diumenge, 6 de juny de 2010

Salt (multi)cultural

Dissabte vaig tenir l’oportunitat de comprovar la multiculturalitat de la població gironina de Salt. Vaig acompanyar la meva filla a jugar un partit de futbol a una barriada d’aquella població. La veritat és que havia sentit a parlar que s’hi acumulava molta immigració (segons dades oficials, el 40% de la població és immigrant) i que hi havia alguns problemes de convivència, malgrat que l’ajuntament va desmentir la idea de vincular les manifestacions de veïns, que van tenir lloc el passat febrer en contra de la inseguretat, amb la immigració.

La nostra puntualitat a l’hora d’arribar al camp, va permetre’ns fer una observació detallada de l’arribada de les jugadores locals, que vam seguir amb molta curiositat, ja que les jugadores arribaven més o menys uniformades amb els colors del club i se les veia d’ètnies molt diferents: africanes, centreamericanes, gitanes, magrebines, alguna que semblava del país (la minoria) i el que ens va sorprendre més: l’arribada de dues noies vestides amb el xandall de l’equip i amb el cap cobert per un vel negre. Com jugaran aquestes? –ens vam preguntar-.

Si les ètnies eren diferents, també ho eren les constitucions físiques, de manera que l’equip era força heterogeni. Malgrat la calor que feia dissabte a primera hora de la tarda, les dues jugadores esmentades van sortir al camp amb el cos totalment cobert (malles llargues i samarreta màniga llarga per sota la vestimenta del club) i amb el cabell cobert per una mena de casquet, que era l’adaptació esportiva del vel. A les jugadores i a l’afició visitants ens va sorprendre aquest fet que només havíem vist en alguna filmació de partits de futbol de seleccions de països com Iran. El partit es va jugar amb certa normalitat, les jugadores van respectar força les actuacions de l’àrbitre, tot i que hi havia algunes desavinences entre elles que es manifestaven en diferents llengües: àrab, brasiler i castellà, principalment. Val a dir que en el públic local s’hi endevinava un nivell de multiculturalitat similar al de les jugadores, fet que vam corroborar a la sortida del camp quan vam travessar el barri on ens trobàvem: botigues, bars i gent passejant de múltiple varietat racial.

Més endavant, vam coincidir amb una parella gironina que s’han fincat a Salt i ens explicaven que ells viuen en un sector de pisos nous on predomina la gent jove del país. Ens comentaven que la població és variada depenent del sector: al nucli antic de Salt, saltencs de tota la vida; als barris nous, parelles joves que han escollit Salt possiblement pel fet que l’habitatge és més assequible que a Girona, i a la resta del municipi, el popurri que hem descrit.

La combinació d’aquesta varietat de cultures ben segur que deu portar problemes de convivència i fer-ne la moderació no ha de ser gens fàcil.

Lamentablement, aquesta setmana Salt ha estat dues vegades notícia per la mort de dues dones a mans dels seus ex-marit, la primera, i company sentimental (se’n pot dir company?) la segona i només en un dels dos casos es tracta d’una família immigrant.

Nova societat, nous reptes, nous costums... Serem capaços d’adaptar-nos-hi?

Escorniflaire

1 comentari:

  1. No ens hem de tancar... Mal aniria... Jo mateix sóc emigrant, vingut d'Andalusia els anys 60... Es passa malament... no coneixes la llengua, no coneixes ningú.... Horrorós!!!! I ara ve la part que pot ser interpretada malament: en cap moment (parlo de la meva experiència com a immigrant)no he exigit res, en cap moment he exigit res: no era ( i dic era) la meva terra, però m'abava d'acollir... Drets? molts, com a persona que necssitava ajuda. Deures? Molts!!!! Integrar-me, aprendre, estar obert, deixar-se ajudar, no ser exigent.... En moment actual: Drets? TOTS (no dic molts), Deures? CAP, o almenys aquesta és la percepció que de vegades tinc (en general) sempre hi ha excepcions (i moltes), però.... ens adaptarem? S'adaptaran? Ens hi esforcem? S'hi esforcen? El capítol no està tancat.... Donem temps al temps. Tamé he notat un racisme exacerbat jo diria justament de la gent que com jo, en el seu moment va ser immigrant, acollida... Ara no en volen sentir a parlar d'acolliment... (torno a generalitzar)És correcte? NO. Recorden quan van arribar com venien? Pel que sembla no.... De fet aquest grup si els mires i els estudies MAI NO HAN VOLGUT SABER RES DELA TERRA QUE ELS HA ACOLLIT... Veritablement LLASTIMÓS... S'hi han adaptat? NO Doncs quin dret hi tenen a exigir allò que ells ha estat incapaços ni tan sols d'intentar? Drets? Sí per a TOTHOM!!! Deures? Sí Per a TOTOHOM, Ens hi adaptarem???....

    ResponSuprimeix

Deixa el teu comentari...