S’acosta Sant
Jordi, el dia del llibre. De fet, en una situació normal la celebració de Sant
Jordi hauria començat ahir dilluns, amb el descompte que aquesta setmana oferirien
les llibreries. Hi ha molts Sants Jordi que són passats per aigua; la primavera
ja ho té això. Enguany, en ple confinament, aquesta diada serà del tot
aigualida, tant si plou com si fa sol. Per als llibreters, el dia de Sant Jordi
suposa facturar el 10% anual.
S’ha fixat el
23 de juliol com a data per a la celebració de Sant Jordi, però ja veurem si
això és possible. De moment estan naixent iniciatives per evitar la pèrdua que
el confinament pot suposar per aquest sector. En són moltes: Llibreries obertes, Apadrina una llibreria,
Sant Jordi ets tu... Ahir sentia a la ràdio que potser en són massa i que això
podia confondre una mica els lectors. Jo més aviat penso que si hi ha un
ventall més gran, més fàcil és que cadascú triï la que li caigui més simpàtica.
A l’ article La
necessitat de desconfinar llibres per Sant Jordi [...], publicat a Vilaweb, n’hi trobareu unes
quantes.
Ben segur que
la diada de Sant Jordi ens porta records. Dels meus, en recordo especialment
dos: un atropellament -res greu- davant del cinema Colon quan fugia, esverada,
de l’estrèpit d’un petard (situo l’incident cap al 1973), i el meu primer Sant
Jordi en parella que vaig narrar a Tot
regirant en una llibreria... Els meus records de Sant Jordi se situen a
l’antic Firal d’Olot, enmig d’una multitud i amb dificultats per acostar-me al
taulell per triar algun llibre per llegir o per regalar.
Tot i que
cada vegada em molesten més les multituds, enguany enyoraré la bullícia de
grans i petits passejant entre paradetes intentant triar un llibre i comprant una
rosa o esquivant els joves, venedors de roses per un dia, que els empaiten per
tal que els en comprem una altra. M’agrada la diada de Sant Jordi i m’agrada
molt que, a les vigílies d’aquesta diada, els mitjans publiquin ressenyes de
les novetats editorials. Anoto els títols dels llibres que m’atrauen a la meva llista de llibres que vull llegir. I de
mica en mica, el desig de lectura es va fent realitat.
El
confinament m’està permetent portar un ritme de lectura més ràpid de l’habitual.
És per això que vaig decidir que m’anticipava a la diada de Sant Jordi i
comprava algun dels llibres que volia llegir. No em va caldre recórrer a les
plataformes esmentades, vaig adquirir-los a una llibreria de proximitat que,
com que venen diaris, tenen obert en horari reduït. Els digitals els agafo en
préstec a l’eBiblio Catalunya, la biblioteca pública catalana. Per accedir-hi
només necessitem disposar del carnet d’usuari d’alguna biblioteca del Sistema
de Lectura Pública de Catalunya. Poso l’enllaç perquè aquests dies m’ha
sorprès que moltes persones que llegeixen en format digital desconeixien aquest
servei.
Tot seguit us
deixo una breu ressenya d’alguns dels llibres que he llegit darrerament, abans
no em fugin de la memòria. Potser us engresqueu a llegir-ne algun.
L’últim adéu,
de Kate Morton (Rosa dels Vents). La desaparició d’un nen als anys trenta que
no s’havia resolt mai. La vida d’una escriptora de novel·les policíaques. Una
agent de policia que ha trencat el reglament intern. Un vidu enyorat. Un
bibliotecari de poble. A mida que avancem en la lectura anem descobrint els
secrets d’una família i ho anirem relligant tot en un escenari abandonat des de
fa més de setanta anys. Un altre llibre de Kate Morton que engresca a seguir
llegint.
Trencar el silenci, de Mireia Boya (Ara Llibres). Un
llibre que m'ha atrapat per la seva visió femenina de la política i de la vida.
Un llibre que emociona i on el cuidem-nos i la sororitat hi són molt presents.
Intimitat i sinceritat de l'autora que, a més de política i de vida, també hi
escriu sobre la malaltia. Un llibre que ens recorda que “les mares no moren mai”.
Viure perillosament, de Gemma Pasqual (Editorial Comanegra). Quinze històries en forma
de conte que narren algun fet de la vida de les protagonistes: quinze grans
dones. Rosa Parks, Caterina Albert, Frida Khalo... són dones valentes que han
fet història. Llegir-lo m'ha ajudat a descobrir alguna d’aquestes dones i a redescobrir-ne
algunes altres. Un llibre amb D de Dona i de viDa!
La memòria de l’aigua, de Montse Barderi (Columna
Edicions). Un llibre de dones de tres generacions on discriminacions i abusos
es pateixen i repeteixen en el món rural, industrial i familiar. Un relat amè
amb un vocabulari acurat i precís. “L’aigua té la capacitat de retenir una
memòria de les substàncies que prèviament s’hi han dissolt, una memòria que
també hi deu ser al líquid amniòtic amb les generacions que ens precedeixen.”
Espero que la tria us hagi agradat. Desitjo que les
circumstàncies ens permetin passar una bona diada de Sant Jordi, amb la millor
companyia possible. Cuideu-vos. Cuidem-nos. Cuideu-los.
Adriana, 21 d’abril de 2020
 |
| Punts de llibre de Sant Jordi. Il·lustració de Sílvia Prat Llongarriu. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari...