dijous, 9 d’abril de 2020

SDRC i situacions administratives - IV (DSR – 60)

En tres entrades anteriors he explicat, des del vessant administratiu, què suposa passar per un període d’IT llarg (Enllaç), quines situacions administratives es poden donar durant el primer any de baixa (Enllaç) i quines després de l’any de baixa (Enllaç).
Un cop explicades, contradient allò que vaig dir en un post anterior, ometré parlar dels tipus d’Incapacitat Permanent (parcial, total i absoluta) ja que ho trobareu ben explicat al portal de la Seguretat Social o a la web de qualsevol bufet d’advocats laboralistes.
Davant la denegació de la prestació d’IP per part de l’INSS, tenim la possibilitat de presentar una impugnació. Es tracta d’una reclamació prèvia a la via jurisdiccional (el que s’entén per reclamació administrativa) davant l’INSS mateix. Com que es presenta davant el mateix organisme que ha denegat la IP, molt probablement, l’INSS tornarà a denegar la nostra petició.
En el cas que l’INSS desestimi la nostra reclamació prèvia, podem presentar demanda al Jutjat Social (anar a judici). Si la sentència judicial ens torna a denegar la IP, podem jugar una última carta: el recurs de Suplicació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 
Tal com vaig dir en entrades anteriors, per seguir tot aquest procediment és recomanable estar en mans de persones expertes en la matèria que ens ajudaran a dur-los a terme.
I què passa quan ens donen l’alta mèdica després d’una baixa de llarga durada?
Si l’INSS, a través de les revisions de l’organisme avaluador, ens ha permès estar de baixa fins a dos anys, vol dir que estan reconeixent que patim algun problema que ens incapacita. Això no obstant, és probable que abans dels dos anys ens enviïn a treballar. Sense verbalitzar-ho ens estan dient “vostè no es troba bé, hauria d’estar de baixa, però com que aviat farà 2 anys i l’INSS ens pressiona, malgrat les seves lesions, l’hem de donar d’alta”. Una contradicció més del sistema.
Si, tot i no trobar-nos bé, se’ns acaba la possibilitat de seguir de baixa, ens anirà bé saber alguna d’aquestes coses:
  1. Durant la segona pròrroga (des de l’any i mig fins als 2 anys) ens hauran donat de baixa de l’empresa i no haurem cotitzat a la Seguretat Social.
  2. Tenim dret al gaudi de les vacances no consumides en aquest període.
  3. Podem demanar una valoració al Servei de Prevenció de Riscos Laborals (SPRL) de l’empresa on treballem. D’aquesta valoració en sortirem amb un informe que pot ser en tres sentit:
    • Apta. Consideren que podem dur a terme la nostra feina.
    • Apta amb adaptacions i restriccions. Consideren que podem fer la nostra feina, però que l’empresa ens ha d’adaptar el lloc de treball d’acord amb l’informe del SPRL que descriu com ha de ser l’adaptació i quines han de ser les restriccions (feines que no podem fer).
    • No apta. Aquest és el supòsit que tinc menys clar. Donada aquesta situació, a l’empresa privada suposa un comiat; a l’empresa pública, com que els funcionaris no tenim atur, es donaria una situació molt contradictòria.
  4. En alguns convenis o règims laborals (a la Funció Pública, des de Juliol 2019, gràcies a un acord entre sindicats i Generalitat de Catalunya), hi ha la possibilitat de fer una reincorporació progressiva. Això vol dir que durant un temps, concretament 3 mesos, ens podrem reincorporar a la feina de forma gradual, percebent el 100% del sou. 
  5. Una vegada hem esgotat els dos anys de baixa, el nostre metge de capçalera no podrà fer-nos una baixa (IT) durant 6 mesos. En cas de necessitar-la, ens haurem d’adreçar a l’organisme avaluador.  
Una vegada utilitzat tots els recursos possibles que he enumerat (desconec si n’hi ha d’altres) o bé deixem la feina o bé ens hi incorporem. Si triem la segona opció i, malgrat haver transcorregut aquests dos anys (més els dies de vacances que haurem pogut gastar), seguim trobant-nos malament és molt probable que no suportem el ritme de treball. Encara que la nostra professió (la meva d’administrativa) sigui considerada “lleugera” (liviana en vocabulari emprat per l’INSS), la duració de la jornada, els moviments que hi hem de fer, la pressió, el ritme... poden fer que acabem la jornada laboral molt perjudicats, malgrat l’adaptació del lloc de treball (molt difícil de dur a terme en una feina d’administrativa). Per tot això, esmentaré un altre recurs, un roc que em guardava a la faixa  per si, com era molt previsible, es donava aquesta situació: demanar una reducció de jornada per interès particular. L’he escrit en negreta perquè vull fer uns aclariments:
  1. En la majoria de convenis (en la Funció Pública tampoc) no existeix una reducció de jornada per motius de salut. Existeix per tenir cura d’un familiar amb determinats problemes de salut, però no per a una mateixa, tot i tenir reconeguda la condició de discapacitada.
  2. La reducció de jornada per interès particular comporta la reducció proporcional del sou.
  3. En el meu cas (la Funció Pública), després de les retallades que patim des del 2010, aquesta reducció de jornada no es cobreix, és a dir, no es posa una persona que pugui completar la reducció de jornada, però la feina a fer segueix essent la mateixa i acabarà repercutint amb més càrrega de treball a tot l’equip. Una altra contradicció.
Amb la voluntat de sentir-me útil, de sociabilitzar-me, de treure profit de l’experiència que he acumulat i de suportar millor la meva jornada laboral, després de sospesar els pros i els contres, vaig optar per una reducció d’1/3 de jornada. “L’empresa” hi posa de la seva part permetent-me treballar menys hores i “jo” hi poso de la meva, conformant-me a ingressar un terç menys de la meva nòmina. Sóc de les que creuen que els diners no fan la felicitat, però sé que ajudant a cobrir les despeses del dia a dia, ajuden a viure millor.
Amb aquesta entrada dono per acabat aquest aspecte més “legal” de la DSR/SDR, ja que com alguns diuen “només és una situació administrativa” i, tot i que jo hi afegiria que afecta molt el dia a dia de la persona que no es troba bé, m’agrada més parlar d’altres aspectes que no pas d’aquest que és àrid, impersonal i amb un punt de desagradable.
Si algú necessita algun aclariment o més detall d’aquest recorregut administratiu/judicial l’hi puc facilitar en privat, ja que he fet tota la cursa i, de moment, torno a ser a la casella de sortida: el meu lloc de treball.
Adriana, 9 d’abril de 2020
DSR - 60


Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa el teu comentari...