tot seguit decidir emetre l’alta.

2. Obertura d’un expedient d’Incapacitat Permanent (IP)

Si els informes i la documentació presentats donen a entendre que no hi ha possibilitats de curació o que les seqüeles ja són definitives, és probable que ens obrin un expedient d’incapacitat permanent (IP). Si no m’equivoco, és més habitual que això ens passi als 18 mesos que no pas als 12. És probable que haguem de passar revisions durant aquest període (no només al final).  

Tal com he escrit més amunt, l’obertura un expedient d’IP no suposa que ens estiguin concedint una IP. La SS obre l’expedient d’IP, nosaltres hem de presentar la sol·licitud a una oficina de la SS i seguidament, la SS resol el nostre cas, que pot ser en tres sentits, tal com he explicat més amunt.  

3. Alta mèdica

Si en la revisió prèvia a la finalització del termini (1 any, 1 any i mig o dos anys) el metge avaluador considera que som aptes per a la nostra reincorporació laboral; és a dir, que les seqüeles o lesions que presentem no ens impossibiliten dur a terme la nostra feina habitual, la SS resoldrà donar-nos l’alta (és el que s’anomena “alta per inspecció”). Si ens havien obert un expedient de IP, les paraules seran “denegació de la IP”.

Si ens donen l’alta mèdica, en principi ens haurem de reincorporar a la feina. Tenim el dret a impugnar aquesta alta mèdica i, en aquest cas, sembla que no caldrà que ens reincorporem. De totes maneres, com que alguns articles de la llei de la Seguretat Social presenten algunes ambigüitats que poden portar-nos a diferents interpretacions, davant el dubte és recomanable preguntar a l’ICAM quina és la nostra situació i/o posar-nos en mans de persones expertes en la matèria perquè ens assessorin sobre què hem de fer.

Recomanacions:

1. És aconsellable no posar-se (gaire) nerviós, ja que el terminis poden ser llargs, la documentació difícil d’entendre i les previsions poden no complir-se. Tota aquesta incertesa s’afegeix al dolor o als problemes de salut i no hi ajuden gens.
2. És interessant disposar del certificat digital per tal poder consultar la situació al portal o web de la SS.
3. En omplir els formularis que haurem de presentar podem indicar el telèfon per tal de rebre SMS quan canviï la nostra situació. Sempre ens n’assabentarem abans de rebre la notificació i podrem estar al cas i si no la rebem reclamar-la.
4. En alguns punts del procés ens podem atabalar una mica i no acabar d’entendre la situació. És recomanable que ens posem en mans d’experts en la matèria: metge especialista en valoració de danys corporals (pèrit) i advocat.

Deixo per més endavant parlar dels graus d’incapacitat (parcial, total o absoluta). Vull acabar dient que si la paciència és molt necessària quan ens trobem amb una DSR / SDRC, també ho és molt quan ens hem d’enfrontar amb una situació de baixa llarga o un expedient d’incapacitat.

Adriana,  15 de febrer de 2020

DSR - 57