divendres, 10 de juliol de 2015

Cinc anys després del 10J

Avui fa cinc anys que, amb una calor de cal Déu, ens trobàvem al Passeig de Gràcia per concentrar-nos a la que seria la primera d’una sèrie de manifestacions -tot i que ja n’hi havia hagut moltes altres de sèries de manifestacions-.

Al metro, ple de gom a gom, ja auguràvem que seria un gran èxit. L’arribada a Passeig de Gràcia va ser impressionant: els participants, que ens acostàvem al punt de trobada, col·lapsàvem la sortida de la manifestació i l’encapçalament tenia problemes per avançar.


Segurament que aquell dia no teníem ni idea de les coses que podien arribar a passar en els cinc anys següents. Hem fet feina. Hem fet molta feina. Però no ens enganyem, encara ens en queda molta, de feina. Ens hem d’arremangar i ho hem de fer tots: polítics i societat civil. Ho hem de fer i em sembla que ho hem de fer junts.

Cinc anys després del 10J, vivim uns dies de dubtes sobre com afrontarem la que ha de ser la gran i potser única oportunitat per arribar a ser independents. Ens costa d’entendre les converses i declaracions d’uns i altres. Ens fan dubtar, ens han fet refredar i desanimar. Potser el problema és que els independentistes no ens acabem de creure que podem aconseguir-ho. I el joc dels unionistes consisteix, en gran part, a fer créixer aquesta nostra inseguretat.

Els unionistes, que neguen que el 27S sigui un plebiscit,  van a totes i preparen llistes i programes per guanyar aquestes eleccions plebiscitàries.

I per si tot això fos poc, tenim damunt la taula la idea d’una llista sense polítics que encara ens hi afegeix més dubtes. Sincerament, penso que “junts sumem més” i no se m’acut una manera millor de “sumar més” que fent una llista única de tots els partits independentistes junt amb persones vàlides i conegudes de la societat civil i de les entitats sobiranistes.


Han passat cinc anys des del 10J, quatre des del 9J, prop de tres de la gran manifestació de l’11S, prop de dos de la Via Catalana i deu mesos de la “V”. Ens ho hem de creure, ho hem d’exigir als nostres representants polítics. Ens ho deuen i ens ho devem. Volem tornar a vibrar. Necessitem tornar a trempar! 

Així i només així podrem demostrar que no podran res davant un poble unit, alegre i combatiu.



Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...