dissabte, 12 de setembre de 2015

11 de setembre de 2015: La Via Lliure

Després de viure una altra DIADA reivindicativa i festiva, em plau fer-ne la meva (breu) crònica acompanyada d’imatges. Un any més, més d’un milió i mig de persones podrem dir “Jo també hi era!”
Matí
L’ambient que es viu a les immediacions del Monument a Rafael de Casanovas traspua bons auguris per a l’acte de la tarda: moltes persones - com nosaltres-, han vingut de fora disposats a passar el dia per Barcelona. Es veuen estelades, samarretes de l’ANC, paradetes de marxandatge independentista...
L’ambient festiu al passeig de Lluís Companys / Arc de Triomf -ple de gom a gom- quan falten més de cinc hores per la Via Lliure, parla per si sol.
Al Passeig del Born –a petar- s’hi respira un aire més reivindicatiu i, quan cantem els Segadors, ens adonem que ho fem per tercera o quarta vegada. 

Gentada a Arc de Triomf

Passeig del Born
Tarda: aproximació
Després de dinar d’hora, ben d’hora, i havent preparat l’itinerari per arribar puntualment al tram 122, sortim del Poble Sec. Al Paral·lel veiem passar un bus D20 i en menys de dos minuts en passa un altre (sembla que l’han reforçat). A dins, podem seure. Els passatgers, vestits de carrer, van a fer “les seves coses”. Tanta tranquil·litat a quarts de quatre de la tarda dintre el bus ens neguiteja una mica: a veure si no serem gaires! Un grupet de vuit o deu, com nosaltres, van amb samarreta blanca i porten estelades, aquests van pel mateix que nosaltres.
A mida que ens acostem a la Ciutadella, ens adonem que tots anem allà mateix: grups d’amics o familiars, joves i no tan joves, parelles amb nens petits a la motxilla o al cotxet. Una senyora gran amb samarreta de la Via Lliure 2015 que camina amb l’ajuda d’un caminador em fa posar la pell de gallina, igual que una senyora que trobem més enllà que empeny una cadira de rodes amb un senyor que respira amb ajuda d’oxigen. Això sí que té mèrit. Però, vencent les dificultats, ells també hi són!


Tarda: a la Meridiana
Ens costa arribar al tram assignat. Les voreres són plenes de gent que descansa, asseguts als jardinets on, segurament, han dinat després que el bus els hagi deixat a prop. Ens situem on veiem una mica de clariana. Com ara fa un any, una sensació indescriptible s’apodera de nosaltres, una barreja de nervis i emoció. Una barreja de festa i reivindicació, d’eufòria i normalitat. Ja sortirà bé el mosaic que farem amb els punters? Donant un vot de confiança als organitzadors, ens autoconvencem que sí, que sortirà bé i ens llancem a viure el moment.
Això és una festa: crits i cants, salts, estelades que onegen, gent que es pinta la cara, parelles que es petonegen... Gegants, castellers, grallers, timbalers...
I finalment, deixats anar, entre tots fem possible allò que l’organització ha dissenyat. El punter gegant surt del tram 1 i recorre de Nord a Sud el centre de la Meridiana, provocant una onada d’il·lusió imbatible: l’enlairament dels punters de colors que representen els deu eixos de la República Catalana.
Un èxit. Una vegada més hem mostrat al món que som un petit GRAN país que vol ser lliure. Ens hem tornat a fer veure, a fer sentir i hem tornat a fer història. 
Això no té aturador!


Taronja: cultura i educació
Enlairament de punters





Ha arribat el moment en què
"INDEPENDÈNCIA ÉS DIGNITAT"
Com cada 11S, ho deixem força net
Escenari al Tram 135
L’endemà (o sigui, avui)
Hem de tenir molta paciència (ja hi estem acostumats) amb els comentaris dels mitjans i dels polítics unionistes pel que fa al recompte de participants i els qualificatius de la Diada. Tot plegat és un tastet del que diran després del 27-S.
Però nosaltres som massa grans, estem massa encoratjats i tenim massa feina com per fer-los cas. Ells volen dir que el souflé està desinflat, però nosaltres el veiem més inflat que mai. I el món ens mira. I se’n fa ressò internacional (New York TimesThe Guardian).
Falten pocs dies per al 27-S, els hem de viure intensament i en positiu, com a poble unit, alegre i combatiu que som.
Som-hi, doncs, només ens queda assegurar-nos que el vot independentista obtingui una gran majoria. Que ningú no es confongui: només votar Junts pel sí o la CUP és votar INDEPENDÈNCIA.

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...