S’acaba el cinquantenari de l’FP a Olot
Som a final
del curs 2024/2025, any en què hem commemorat el cinquantenari dels estudis d’FP
a Olot. És hora d’acabar aquesta sèrie de textos dedicats a la meva relació amb
l’Institut La Garrotxa i amb els estudis de Formació Professional (FP), des de
diferents perspectives: com a germana d’estudiant d’FP, com a alumna d’FP, com
a mare d’alumnes i com a treballadora de la Secretaria del centre. En aquests posts
hi han tingut cabuda la descripció objectiva, la ironia, la rancúnia -no me
n’amago- i la crítica. Se que la meva opinió sobre el documental no ha tingut bona rebuda per part d’algunes persones
que hi han estat al darrere; m'ha arribat el seu feedback. Podia no haver-ne
parlat o dir que m’havia semblat molt bé, però personalment, considero que cal
mirar la vida de cara, amb esperit crític i forjar-se una opinió en cada situació,
sense por de manifestar-la, ja que només d’aquesta manera podem promoure els
canvis necessaris per continuar avançant.
Els vint-i- quatre anys que porto a la Secretaria fan que em conegui el
centre amb tots els ets i uts i que n’hagi vist de tots colors. Sortir a les
guardes del llibre 25 anys d’FP a Olot m’ajuda a entendre l’evolució de
qui ocupa les aules i les tarimes. Estar en el Top-7 del rànquing per
edat del personal del centre, i més amunt segons l’antiguitat, m’empodera a
parlar -i escriure- sense embuts. Per tot això, m’atreveixo a fer-ho obertament
i sense reprimir-me. De gent que diu sí a tot, que no es mulla per a res o que critica
per darrere, el món n’és ple.
He explicat quines són les tasques que es duen a terme a la Secretaria,
cal afegir-hi que al nostre taulell s’hi adreça una gran diversitat de
persones, amb finalitats i actituds molt diferents. Atenem des de gent molt agradable,
empàtica i agraïda, fins a persones que manifesten, de males maneres, el seu
malestar envers l’administració educativa, i es desfoguen amb la primera
persona que les atén i que és la cara visible de l’administració, una
administrativa o auxiliar administrativa, sense donar-li l’oportunitat de
demostrar que l’atendrà tan bé com pugui.
M’he adonat de la complexitat de la gestió acadèmica i administrativa
d’un centre amb més d’un miler d’alumnes i més de cent treballadors. He viscut l’evolució
de les eines de treball en forma de programes informàtics. He vist com la
gestió s’ha complicat cada vegada més, malgrat la implantació i l’evolució de
la informàtica. Hem passat del paper carbó al núvol, però això no ha servit per
reduir el volum de feina ni el gruix de papers. Hem passat d’aquell treure el
cap per la porta de la Secretaria per cridar “senyor director!” a enviar un
munt d’e-mails per fer arribar els avisos a cada professor. I, tal com deia la
Ramona, que em va ensenyar com moure’m pel centre, de qui vaig aprendre molt i
amb qui vaig compartir molt bones hores a la Secretaria, ara sou quatre i
aneu de bòlit, abans érem dues i encara teníem temps per xerrar.
Entre els diferents actes de la cartellera d’aquest cinquantenari hem
pogut visitar una exposició feta amb poc temps i pocs recursos. He de dir que, malgrat
que les comissàries s’estrenaven en aquesta funció, el resultat va ser
excel·lent. Crec que, de tots els actes que s’han organitzat per commemorar
aquesta efemèride, l’exposició és el que millor ha mostrat l’evolució que s’ha
produït en aquests 50 anys, i el que ha aconseguit fer-ne partícip tot el
personal de l’institut, oferint espais per tal que cada àrea, família o departament
exposés el material que cregués convenient. Les fotografies antigues van fer un
efecte crida entre els garrotxins, o bé perquè hi sortien ells mateixos, o bé perquè
hi reconeixien familiars, amics o coneguts. Estic satisfeta d’haver participat,
amb molt bones partners, en l’elaboració de la Cronologia dels 50
anys d’FP a La Garrotxa i que aquesta informació hagi estat útil com a eix
vertebrador de la mostra.
Podria acabar amb una “carta als reis” adreçada al Departament d’Educació
i Formació Professional, però ja fa molts anys que vaig perdre la innocència
infantil que et fa creure en els reis d’orient, per això m’estalvio de demanar
a aquest ens públic millores laborals i de qualitat, tant en el treball, com en
l’ensenyança. Això sí, li demanaria que, almenys durant un parell d’anys,
s’abstingui de fer
canvis de noms i d’afegir més sigles a les que ja fem servir.
A vosaltres, lectors, us agraeixo que m’hàgiu acompanyat en aquesta
passejada pels meus records i vivències entorn d’aquests 50 anys d’FP a Olot. I,
sobretot, gràcies per fer-me arribar la vostra opinió. Sense els lectors, els blogs
perdrien la seva raó de ser, que és compartir idees, opinions o textos diversos,
i rebre’n els comentaris i les impressions dels llegidors.
Fins aviat!
Adriana Llongarriu Castanyer
Olot, 29 de juny de 2025
Altres entrades publicades en aquest blog sobre els 50 anys de
l’FP a Olot:
1.
La
segona meitat del cinquantenari de l’FP a Olot
2.
Abans
que l’FP arribés a Olot, anys setanta del segle passat
4.
Secretaria
1: concepte, tasques, persones i reflexió
5.
Secretaria
2: ball de sigles (BDS)
6.
Experiència
com a mare d’alumnes (entre els anys 2007 i 2012)
7.
Secretaria
3: situació, mobiliari i reformes
8.
Sobre
el documental Memòries de l’INS La Garrotxa
9. En el cinquantenari (Publicat a La Xinxeta núm. 48)
Altres entrades publicades en aquest blog sobre la feina a la Secretaria:
 |
| El logotip de l'Institut, dissenyat per en Jaume Bach el curs 1981/1982, i actualitzat en motiu dels 50 anys. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...