dimarts, 10 de juny de 2014

Avui faig 50 anys

Fer anys és anar fent via acumulant vivències de tota mena, procurant gaudir d’aquelles que ens són agradables i trobant estratègies personals per afrontar les que ens costen de pair.
Fer cinquanta anys és poc més que fer-ne quaranta-nou i poc menys que cinquanta-un, però els humans hem adoptat el costum de celebrar d’una manera especial alguns dels nostres aniversaris: els divuit, els quaranta, els cinquanta… són efemèrides que celebrem més que les altres.
Celebrar el cinquantè aniversari és commemorar que hem arribat on som, superant les adversitats que se’ns han presentat a la vida fins aquell moment i que, com les proves d’una gimcana, n’hi ha que són més fàcils que d’altres…O potser consisteix a commemorar que hem assolit aquell punt de maduresa que ens permet veure algunes coses des de certa distància o prendre’ns la vida com si ja estiguéssim de tornada… O qui sap si només és celebrar l’entrada a l’edat en què diuen que ens tornem transparents.
Sigui com sigui, he arribat als cinquanta. I no ho he fet sola. Vaig començar la partida tal dia com avui de l’any 1964. De bon matí vaig treure el caparró i em vaig trobar uns pares que ja tenien cinc fills. Ells -els pares i els germans- em van iniciar en el camí de la vida. Malgrat ser la sisena dels fills, vaig ser molt ben rebuda i sempre m’han tingut en compte i m’han estimat molt. Sense ells jo no seria aquí i no seria qui sóc ni com sóc.


He fet coneixences i amistats; he conviscut amb unes quantes persones: amb algunes, durant poc temps; amb d’altres, temporades més llargues, i amb unes altres, tota la vida. He estimat, he patit, he tingut satisfaccions i alguns disgustos; he rigut i he plorat... He concebut, he parit i he criat. He viscut i visc envoltada de grans PERSONES -amb majúscula- que m’estimen i a qui estimo.
I com que som com som gràcies als aprenentatges que fem pel camí, gràcies a les influències de qui ens acompanya, a les circumstàncies que ens envolten i al que hem recollit en el nostre pas per la vida, sóc així, tal com sóc.
Avui, rebré les felicitacions de familiars, amics, companys i coneguts, a qui agrairé que hagin pensat en mi. Celebraré el meu cinquantè aniversari en la més estricta intimitat familiar on segurament bufaré les espelmes i potser desembolicaré algun regal.
I avui, també, trobaré a faltar aquelles persones que per mi han estat importants i que, tot i que els hauria agradat felicitar-me, no ho podran fer. Les porto al cor i en guardo els millors records en un núvol blanc que tinc penjat d’alguna branca.
Gràcies a tots!

1 comentari:

Deixa el teu comentari...