dissabte, 16 de juliol de 2016

Niça 14 de juliol: #TousSommesNice

Dijous al vespre anava a dormir amb el cor encongit per les primeres imatges de la massacre comesa a Niça. Una notícia esfereïdora. Divendres, atenta a la informació, em va sorprendre la facilitat amb què Hollande atribuïa l’atac a un acte de terrorisme islàmic. És evident que desconec si tenia més proves que l’origen tunisià de l’autor, però el currículum que arrossegava aquesta persona em feia pensar que l’atac tenia més a veure amb un estat d’alienació mental que no pas amb la Jihad. Dissabte a mig matí he llegit que estat islàmic ha reivindicat l’atemptat. En tot cas, tant si l’acte es va cometre en nom propi, com si va ser per jahada fī sabīl (lluitar per Déu), em sembla que l’element pertorbació hi ha de tenir un paper important.
Qualsevol acte violent és condemnable, més encara si ataca persones com tu i com jo, com els nostres fills, nebots o néts, com aquell nen que juga tranquil·lament a la sorra, aquella parelleta que es petoneja en la foscor de la nit mentre, a prop seu, una jove es fa un selfie amb els focs artificials de fons per penjar a instagram. Atemptar en un final de festa –sigui quin sigui el motiu de la festa- és atemptar contra tots: nosaltres, vosaltres i ells. La massacre de Niça, lluny de ser una heroïcitat, és un acte de covardia.

Foto: Ian Langsdon. Font: Diari Ara
La violència és injustificable i els atemptats són inacceptables. Però si és que puc arribar a considerar que hi ha atemptats justificables, ho serien aquells que ataquen objectius militars o polítics, després d’esgotar totes, totes i totes les vies pacífiques de diàleg i negociació.
D’origen i cultura cristiana, vaig ser catòlica practicant fins que el meu criteri em va empènyer a deixar de ser-ho. A doctrina em vaig aprendre el catecisme i encara ara sóc capaç de respondre la majoria de preguntes en què s’estructura el manual del bon cristià; els versicles de la Bíblia em són prou familiars com per saber-me’n alguns de memòria i, tot i no haver estudiat mai l’Alcorà, em sona alguna aleia que he llegit en algun llibre o sentit en algun mitjà. Del que estic segura, però, és que cap llibre sagrat ni cap doctrina pot induir a cometre, en nom d’un déu, barbaritats com la de Niça si no és que se’n fa una mala interpretació.
Perquè ho sento al fons del cor, avui jo també sóc Niça. #TousSommesNice

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...