diumenge, 21 de juny de 2015

Una altra arribada d’estiu

L’arribada d’estiu ens la marca el solstici, el final de curs, les primeres calors… A la meva, família, però, l’arribada d’estiu la marcava l’onomàstica del dia: Sant Lluís. De Lluís, se’n deia l’avi Llongarriu, se’n diu el nostre germà i se’n diu el nostre nebot. De Lluïsa, se’n deia la “tieta Lluïsa” i se’n deia la nostra germana Marissa. O sigui que per Lluïsos no quedàvem.
El dia d’avui era un dia de felicitacions que arribaven per un o altre mitjà: dos petons i una abraçada, un copet a l’esquena, una encaixada de mà, un tiri-riu-riu-riu-riu-riu…; més endavant, una trucada, un SMS, un correu electrònic… Des de fa un parell d’anys, s’hi ha incorporat la via del Whatsapp, un canal, potser una mica més fred, però prou efectiu. Tot això que dic posats al segle XXI no és ni estrany ni cap novetat i hem d’entendre que, per exemple, no ens desplaçarem a Shanghai a felicitar el Lluís que hi tenim
A la terrassa de casa els avis (1966).
Ara bé, nosaltres sabem que fa dos anys que el nostre és un Sant Lluís diferent. Per això, avui tots i cada un de nosaltres, amb el nostre on, el nostre qui, el nostre què i el nostre quan, hem tingut un, dos, tres… o innombrables pensaments per la nostra germana, mare, muller, cunyada o tieta Marissa. Perquè és realment just i necessari, perquè  és el nostre deure, però sobretot perquè volem, en tenim ganes i necessitat, recordem com la trobem a faltar cada dia i també avui que, d’una manera o altra, hauríem celebrat el seu sant.

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...