diumenge, 25 de novembre de 2018

Rehabilitació, rehabilitació i rehabilitació (I)


Si en una cosa coincideixen els autors que publiquen sobre la DSR o SDRC, és a dir que el principal tractament per a la seva millora o curació és la rehabilitació. Per això, aquesta paraula, escrita tres vegades seguides i repetida amb cantarella com si es tractés d’un mantra, surt a moltes de les entrades que he publicat sobre aquesta dolència.
Potser trobeu estrany que, havent-ho esmentat tantes vegades, fins ara no hagi fet cap post dedicat a la rehabilitació. La veritat és que, el fet de portar més de tres-centes sessions -que en hores vindrien a ser més de quatre-centes-, fa que em costi resumir en una sola entrada tot el que voldria escriure. Així doncs, ho faré per capítols.
Capítol 1: rehabilitació, fisioteràpia i fisioterapeutes
El DIEC defineix la rehabilitació com la recuperació, mitjançant procediments adequats, d’una habilitat corporal normal que, a causa d’una malaltia o d’un traumatisme, s’havia perdut. Segons el mateix diccionari, la fisioteràpia és l’ús terapèutic dels agents físics naturals o artificials com ara aigua, aire, electricitat, radiacions, fred, calor. Així doncs, la rehabilitació és “el què” (treball per tornar a la part del cos la seva habilitat natural) i la fisioteràpia és “el com” (conjunt de tècniques emprades per a fer-ho).
Vull transcriure també la definició de fisioteràpia que va fer l’OMS l’any 1968, que esmenta art i ciència: La fisioteràpia és l’art i la ciència del tractament per mitjà de l’exercici terapèutic, calor, fred, llum, aigua, massatge i electricitat.
Si la fisioteràpia, tot i que es basa en la ciència, és art, és podria dir que els fisioterapeutes, encarregats d’aplicar els tractaments als pacients, són artistes. Això ajudaria a desfer aquell fals mite que diu que “els fisioterapeutes manipulen la part del cos lesionada de forma agressiva fins que al pacient li cauen les llàgrimes”. Per sort, amb el temps que porto fent rehabilitació puc constatar que això no és així. A més, en la dolència que ens ocupa es recomana respectar el llindar del dolor per evitar exacerbar-lo o “despertar la bèstia”.
Sota l’uniforme blanc dels fisioterapeuta, hi ha una persona amb una formació acadèmica teòrica i pràctica, enriquida a base de cursos d’actualització i ampliació de coneixements i, sobretot a base d’experiència; una persona que en un moment de la seva vida va decidir dedicar-se a una professió del tot assistencial i vocacional; una persona, generalment discreta, seriosa, disciplinada i sensible, que treballa amb les mans i que, en la majoria dels casos, ho fa des del cor.
El o la fisioterapeuta, com la resta dels humans, és una persona que té dies bons i dies que no ho són tant i amb una vida privada i amb una motxilla personal a l’esquena que difícilment pot deixar al vestidor. En la majoria dels cassos, però, s’interessa per l’estat del pacient i el tracta amb afecte i empatia, trampejant com pot determinades situacions, sigui perquè es tracta de casos delicats, de pacients que pateixen una patologia greu o que viuen una situació complicada.  
Crec que aquesta professió requereix tenir molta paciència, ja que es poden trobar amb tota mena de situacions: des de les més agraïdes fins a les menys plaents, per no esmentar les més extremes que han provocat la campanya #MeTooFisio per denunciar casos d’assetjament comesos per pacients envers a les fisioterapeutes.
Ciència, art, coneixement, ètica o estratègia de comunicació. Tots aquests són conceptes que he trobat al blog d’un fisioterapeuta, en un article on es pregunta si la fisioteràpia és un art. Acabo aquesta entrada amb unes paraules seves que m’han agradat molt: [...] la fisioteràpia és, sobretot, una estratègia de comunicació amb el pacient i no precisament verbal en tots els casos. Una mà que comunica recolzament, afecte i a vegades fins i tot silenci enmig del soroll i la confusió que envolta a molts pacients en algunes fases del seu procés de recuperació. Una mà que avalua i obté un “feedback” de l’estat dels teixits. Una mà que alleuja el dolor i el patiment, amb tot el potencial de comunicació que això transmet [...].
(Podeu trobar el text complet AQUÍ).
Adriana, 25 de novembre de 2018
DSR - 37
 
Fisioteràpia: la combinació perfecta entre mans i cervell.

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...